“La distopia asèptica que estem patint ens porta un Sant Jordi desolat i intangible. Si com a mínim les roses haguessin mutat i s’haguessin convertit en trífids, seria una mica més distret. Aquest encadenament de crisis sanitària, climàtica i econòmica acabarà convertint els escriptors de ciència-ficció en autors costumistes. Quin món de distopia projectarem cap al futur, si l’apocalipsi es converteix en una quotidianitat tòpica i tediosa? Personalment, he optat per la intubació en línia de respiradors que donen oxigen a les llibreries d’aquí: amb un clic m’he firat amb La mà esquerra de la foscor, d’Ursula K. Le Guin, una distopia feminista clàssica.”