“La veritat és que fa patir una mica imaginar el drac, el cavaller i la princesa confinats... I no ho dic pels ullals del drac ni per la llança del cavaller, sinó perquè ja se sap com les gasten algunes princeses. Però com que en això sembla que no hi podem fer res, aquest any per Sant Jordi faré una celebració cent per cent confinada: enviant un conte nou de trinca als nebodets (amb il·lustracions del seu cosí), deixant un llibre per sorpresa davant la porta dels veïns de l’escala i, cosa que recordo haver fet ben poc un dia tan assenyalat, escrivint! No és el que desitjo per als propers Sant Jordis, és clar, però haurem de ramblejar en una altra ocasió...”