Trenta-quatre anys després de l’accident de Txernòbil, ha ressorgit una nova amenaça nuclear? Des de principis d’abril, les flames han cremat 57.000 hectàrees de la zona prohibida de la central sinistrada. Es tracta del “pitjor incendi que es recorda”, segons Greenpeace, en aquest perímetre de trenta quilòmetres que rodeja la famosa planta situada al nord d’Ucraïna. De fet, la fumarada ocasionada pel foc ha recorregut bona part de l’Europa occidental, però ho ha fet amb uns nivells de radioactivitat tan baixos que “el seu impacte hauria de ser insignificant”, segons l’Institut de Radioprotecció i Seguretat Nuclear (IRSN) francès.

El 26 d’abril del 1986, l’explosió del reactor número 4 de Txernòbil va provocar l’accident nuclear més important del segle XX. Aleshores, la contaminació alliberada a l’atmosfera va travessar el Vell Continent. Encara que alguns governs, com ara el francès, actuessin amb opacitat i donessin a entendre que les fronteres podien aturar les partícules radioactives, en la franja est de l’Estat francès, per exemple, van superar-se aquells nivells que suposaven un perill per a la salut. Tres dècades després, l’amenaça és molt menor.

Segons les modelitzacions de l’INRS, la fumarada provocada per l’incendi del 4 d’abril hauria recorregut bona part d’Europa fins arribar, el dia 7, al sud-est de l’Estat francès i a Còrsega i, fins i tot, el 10, a Catalunya. Tanmateix, les partícules radioactives que “han arribat són molt, molt baixes”. “Això es deu al fet que la font [d’elements radioactius despresos pel foc a Ucraïna] és important, però no resulta comparable amb el que va produir-se en l’accident de la central nuclear”, explica Marc Glaizes, director adjunt de medi ambient a l’INRS. “No hi ha cap perill per a la salut”, hi afegeix.

La mateixa constatació han fet des de la Comissió de Recerca d’Informació Independent sobre la Radioactivitat (Criirad), un organisme francès creat el 1986 just després de l’accident nuclear. Segons un dels laboratoris de què disposen a la vall del Roine, els nivells de radiocesi es troben per sota dels sis microbecquerels per metre cúbic, és a dir, un milió de vegades menys importants que els de fa 34 anys.

No obstant això, els incendis a Ucraïna mereixen ser observats amb atenció. Controlades des de mitjans d’abril, les flames, originades de manera voluntària per un jove de 27 anys, continuaven cremant aquesta setmana, han afectat un 22% de la zona prohibida i s’han aproximat fins a menys d’un quilòmetre de la central, ha advertit Greenpeace. Les partícules contaminants de radiocesi, estronci o plutoni abunden a les fulles i la resta de la vegetació en aquest perímetre de protecció. “Qualsevol que olori les partícules del foc pot inhalar aquestes substàncies radioactives” i això “pot provocar un augment dels nivells de càncer”, ha alertat Rashid Alimov de Greenpeace Rússia.