“Si haguessin trucat...”

En un torn de fiscalització a la vicepresidenta Ribera però que va fer extensiu a tot el govern que reté el comandament únic, Gabriel Rufián va lamentar “47 dies d’alarma sense competències, sense diàleg i sense coordinació”. “Si ens haguessin trucat els hauríem dit que no té cap sentit poder anar a tallar-se el cabell a una perruqueria abans que poder anar a veure la teva mare”, va dir el republicà sobre les incongruències del pla de desescalada de quatre fases que impedeix sortir de la província i també visitar un familiar a la mateixa província, però que tindrà el comerç semiobert des de la fase zero del dilluns 4 de maig amb les portes obertes de les perruqueries si és amb cita prèvia.

Si la temptació de Pedro Sánchez és oblidar qui el va investir i refugiar-se en el vot patriòtic del PP, Rufián l’insta a triar: o entendre’s amb ERC o amb “els que consideren que menjar és socialcomunista”. Sánchez esquiva la tria i assumeix “errors”: “Els errors del govern els assumeixo en primera persona.”

Urkullu: fi de l’alarma

A JxCat, la portaveu, Laura Borràs, ha registrat al Congrés la petició de compareixença del president. “Després de la roda de premsa de Sánchez necessitem un manual d’instruccions per al manual d’instruccions de la desescalada”, ironitza Borràs.

Si bé Sánchez fins ara ha jugat a caricaturitzar amb Torra els recels al pla centralista amb la tesi que ho diu un independentista, ahir el govern va haver d’escoltar un clam contrari que va del País Basc a Andalusia, passant per Aragó i el País Valencià –totes dues socialistes– i Galícia. “Sánchez ha passat de la plurinacionalitat a la pluriprovincialitat”, ironitza el portaveu del govern basc, Josu Erkoreka. I el lehendakari Íñigo Urkullu elevava el to al vespre exigint l’aixecament de l’estat d’alarma i la fi del “retrocés centralitzador” per tornar a la “legislació ordinària”. “Tornem a tenir un paper testimonial. No té sentit que d’un concello limítrof no es pugui passar al concello del costat, de l’altra província, quan tenen la mateixa situació epidemiològica”, censura el gallec Alberto Núñez Feijóo.

L’andalús Juanma Moreno fins i tot oferia Almeria i Huelva –les menys afectades pel coronavirus– com a prova pilot de la fase 1 sense esperar a l’11 de maig.

Ordre a ordre, al BOE

A les veus autonomistes i autodeterministes hi responia el ministre de Sanitat, Salvador Illa: “No s’hi valen les curses a veure qui desescala més ràpid. Ho hem de fer tot amb precaució, control i unitat.”

Si bé Pedro Sánchez ja ha anunciat en dues rodes de premsa el permís del passeig sense motiu i el de fer esport a partir del 2 de maig, serà avui quan es publicarà una ordre ministerial que ho reguli. I el pla de transició a la nova normalitat no serà publicat al BOE com a tal; el govern vol publicar cada nou permís de cada fase ordre a ordre, amb tot el que això comporta d’incertesa afegida.

La desescalada en quatre fases posarà a prova la moderació dels cossos policials, que ja han imposat 800.000 multes des del 15 de març en què entrava en vigor l’estat d’alarma tot superant el registre de quatre anys (2015-2018) sota la llei mordassa de Rajoy. Davant la denúncia d’“abusos” i l’acusació d’instal·lar un “estat policial” que li va fer el diputat Jon Iñarritu (EH Bildu), el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, era rotund: “L’estat d’alarma no implica suspensió ni restricció de drets, tots els drets estan vigents. Espanya és un estat de dret i en període d’estat d’alarma continua sent un estat de dret. Espanya no és un estat policial.”