La Festa del Treball hauria de ser una diada reivindicativa, de lluita, i encara més si fa dos mesos ens haguessin explicat com estarien avui les variables d’ocupació –més aviat desocupació forçosa per a molta gent– o retallades de salaris i tants negocis a la picota. La culpa directa la té un virus, és cert. Però igual que els sanitaris salven vides, les administracions i els empresaris han de ser capaços de guanyar-se els aplaudiments de les vuit del vespre quan tot això haurà passat. I de moment pinten bastos. Sense opció de dur la lluita al carrer, almenys ara, és clar que ningú no pot badar a casa. Si el teletreball s’ha provat com una alternativa eficient per mantenir el pols, cal que tothom reflexioni avui una bona estona sobre el que ens hi juguem. O provi sort amb les teleprotestes.