Ens trobem davant d’un Primer de Maig inaudit. La pandèmia ocasionada per la Covid-19 no ens permet trobar-nos en un lloc tan nostre com és el carrer. Malgrat que no hi haurà manifestacions, les nostres reivindicacions se sentiran més fortes que mai. N’estic convençut, n’estem convençudes. Certament el virus limita la nostra capacitat de moviment i de mobilització, però aquesta situació d’excepcionalitat multiplica la nostra capacitat de reivindicació, de denúncia i de proposta. Enguany no podrem inundar els carrers, però inundarem les xarxes socials de drets socials i democràtics.

Com diu el nostre lema, La prioritat, la vida. I només serem capaços de garantir-la amb salut, treball i justícia social. Per davant de tot cal salvar vides. Però també hem de salvar els llocs de treball. No oblidem, no obstant això, aquesta evidència sobtada, la que havia de ser la reivindicació principal d’aquest Primer de Maig: la derogació total de les reformes laborals, iniciada ja amb el camí de la derogació parcial. I no oblidem aquesta exigència ferma perquè haurà de marcar també el camí del mercat laboral que volem. La sortida a la crisi no pot fer-se sobre la base de les actuals reformes laborals. No podem repetir errors. Nosaltres no som els culpables d’aquesta crisi. Així doncs, no ens podem permetre una sortida que deixi ningú enrere, abocat a la pobresa. I en aquest sentit és indispensable mantenir l’ocupació i una renda mínima per a tothom, per garantir que totes les famílies tinguin uns ingressos mínims per poder tirar endavant.

Però també necessitem un terra social que reverteixi les retallades en la sanitat pública que tant mal han fet i que en les darreres setmanes hem pogut comprovar de manera dramàtica. Necessitem sanitat pública, necessitem educació, necessitem menjadors escolars, necessitem tantes i tantes coses que avui es fan més indispensables que mai.

Hi haurà un dia després i caldrà que els aplaudiments des dels balcons i les finestres d’arreu –al personal sanitari, de les residències, del comerç, del transport, de l’agricultura, i tants i tants altres col·lectius que ara veiem indispensables– es traslladin d’una vegada per totes en condicions de treball i en uns salaris dignes.