Política

El govern vol 4.000 milions en transferències directes

Aragonès plantejarà dilluns a la ministra d’Hisenda un fons Covid per fer front a la despesa sanitària i a la recuperació

El vicepresident exigeix una flexibilització de l’objectiu de dèficit superior al 0,2%

La Gene­ra­li­tat reclama al govern de l’Estat 4.000 mili­ons d’euros en trans­ferències direc­tes –no pas en préstecs– per fer front a l’emergència sanitària deri­vada de la Covid-19 i per a la poste­rior recons­trucció, segons va deta­llar ahir el vice­pre­si­dent, Pere Ara­gonès, en una com­pa­rei­xença telemàtica davant la premsa per pre­sen­tar l’esce­nari macro­e­conòmic de Cata­lu­nya per al bienni 2020-2021. En el marc de la reunió mul­ti­la­te­ral que dilluns cele­brarà el Minis­teri d’Hisenda amb els res­pon­sa­bles d’Eco­no­mia de la Gene­ra­li­tat i de les comu­ni­tats autònomes, Ara­gonès plan­te­jarà a la minis­tra María Jesús Mon­tero la cre­ació d’un fons Covid-19 per a les comu­ni­tats que financi tota la des­pesa directa i el man­te­ni­ment de totes les des­pe­ses indi­rec­tes mit­jançant trans­ferències. “Allò que es demana per part del govern espa­nyol a Europa, recur­sos sufi­ci­ents i un fons de recons­trucció finançat amb trans­ferències i no amb deute, és el que des de Cata­lu­nya dema­nem al govern de l’Estat”, va remar­car el també con­se­ller d’Eco­no­mia. El número 2 de l’exe­cu­tiu va recor­dar que Madrid és qui té accés al Banc Cen­tral Euro­peu, a l’endeu­ta­ment, és també qui recapta la major part d’impos­tos i qui té la inter­lo­cució directa amb les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees i, per tant, li reclama que assu­meixi les res­pon­sa­bi­li­tats deri­va­des d’haver assu­mit les com­petències per ges­ti­o­nar la crisi amb l’estat d’alarma. “L’Estat és qui ha optat per pren­dre deci­si­ons sobre com es fa el con­fi­na­ment i el des­con­fi­na­ment que tenen impacte econòmic i social”, va subrat­llar.

La mei­tat dels recur­sos es des­ti­na­rien a res­pon­dre a la major des­pesa en l’àmbit de la salut i assis­ten­cial, men­tre que els altres 2.000 mili­ons serien per garan­tir el man­te­ni­ment de la des­pesa i la recu­pe­ració econòmica.

La pro­posta va rebre de seguida l’aval del pre­si­dent de Foment del Tre­ball, Josep Sánchez Lli­bre. “És pri­o­ri­tari mutu­a­lit­zar, a través de les finan­ces de l’Estat, la soli­da­ri­tat i les acci­ons amb les comu­ni­tats autònomes i fer front a les des­pe­ses sanitàries, per una banda, i les específiques de política econòmica, per l’altra, via trans­ferències i no mit­jançant crèdits”, des­ta­cava la patro­nal en un comu­ni­cat.

El govern exi­geix també una fle­xi­bi­lit­zació de la capa­ci­tat d’endeu­ta­ment, ja que els objec­tius de dèficit del 0,1% d’aquest any “ja no són vàlids”, i tam­poc la fle­xi­bi­lit­zació del 0,2% anun­ci­ada, de manera que reclama a al gabi­net de Pedro Sánchez que faci unes noves pre­vi­si­ons de dèficit. “No pot ser tenir un dis­curs a Brus­sel·les per vide­o­con­ferència i un de dife­rent a l’Estat amb les comu­ni­tats autònomes”, va cri­ti­car el vice­pre­si­dent.

D’altra banda, Ara­gonès va asse­gu­rar que Eco­no­mia tre­ba­llarà, com és habi­tual, en la pre­pa­ració tècnica de l’esce­nari pres­su­pos­tari de l’any vinent inde­pen­dent­ment del calen­dari elec­to­ral: “L’última cosa en què pen­sem al govern de Cata­lu­nya són les elec­ci­ons.”

El PIB caurà entre un 7,6% i un 8,8%

Economia preveu una contracció del PIB català d’un 7,6% enguany i un augment d’un 6,5% el 2021. En un escenari més pessimista, en què la resposta de política econòmica fos menys contundent i els efectes de la crisi sanitària, més persistents, s’estima una caiguda del PIB de fins a un 8,8% el 2020 i una recuperació menys intensa l’any vinent, d’un 5,1%. Per a Espanya, l’FMI preveu una davallada d’un 8% el 2020 seguida d’un creixement d’un 4,3% l’any que ve. D’altra banda, es calcula que les exportacions retrocediran un 15,5%, una mica menys que les importacions (17,9%), i que el 2020 es destruiran 225.000 llocs de treball. El 2021 es crearien 122.000 llocs de feina. En el pitjor dels casos, però, es preveu una pèrdua de fins a 261.000 feines enguany i una recuperació molt menor el 2021, de 92.000. Així, es registraria un augment de la taxa d’atur almenys fins a un 17,1%. El 2021, baixaria a un 14,2%.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.