Política

El dèficit del 10,3% obre la pugna Estat-Generalitat

Hisenda citarà Aragonès pel repartiment dels nous números vermells

El PIB s’enfonsa un 9,2% mai vist des de la Guerra Civil i l’atur s’enfilarà fins a un 20%

La recuperació total es farà esperar dos anys

Un cataclisme econòmic mai vist des de la Guerra Civil espanyola i una recuperació en forma de V asimètrica. Aquest és l’escenari econòmic que el govern de Pedro Sánchez ha enviat a Brussel·les i que refà el plàcid full de ruta previ al coronavirus: el 2020, el PIB s’enfonsa un 9,2% mai vist des dels anys trenta i l’atur s’enfilarà fins a un 20%, com en la crisi del 2008. I els números vermells són durs: el dèficit serà d’un 10,34%, similar als del 2009 (11,28%) i el 2012 (10,7%) del rescat bancari, i que ara obre la disputa pel seu repartiment amb la Generalitat i la resta de comunitats.

La Covid-19 ha convertit les xifres de l’economia en paper mullat i el govern de Sánchez afronta el que la vicepresidenta Nadia Calviño veu com un “xoc abrupte”. L’escenari previ al virus amb què treballava l’Estat era un creixement del PIB d’un 1,6% per al 2020, i ara pinta a la mateixa casella una recessió que ensorra el PIB un 9,2%. Es tracta del pitjor sotrac que l’INE ha registrat a la sèrie històrica. L’esperança naixerà en el segon semestre de l’any i es consolidaria el 2021 amb un repunt en forma de V –retorn ràpid de l’activitat perduda, a diferència de si és en forma d’U o, pitjor, en forma d’L– que dispararia el PIB a un creixement d’un 6,8%. Que la vicepresidenta Calviño esperi una V asimètrica vol dir que el rebot del 2021, per robust que sigui, no serà capaç de retornar tot el teixit productiu i les feines perdudes el 2020. La taxa d’atur, de fet, serà del 17,2% encara el 2021, i això situa la recuperació en un horitzó de dos anys. “La caiguda de l’activitat econòmica està sent molt intensa, amb un pendent negatiu molt pronunciat particularment en aquest segon trimestre, mentre que la recuperació serà més gradual”, diu Calviño, la ministra de Sánchez que té un llenguatge més proper al de Brussel·les.

No tocar sous públics

L’obligació de finançar el dèficit amb deute elevarà l’endeutament públic fins a un 115% del PIB, un nivell més propi d’Itàlia que de l’Estat espanyol. I el cop a les arques és notable: la recaptació en impostos com ara l’IRPF, l’IVA i societats perdrà uns 25.700 milions, mentre que la despesa –pels plans d’ajudes i l’escut social– creixerà deu punts fins al 51,5% del PIB. Tot i el daltabaix, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, es comprometia ahir a no tocar el sou dels funcionaris: “No està previst cap ajust en el sector públic, el fonamental és activar l’economia mantenint en la mesura del possible les rendes salarials.”

Malgrat que descarta cap “apujada massiva d’impostos”, el que es manté és la taxa Google i la taxa Tobin, que ara estan pendents de la seva tramitació al Congrés i amb les quals Hisenda pretenia recaptar 1.800 milions.

Consell de Política Fiscal

La lluita en el pont aeri serà pel repartiment del dèficit: la Generalitat sempre ha criticat que Hisenda es guarda el gruix per a si mateixa i descarrega l’ajust a les comunitats. Montero convocarà aviat el Consell de Política Fiscal i Financera i hi espera el vicepresident, Pere Aragonès, per abordar aquest i altres punts. “L’important és reunir-se i coordinar-se”, avisa Montero, tot obrint l’agenda a parlar de liquiditat i reprogramació de fons europeus. “El problema de les comunitats autònomes és el problema del govern, no el diferenciem”, sosté. “I tant de bo la crisi sanitària acabi aviat i puguem reprendre l’agenda i la discussió del model de finançament”, reblava. A l’hora de repartir el 10,34% (115.671 milions) venint del 2,82% del 2019, la clau és quina part d’aquest dèficit recau en l’administració de l’Estat, quina en les comunitats –gestores de la sanitat– i quina en la Seguretat Social.

Ayuso propicia una polèmica festa multitudinària a Ifema tot i l’alarma

La festa per celebrar ahir la clausura de l’hospital de campanya d’Ifema a Madrid tenia de tot: visita i discurs de la presidenta, Isabel Díaz Ayuso, el cant d’O sole mio a càrrec del tenor José Manuel Zapata davant sanitaris i pacients. I la polèmica: la cita va propiciar la pitjor aglomeració des de l’estat d’alarma i més de 1.000 persones van violar el distanciament social. La delegació del govern ja ha obert un expedient per si hi ha una conducta punible.

En una regió que ha patit la ferida de les privatitzacions del PP, l’hagiografia local ha fet d’Ifema la versió espanyola de l’hospital construït en temps rècord a Wuhan. “L’hospital miracle”, diu la propaganda regional per batejar un recinte firal reconvertit per la UME en 5.500 llits. I l’alta de l’últim pacient va dur Ayuso a fer una festa. La cita va tenir moments esperpèntics com quan els sanitaris cridaven “Sanitat, pública!” contra Ayuso, i ella va picar de mans i va agafar la pancarta com si liderés el clam en contra seu, abans que moltes sanitàries deixessin de protestar i busquessin la foto amb ella. “PP i Cs fan populisme grotesc. El pròxim, Ayuso comprant lleixiu?”, diu Mar Espinar (PSOE). El PP i Cs van repartir entrepans als assistents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.