Un exhibidor, Toni Espinosa, i dos cineastes, Meritxell Colell i Santi Lapeira, expliquen com els ha afectat la pandèmia del coronavirus i ofereixen el seu punt de vista sobre la greu crisi que pateix el sector audiovisual i les solucions que caldrà aplicar. En el cas de Meritxell Colell, va haver de suspendre el rodatge de Dúo a l’Argentina just a la meitat.

Toni Espinosa, copropietari i responsable dels cines Girona de Barcelona

“M’imagino que veig la situació com qualsevol negoci que s’ha aturat, que de cop i volta ha vist com deixava d’ingressar diners i ha de fer front a una situació d’indefinició. No ho dic com una crítica, entenc que gestionar aquesta situació és complicadíssim. Hem de ser tots el màxim de comprensius possible. No parlo només del cinema, sinó en general: en aquest país la majoria d’empreses som petites i mitjanes, i necessitem agilitzar ajudes, accions ràpides i un finançament molt tou, bàsicament per no perdre estructures, llocs de treball i una xarxa industrial, econòmica i cultural que, si desapareix, ja veurem si la recuperem en un temps prudencial.

Cal facilitar la liquiditat perquè aquesta estructura pugui aguantar el màxim possible, i si aquests diners s’han de tornar, que sigui de la manera més fàcil, tova i flexible. Els cinemes tenim l’inconvenient que si ens diuen que obrim al juny, és la temporada baixa del cinema. La gent no desitjarà tornar-se a tancar.”Probablement fins al setembre o l’octubre serà molt complicat començar a veure la llum.Els cinemes Girona participem en la plataforma de cinemes independents Sala Virtual de Cine , una aposta amb dos aspectes: hi ha la part econòmica i el fet de mantenir el contacte amb el nostre públic, cada setmana enviem una newsletter a gairebé deu mil persones. Tenim un vincle molt fort amb un públic que ens és fidel, i aquest any celebrarem el desè aniversari. Volem que vegin que estem allà, lluitant, que no ens hem rendit i tornarem a ser-hi.”

Meritxell Colell, directora, guionista i muntadora

“Estàvem rodant Dúo al nord de l’Argentina, a la frontera amb Bolívia i Xile, i portàvem 17 dies rodats de 35 de previstos. Quan arribàvem a un poble miner just a la frontera, per rodar al desert, ens van dir que no podíem passar i que al cap de dos dies el país es posava en quarantena. Vam haver de prendre la decisió de si paràvem el rodatge i tornàvem a Buenos Aires i Barcelona, hi havia equip argentí i d’aquí, o si ens arriscàvem a continuar. Vam decidir tornar, i sort que ho vam fer, allà estàvem aïlladíssims i no sabíem pràcticament res del coronavirus. En arribar aquí ens vam adonar de les dimensions. Pensàvem que era cosa de deu dies, i ara es parla que potser no es podrà rodar fins a la tardor i la normalitat potser no arriba fins l’any vinent. Vivim un moment d’incertesa absoluta, en tots els sentits. No hi ha respostes encara, més aviat qüestions. La sensació que tinc és que la crisi serà més profunda que la del 2008, ho veig una mica negre. Venen temps durs, però cal ser més creatius que mai, cal crear teixit, comunitat, per tal de fer-nos fortes juntes. Si seguim en una línia d’individualisme, que és d’on veníem, seria una llàstima perquè sortiríem d’un aïllament per anar cap a un aïllament encara més profund. Ho podríem plantejar en tots els sentits, a nivell social, personal i cultural, per veure de quina manera ens podem fer més fortes. Jo crec que això té a veure amb compartir, en tots els sentits: continguts, estructura... Tot allò que puguem. Les administracions i tot el que té a veure amb el públic és important, i en aquesta crisi s’ha vist claríssimament. Si no hi ha una salut pública forta, quan venen les crisis tot se’n ressent molt més. Amb la cultura passa una mica el mateix; és molt important que es consideri la cultura un bé necessari i se li doni el lloc que se li ha de donar, no només amb mesures econòmiques i pressupostos, també en els debats de l’opinió pública. És clau assegurar la diversitat i veure què passa amb les productores, distribuïdores i exhibidores més petites, perquè els grans potser poden resistir millor el sotrac, i les petites ho tenen difícil i l’administració aquí hi té un paper clau.”

Santi Lapeira, cineasta i president del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya

“La crisi del sector audiovisual serà més o menys profunda depenent de les mesures que prengui l’administració per compensar la situació. Com que no les coneixem, no som gaire optimistes, crec que afectarà bastant. Però bé, cal fer un esforç i intentar ser positius. Tots els rodatges que s’anaven a iniciar durant l’estat d’alarma s’han suspès. Els directors del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya amb qui hem contactat aquests dies no tenen ni idea de quan reprendran el rodatge, depenen de moltes coses: l’agenda dels actors, dels tècnics, la disponibilitat de les localitzacions... És una mica complex, però suposo que individualment, cada producció trobarà la manera de tirar endavant. Serà complicat pel que fa a logística. Afecta de manera molt diferent els projectes que estan en preproducció, els que ja es rodaven i els que estan en postproducció. Per exemple, la productora Sandra Forn estava rodant la pel·lícula Fred a la neu, i estaven a mig rodatge, no el poden reprendre a l’estiu.”