“Nosaltres som una família amb tres fills, un d’ells un bebè. Molta gent ho passa fatal perquè porta molts dies sola, però jo estic molt ocupat i vaig servit d’aquesta necessitat que tenim tots de tocar, besar, abraçar, estimar... Estic fins als nassos de sentir dir a la gent que és a casa reflexionant. Ara no toca reflexionar, això que ens està passant és conseqüència de no haver reflexionat quan s’havia de fer. Ara hem d’aprofitar per descansar d’aquesta vida de bojos, amb aquest ritme que ens imposa el capitalisme. Ara veig la meva filla vuit hores més del que la veig normalment, aquest discurs l’he sentit molt poc. És quan això s’acabi que hauríem de reflexionar, però quan tornem a estar bé ens oblidarem de fer-ho.”