La consigna ha estat ben clara, que empreses i particulars no restin sense liquiditat durant aquesta primera fase de la crisi, i és per això que s’ha donat als bancs un paper proactiu en la cobertura financera dels seus clients. Això sí, amb l’aval de l’Estat fins al 80% i, en alguns casos, sense renunciar a aprofitar l’avinentesa per fer negoci.

Des d’un primer moment, les diverses entitats han posat a disposició dels clients tot un seguit d’eines per aturar el cop: renovació de pòlisses de crèdit; pròrrogues de confirming, facturatge, descompte de factures i finançament d’importacions o exportacions; préstecs hipotecaris amb períodes de carència; ajornaments en el pagament de la hipoteca per als que han sofert un ERTO; exempció de la comissió per manteniment de terminal punt de venda (TPV), etc. En cercles bancaris, persisteix la reflexió que d’alguna cosa havien de servir els exigents requeriments de capital als quals s’ha sotmès els bancs en els darrers anys.

A peu de carrer, tot plegat ha estat “un canvi abrupte”: “A partir del 14 de març, cada gestor ha hagut d’estar amatent a acompanyar la seva cartera de clients i, en lloc de denegar línies de crèdit pel risc, com passava el 2008, ara hem trucat als nostres clients per oferir-los finançament”, explica Eva Saliné, directora de sucursal de Banc Sabadell a Palafrugell (Baix Empordà). Som en un indret en què el retail està molt vinculat al sector turístic, que ha rebut la primera patacada en restar en no res la campanya de Setmana Santa. “Per a la concessió dels préstecs ICO que els havia de donar liquiditat per mantenir-se en peu, al departament de risc hem hagut de treballar caps de setmana per treure els expedients.” Els clients han presentat al banc un pla de tresoreria, sota els condicionants de la covid-19, i els han donat finançament, “tot ajustant el producte financer, per assumir els riscos per la falta d’ingressos, i que puguin arribar al 2021”. Com afirma Saliné: “En alguns casos els hem fet veure que havien de demanar més diners perquè l’impacte de la crisi seria més gran.” Des de la primera línia, i tot veient la volada que pren la crisi, ja veuen que “una altra ronda de finançament serà necessària”.

“El banc –explica Saliné– ha hagut d’exercir d’últim recurs perquè les empreses han hagut d’avançar els pagaments dels ERTO als seus treballadors i ens han demanat ajuda per auxiliar la seva tresoreria.”

Des del món de la pime, s’han observat algunes disfuncions en el pla de suport creditici canalitzat a través de l’Institut del Crèdit Oficial (ICO), en què l’Estat avala fins a un 80% el préstec que el banc concedeix. Com explica Pere Cots, director del departament de consultoria estratègica i finançament de Pimec, “perquè la normativa de l’ICO té forats, com la inconcreció sobre quin ha de ser el tipus d’interès màxim a aplicar, ja que només es parla de donar crèdits en millors condicions de les habituals, i això ha fet que la resposta no hagi estat homogènia”. Com ha pogut observar, en alguns casos, en lloc d’anar a uns tipus raonables de l’1,5-2%, s’ha anat al 3%, “car”. També assenyala que en molts casos més que augmentar el finançament, “s’han aprofitat les facilitats que concedeix l’ICO per renovar pòlisses de crèdit d’abans de la crisi.” Dels 100.000 milions d’euros que es volen abocar per mantenir el nervi econòmic, “caldrà veure quants van a incrementar liquiditat i quants no”. A més, Pimec va haver d’alertar que en alguns casos, el banc associava la concessió del crèdit a un producte creuat, com una assegurança, tot i que l’ICO expressament ho prohibia. “S’ha mitigat després que ho denunciéssim, però no del tot.” Des de Pimec, s’ha pogut copsar la por que, en una segona fase de la crisi, “la banca vulgui frenar en aquesta estratègia, i això afecti especialment sectors com el comerç i el turisme.”

Des de la Cecot, el seu assessor financer, Enric Rius, no entén que “si el préstec està avalat per l’Estat, entre els bancs s’apliquin diferencials de riscos que van de l’1% al 6% i, en alguns casos, fins i tot es demanin avals addicionals”. En aquest sentit, la patronal de Terrassa recomana als empresaris no donar garanties, “i en cap cas del 20%, que és la part que no garanteix l’ICO”. De fet, el mateix president de la patronal, Antoni Abad, ha arribat a denunciar situacions en què els crèdits s’estan obtenint amb avals del 180% (100% avalat per l’empresari i 80% per l’ICO). Abad ha lamentat que “en comptes de rebre un ajut per fer front a les obligacions empresarials, empreses i autònoms s’han d’endeutar més”. L’assessor de la Cecot també ha pogut constatar que “alguns bancs s’han mostrat especialment proactius i han vist en la iniciativa dels préstecs ICO una via per captar clients nous, mentre que d’altres també fan negoci refinançant operacions en curs per aprofitar la garantia de l’ICO”.