La con­signa ha estat ben clara, que empre­ses i par­ti­cu­lars no res­tin sense liqui­di­tat durant aquesta pri­mera fase de la crisi, i és per això que s’ha donat als bancs un paper pro­ac­tiu en la cober­tura finan­cera dels seus cli­ents. Això sí, amb l’aval de l’Estat fins al 80% i, en alguns casos, sense renun­ciar a apro­fi­tar l’avi­nen­tesa per fer negoci.

Des d’un pri­mer moment, les diver­ses enti­tats han posat a dis­po­sició dels cli­ents tot un seguit d’eines per atu­rar el cop: reno­vació de pòlis­ses de crèdit; pròrro­gues de con­fir­ming, fac­tu­ratge, des­compte de fac­tu­res i finançament d’impor­ta­ci­ons o expor­ta­ci­ons; préstecs hipo­te­ca­ris amb períodes de carència; ajor­na­ments en el paga­ment de la hipo­teca per als que han sofert un ERTO; exempció de la comissió per man­te­ni­ment de ter­mi­nal punt de venda (TPV), etc. En cer­cles ban­ca­ris, per­sis­teix la reflexió que d’alguna cosa havien de ser­vir els exi­gents reque­ri­ments de capi­tal als quals s’ha sotmès els bancs en els dar­rers anys.

A peu de car­rer, tot ple­gat ha estat “un canvi abrupte”: “A par­tir del 14 de març, cada ges­tor ha hagut d’estar ama­tent a acom­pa­nyar la seva car­tera de cli­ents i, en lloc de dene­gar línies de crèdit pel risc, com pas­sava el 2008, ara hem tru­cat als nos­tres cli­ents per ofe­rir-los finançament”, explica Eva Saliné, direc­tora de sucur­sal de Banc Saba­dell a Pala­fru­gell (Baix Empordà). Som en un indret en què el retail està molt vin­cu­lat al sec­tor turístic, que ha rebut la pri­mera pata­cada en res­tar en no res la cam­pa­nya de Set­mana Santa. “Per a la con­cessió dels préstecs ICO que els havia de donar liqui­di­tat per man­te­nir-se en peu, al depar­ta­ment de risc hem hagut de tre­ba­llar caps de set­mana per treure els expe­di­ents.” Els cli­ents han pre­sen­tat al banc un pla de tre­so­re­ria, sota els con­di­ci­o­nants de la covid-19, i els han donat finançament, “tot ajus­tant el pro­ducte finan­cer, per assu­mir els ris­cos per la falta d’ingres­sos, i que puguin arri­bar al 2021”. Com afirma Saliné: “En alguns casos els hem fet veure que havien de dema­nar més diners perquè l’impacte de la crisi seria més gran.” Des de la pri­mera línia, i tot veient la volada que pren la crisi, ja veuen que “una altra ronda de finançament serà necessària”.

“El banc –explica Saliné– ha hagut d’exer­cir d’últim recurs perquè les empre­ses han hagut d’avançar els paga­ments dels ERTO als seus tre­ba­lla­dors i ens han dema­nat ajuda per auxi­liar la seva tre­so­re­ria.”

Des del món de la pime, s’han obser­vat algu­nes dis­fun­ci­ons en el pla de suport cre­di­tici cana­lit­zat a través de l’Ins­ti­tut del Crèdit Ofi­cial (ICO), en què l’Estat avala fins a un 80% el préstec que el banc con­ce­deix. Com explica Pere Cots, direc­tor del depar­ta­ment de con­sul­to­ria estratègica i finançament de Pimec, “perquè la nor­ma­tiva de l’ICO té forats, com la incon­creció sobre quin ha de ser el tipus d’interès màxim a apli­car, ja que només es parla de donar crèdits en millors con­di­ci­ons de les habi­tu­als, i això ha fet que la res­posta no hagi estat homogènia”. Com ha pogut obser­var, en alguns casos, en lloc d’anar a uns tipus rao­na­bles de l’1,5-2%, s’ha anat al 3%, “car”. També asse­nyala que en molts casos més que aug­men­tar el finançament, “s’han apro­fi­tat les faci­li­tats que con­ce­deix l’ICO per reno­var pòlis­ses de crèdit d’abans de la crisi.” Dels 100.000 mili­ons d’euros que es volen abo­car per man­te­nir el nervi econòmic, “caldrà veure quants van a incre­men­tar liqui­di­tat i quants no”. A més, Pimec va haver d’aler­tar que en alguns casos, el banc asso­ci­ava la con­cessió del crèdit a un pro­ducte cre­uat, com una asse­gu­rança, tot i que l’ICO expres­sa­ment ho pro­hi­bia. “S’ha miti­gat després que ho denunciéssim, però no del tot.” Des de Pimec, s’ha pogut cop­sar la por que, en una segona fase de la crisi, “la banca vul­gui fre­nar en aquesta estratègia, i això afecti espe­ci­al­ment sec­tors com el comerç i el turisme.”

Des de la Cecot, el seu asses­sor finan­cer, Enric Rius, no entén que “si el préstec està ava­lat per l’Estat, entre els bancs s’apli­quin dife­ren­ci­als de ris­cos que van de l’1% al 6% i, en alguns casos, fins i tot es dema­nin avals addi­ci­o­nals”. En aquest sen­tit, la patro­nal de Ter­rassa reco­mana als empre­sa­ris no donar garan­ties, “i en cap cas del 20%, que és la part que no garan­teix l’ICO”. De fet, el mateix pre­si­dent de la patro­nal, Antoni Abad, ha arri­bat a denun­ciar situ­a­ci­ons en què els crèdits s’estan obte­nint amb avals del 180% (100% ava­lat per l’empre­sari i 80% per l’ICO). Abad ha lamen­tat que “en comp­tes de rebre un ajut per fer front a les obli­ga­ci­ons empre­sa­ri­als, empre­ses i autònoms s’han d’endeu­tar més”. L’asses­sor de la Cecot també ha pogut cons­ta­tar que “alguns bancs s’han mos­trat espe­ci­al­ment pro­ac­tius i han vist en la ini­ci­a­tiva dels préstecs ICO una via per cap­tar cli­ents nous, men­tre que d’altres també fan negoci refi­nançant ope­ra­ci­ons en curs per apro­fi­tar la garan­tia de l’ICO”.