Focus

Tallafocs i via de negoci

Els bancs han servit liquiditat en el primer moment del daltabaix, però en alguns casos s’ha cercat el negoci

Pimes i autònoms critiquen que se’ls exigeixin garanties addicionals
En alguns casos, s’ha ofert més liquiditat del que les empreses volien

La con­signa ha estat ben clara, que empre­ses i par­ti­cu­lars no res­tin sense liqui­di­tat durant aquesta pri­mera fase de la crisi, i és per això que s’ha donat als bancs un paper pro­ac­tiu en la cober­tura finan­cera dels seus cli­ents. Això sí, amb l’aval de l’Estat fins al 80% i, en alguns casos, sense renun­ciar a apro­fi­tar l’avi­nen­tesa per fer negoci.

Des d’un pri­mer moment, les diver­ses enti­tats han posat a dis­po­sició dels cli­ents tot un seguit d’eines per atu­rar el cop: reno­vació de pòlis­ses de crèdit; pròrro­gues de con­fir­ming, fac­tu­ratge, des­compte de fac­tu­res i finançament d’impor­ta­ci­ons o expor­ta­ci­ons; préstecs hipo­te­ca­ris amb períodes de carència; ajor­na­ments en el paga­ment de la hipo­teca per als que han sofert un ERTO; exempció de la comissió per man­te­ni­ment de ter­mi­nal punt de venda (TPV), etc. En cer­cles ban­ca­ris, per­sis­teix la reflexió que d’alguna cosa havien de ser­vir els exi­gents reque­ri­ments de capi­tal als quals s’ha sotmès els bancs en els dar­rers anys.

A peu de car­rer, tot ple­gat ha estat “un canvi abrupte”: “A par­tir del 14 de març, cada ges­tor ha hagut d’estar ama­tent a acom­pa­nyar la seva car­tera de cli­ents i, en lloc de dene­gar línies de crèdit pel risc, com pas­sava el 2008, ara hem tru­cat als nos­tres cli­ents per ofe­rir-los finançament”, explica Eva Saliné, direc­tora de sucur­sal de Banc Saba­dell a Pala­fru­gell (Baix Empordà). Som en un indret en què el retail està molt vin­cu­lat al sec­tor turístic, que ha rebut la pri­mera pata­cada en res­tar en no res la cam­pa­nya de Set­mana Santa. “Per a la con­cessió dels préstecs ICO que els havia de donar liqui­di­tat per man­te­nir-se en peu, al depar­ta­ment de risc hem hagut de tre­ba­llar caps de set­mana per treure els expe­di­ents.” Els cli­ents han pre­sen­tat al banc un pla de tre­so­re­ria, sota els con­di­ci­o­nants de la covid-19, i els han donat finançament, “tot ajus­tant el pro­ducte finan­cer, per assu­mir els ris­cos per la falta d’ingres­sos, i que puguin arri­bar al 2021”. Com afirma Saliné: “En alguns casos els hem fet veure que havien de dema­nar més diners perquè l’impacte de la crisi seria més gran.” Des de la pri­mera línia, i tot veient la volada que pren la crisi, ja veuen que “una altra ronda de finançament serà necessària”.

“El banc –explica Saliné– ha hagut d’exer­cir d’últim recurs perquè les empre­ses han hagut d’avançar els paga­ments dels ERTO als seus tre­ba­lla­dors i ens han dema­nat ajuda per auxi­liar la seva tre­so­re­ria.”

Des del món de la pime, s’han obser­vat algu­nes dis­fun­ci­ons en el pla de suport cre­di­tici cana­lit­zat a través de l’Ins­ti­tut del Crèdit Ofi­cial (ICO), en què l’Estat avala fins a un 80% el préstec que el banc con­ce­deix. Com explica Pere Cots, direc­tor del depar­ta­ment de con­sul­to­ria estratègica i finançament de Pimec, “perquè la nor­ma­tiva de l’ICO té forats, com la incon­creció sobre quin ha de ser el tipus d’interès màxim a apli­car, ja que només es parla de donar crèdits en millors con­di­ci­ons de les habi­tu­als, i això ha fet que la res­posta no hagi estat homogènia”. Com ha pogut obser­var, en alguns casos, en lloc d’anar a uns tipus rao­na­bles de l’1,5-2%, s’ha anat al 3%, “car”. També asse­nyala que en molts casos més que aug­men­tar el finançament, “s’han apro­fi­tat les faci­li­tats que con­ce­deix l’ICO per reno­var pòlis­ses de crèdit d’abans de la crisi.” Dels 100.000 mili­ons d’euros que es volen abo­car per man­te­nir el nervi econòmic, “caldrà veure quants van a incre­men­tar liqui­di­tat i quants no”. A més, Pimec va haver d’aler­tar que en alguns casos, el banc asso­ci­ava la con­cessió del crèdit a un pro­ducte cre­uat, com una asse­gu­rança, tot i que l’ICO expres­sa­ment ho pro­hi­bia. “S’ha miti­gat després que ho denunciéssim, però no del tot.” Des de Pimec, s’ha pogut cop­sar la por que, en una segona fase de la crisi, “la banca vul­gui fre­nar en aquesta estratègia, i això afecti espe­ci­al­ment sec­tors com el comerç i el turisme.”

Des de la Cecot, el seu asses­sor finan­cer, Enric Rius, no entén que “si el préstec està ava­lat per l’Estat, entre els bancs s’apli­quin dife­ren­ci­als de ris­cos que van de l’1% al 6% i, en alguns casos, fins i tot es dema­nin avals addi­ci­o­nals”. En aquest sen­tit, la patro­nal de Ter­rassa reco­mana als empre­sa­ris no donar garan­ties, “i en cap cas del 20%, que és la part que no garan­teix l’ICO”. De fet, el mateix pre­si­dent de la patro­nal, Antoni Abad, ha arri­bat a denun­ciar situ­a­ci­ons en què els crèdits s’estan obte­nint amb avals del 180% (100% ava­lat per l’empre­sari i 80% per l’ICO). Abad ha lamen­tat que “en comp­tes de rebre un ajut per fer front a les obli­ga­ci­ons empre­sa­ri­als, empre­ses i autònoms s’han d’endeu­tar més”. L’asses­sor de la Cecot també ha pogut cons­ta­tar que “alguns bancs s’han mos­trat espe­ci­al­ment pro­ac­tius i han vist en la ini­ci­a­tiva dels préstecs ICO una via per cap­tar cli­ents nous, men­tre que d’altres també fan negoci refi­nançant ope­ra­ci­ons en curs per apro­fi­tar la garan­tia de l’ICO”.

Xarxa de seguretat

A banda del 80% de l’aval de l’Estat en els crèdits ICO, que gairebé assumeixen tot el risc de morositat d’empreses i famílies, els bancs compten amb tot un seguit d’avantatges que redueixen al mínim el risc. Així, gaudeixen de línies de liquiditat a cost zero en les subhastes del BCE, i després aquest diner de franc produirà rendiments en forma de préstecs perquè no estaran sotmesos a l’euríbor, en negatiu, sinó a un interès fix. A més, el BCE ha flexibilitzat moltíssim les exigències de provisions, per la qual cosa no estaran tan collats en el coixí dels impagaments. No és estrany que molts analistes de borsa avancin que aviat veurem com es recupera el valor de l’acció bancària, tot enriquint els que van comprar molt barat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.