Societat

DRETS CIVILS I POLÍTICS

El dret a la protesta, suspès en l’estat d’alarma, tornarà a ser una eina essencial

“De què ser­veix anar a votar, si no puc estu­diar per tenir un pen­sa­ment crític? I de què em ser­veix la lli­ber­tat d’expressió si després no estan garan­tits els recur­sos sani­ta­ris per a la mort digna d’una per­sona?” Amb aques­tes dues pre­gun­tes Anaïs Fran­quesa, pena­lista i codi­rec­tora d’Irídia, Cen­tre per la Defensa dels Drets Humans, vol demos­trar que aquesta greu crisi sanitària “ha evi­den­ciat que la vida i les cures han d’estar al cen­tre, que cal inver­tir en sani­tat i edu­cació”, i sobre­tot que “els drets soci­als, econòmics i cul­tu­rals són tan impor­tants com els drets civils i polítics –estan en inter­de­pendència–, que fins ara s’han pri­o­rit­zat”, i que inclo­uen des de la lli­ber­tat d’expressió fins al dret de mani­fes­tació..

“En sor­ti­rem reforçats amb la soli­da­ri­tat i empa­tia demos­trada durant aquesta pandèmia” ja que –sosté– “ens farà falta sor­tir al car­rer perquè la superació d’aquesta crisi sigui justa i redis­tri­bu­tiva i el capi­ta­lisme sal­vatge no faci pagar als de sem­pre.” Fran­quesa no com­par­teix que s’hagi pro­hi­bit el dret de mani­fes­tació durant l’estat d’alarma.

El direc­tor de l’Ofi­cina de Drets Civils i Polítics de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, Adam Majó, com­par­teix que “el dret de mani­fes­tació no ha estat dero­gat, però el con­fi­na­ment estricte ha fet invi­a­ble exer­cir-lo per pre­ser­var la salut de tot­hom”. Majó hi afe­geix que, amb les fases de des­con­fi­na­ment des de l’Ofi­cina es va dema­nar a Inte­rior que fes públi­ques unes mesu­res per garan­tir el dret de pro­testa amb res­tric­ci­ons sanitàries, que “cele­bra” que ja s’estan ela­bo­rant. Hi afe­geix que des de l’enti­tat es vet­llarà perquè “els res­pon­sa­bles d’ordre públic ges­ti­o­nin bé la pro­testa, i que els pro­ta­go­nis­tes no tor­nin a ser els cos­sos de segu­re­tat, tot i que no és una feina sen­zi­lla i la tar­dor es pre­veu calenta”.

Pel que fa a les eines telemàtiques, Majó afirma que “s’han vist útils en el món del tre­ball” i ara podrien ser un avenç per garan­tir el dret de vot de les per­so­nes a l’estran­ger, amb un sis­tema actual que qua­li­fica d’“anacrònic”.

La crisi ha evidenciat la interdependència dels drets socials i econòmics amb els drets civils i polítics, com defensem
Anaïs Franquesa
codirectora del centre irídia
El dret de manifestació no s’ha anul·lat. Ara s’exercirà i vetllarem perquè les administracions el protegeixin i gestionin bé
Adam Majó
director de l’oficina de drets civils i polítics


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.