Aquesta crisi hauria estat molt més dura sense xarxes socials. Les eines digitals han acostat famílies i amics i han alleujat la solitud en què molta gent es veu obligada a viure el confinament. El seu paper socialitzador és indiscutible i les dades són eloqüents. Des que va començar la pandèmia, 1,5 milions de persones s’han fet usuàries de xarxes socials arreu del món, explica Pedro Rojas, coordinador del postgrau en mitjans socials i màrqueting digital del TecnoCampus de Mataró. I les xarxes no només han afavorit les relacions socials, també s’han convertit en aparadors virtuals per a molts negocis forçats a tancar portes per la declaració de l’estat d’alarma. “Els negocis locals han trobat noves oportunitats que abans no havien tingut necessitat d’explorar”, assegura Rojas. “La digitalització s’ha avançat cinc anys”, hi afegeix Vanessa Estorach, consultora especialista en tecnologies mòbils i professora de transformació digital als graus del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM) de la UPC. Aquesta digitalització és positiva i caldrà afegir-hi, segons Estorach, la “creativitat dels empresaris, que hauran d’aprendre a ser proactius per mirar de preveure les necessitats dels compradors”, com ja fan les grans empreses de venda en línia. La consultora explica que l’excés d’informació, sobretot els primers dies de la pandèmia, ha servit per construir usuaris de xarxes socials més crítics. “Hem hagut d’aprendre a gestionar millor tota la informació que rebem per evitar angoixar-nos”, manté. La crisi de la pandèmia ha fet submergir-se en aquest món generacions poc acostumades a ser-hi. Els més grans han après a fer videotrucades per poder veure els seus nets i han descobert nous usos de les xarxes socials per omplir les llargues jornades de confinament. Uns coneixements, personals i professionals, que seran clau en la nova normalitat.