Llarga vida a les andròmines
El projecte europeu Subtract vol donar una nova embranzida al sector de la reparació i reutilització de materials de rebuig
La cultura de la reutilització encara és lluny a casa nostra de tenir el lloc preferent de què gaudeix en altres contrades, on els mercats d’objectes que malden per tenir una segona vida útil tenen un paper imprescindible en el paisatge socioeconòmic. El projecte europeu Subtract és concebut justament per fer créixer aquest mercat alternatiu, tot atorgant consistència empresarial als centres de reutilització, als quals es vol dotar, a més d’una estructura de gestió empresarial, de la millor estratègia financera.
Un dels socis del projecte és l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), que fa anys que promou un canvi cultural. Com diu el seu director, Josep Maria Tost: “Aquí no tenim la cultura de les societats anglosaxones, on és habitual que amb motiu d’una mudança, s’organitzi un mercat per vendre o bescanviar objectes que poden tenir un nou ús. Aquí ens aferrem a tot, per vell que sigui.”
El projecte Subtract s’inscriu en el Green Deal, el Pacte Verd, que la UE vol impulsar en els propers anys, i que té en l’economia circular un dels seus eixos estratègics. Com diu Tost, “l’objectiu del projecte és ordenar el sector, que les pimes del tercer sector que hi participin siguin viables”: “Volem que hi hagi fluxos, que arribin materials als establiments i que en surtin.” Amb Subtract, s’intenta fer de l’aprenentatge de models que han reeixit la política que s’ha de seguir. “La intenció és que el professional de la reutilització sigui equiparable a qualsevol, i per això cal que els establiments puguin garantir que hi ha qualitat en la segona vida útil”, talment com a les botigues de segona mà d’Escòcia, on els productes que es comercialitzen gaudeixen d’un segell de qualitat. Com diu Tost, en la pròxima llei de prevenció i gestió de residus “es posarà èmfasi en el segell de qualitat, una certificació que aquell objecte ha estat ben reparat i que, a més, té una garantia”. Així mateix, la llei, que ara és en la fase d’avantprojecte, també incorporaria per a tot producte procedent de la reparació i reutilització un IVA reduït, com passa a Suècia.
A més de recuperar materials, també caldria recuperar serveis. “Hem vist com en els darrers anys han anat tancant els serveis d’assistència tècnica, i això es tradueix en el malbaratament de recursos. Cal fer polítiques per recuperar-los.” I les administracions, donar exemple: el govern belga adquireix mobiliari de segona mà, i el d’Holanda ha obert un concurs per proveir-se d’andròmines reparades i que són perfectament reutilitzables.
Alba Cabrera, cap d’estudis de Rezero, associació que forma part del Comitè Estratègic Català del projecte Subtract, explica que si el circuit de reparació i reutilització no s’ha desenvolupat prou a Catalunya és perquè, d’una banda, “aquests centres molt sovint no tenen personal prou format en reutilització i mitjans” i, de l’altra, “els arriben pocs materials que realment puguin ser aprofitables: en tèxtil, només a un 38% se li pot donar una segona vida; a un 7%, en el cas d’aparells elèctrics i electrònics i a un 3% pel que fa als voluminosos.” Així doncs, “caldrien ajuts per qualificar professionals, tirar endavant tècniques innovadores, amb un més gran component tecnològic”. Com Tost, també creu que cal refer el marc impositiu per crear atractiu: “Ara, els preus del mercat de segona mà no són tan diferents com els de primera, i per pal·liar-ho, haurien de tenir un IVA lliure o reduït.” Altres intervencions a la norma serien “que el consumidor pogués veure que el producte reparat és de qualitat, amb un segell que podria identificar millor allò que està en bon estat i donar confiança; a més, caldria una garantia de cinc anys, no només de dos”.
Subtract vol posar en valor les grans potencialitats de reparar i reutilitzar per generar ocupació. Segons Alba Cabrera, “per cada 10.000 tones de residus generats, es poden crear 296 llocs de treball en reparació i reutilització, mentre que en reciclatge són 36, 6 en abocadors i 1 en incineració.”
És clar que perquè es pugui reparar i donar nova vida útil a l’objecte, cal afavorir la reparabilitat. Com diu Cabrera, “per llei, en el cas dels electrodomèstics, caldria facilitar que els productes siguin fàcilment reparables, com una forma de combatre l’obsolescència, i facilitar que hi hagi en el mercat peces de reacanvi: ara només hi són durant cinc anys, i la UE ja està demanant que hi puguin ser durant deu anys.”
I també és important, ara que malauradament l’entorn de crisi ens hi convida, assajar nous models com el consum col·laboratiu, que a Barcelona compta amb l’exemple de la Biblioteca de les Coses, promogut per Rezero i Nusos, on el ciutadà pot llogar fregidores, bicicletes o màquines de cosir a preus simbòlics.
‘Hubs’ de l’economia circular
A Catalunya, la deixalleria ha estat fins ara simplement un lloc on dur les andròmines: només un 30% del que hi arriba és susceptible de ser reutilitzat. Dins de la nova perspectiva de l’economia circular, hauran d’esdevenir, a la vista del que es pot veure en molts indrets d’Europa, “punts de selecció, llocs on es fan cursos de reparació”, com diu Tost. Per a Alba Cabrer: “Hem d’aproximar aquest espai a la gent, que facin activitats de reparació, com passa en un 31% de les nostres deixalleries, amb exemples com els de Viladecans, que organitza tallers i fins i tot té un cafè, o els del Prat de Llobregat i Sant Cugat.”
Crear grans centres pot donar una gran empenta a l’economia circular, com el parc que s’està construint a Mataró, Maresme Circular, que destinarà 18.000 m² a reparar i reutilitzar materials de rebuig, donarà feina a vint persones i acollirà empreses del tercer sector. Com diu Cabrera, “aquest centre podria esdevenir un veritable hub de l’economia circular, un lloc on la gent hi podria anar a aprendre a reparar per si mateixa tota mena d’andròmines.”