L’ebitda (acrònim de l’anglès earning before interest taxes depreciation and amortization), o el resultat de l’empresa procedent de l’activitat d’explotació sense considerar l’amortització econòmica dels seus actius ni el resultat derivat de la seva estructura financera, ha estat en els darrers anys un dels paràmetres més utilitzats per valorar les empreses.

En l’àmbit de la valoració d’empreses, podem parlar, bàsicament, de tres grans metodologies. De fet, n’hi ha algunes més, però les més utilitzades parteixen de mètodes basats en la comptabilitat, els múltiples o el descompte de fluxos futurs.

La metodologia basada en la comptabilitat només té en compte el que l’empresa té en el moment de la valoració. És un valor estàtic, que no preveu expectatives de futur, com poden ser creixements, diversificació de negoci, comportaments dels clients o, en definitiva, qualsevol conseqüència futura que es pugui derivar de la gestió i l’estratègia del negoci que es valora.

Les altres dues tècniques -les basades en múltiples i en el descompte de fluxos de caixa-, sí que preveuen els intangibles de l’empresa, a més dels tangibles. El descompte de fluxos intenta fer una previsió futura dels fluxos de caixa que l’empresa tindrà en els propers anys, a partir d’una anàlisi estratègica i dels intangibles dels quals l’empresa disposa i, després de descomptar-los tenint en compte uns costos de finançament, obtenir un valor que és el valor del projecte.

En l’aplicació dels múltiples, el que es pretén és aplicar un multiplicador sobre un paràmetre concret (per exemple vendes o benefici) per obtenir el valor de l’empresa. Així, d’una manera senzilla, s’extrapola una repetició futura del paràmetre utilitzat, que es preveu com a resultat futur.

Un dels paràmetres més utilitzats en aquesta aplicació dels múltiples és l’ebitda, al qual m’he referint anteriorment. Per valorar l’empresa, s’acostuma a utilitzar el darrer ebitda obtingut, i es multiplica per un múltiple, que depèn, en la majoria dels casos, del sector.

Del múltiple que s’utilitza en cada cas, se n’ha escrit molt, se n’investiga a partir d’operacions realitzades en diferents àmbits econòmics i geogràfics i se’n publiquen força resultats, per exemple al web de la NYU Stern School of Business, l’escola de negocis de la Universitat de Nova York.

En les darreres setmanes i dins de l’àmbit de les finances corporatives, ja s’està sentint que el múltiple que s’aplicarà a partir d’ara baixarà substancialment, a causa de la situació provocada per la crisi derivada de la pandèmia que estem patint.

Això vol dir que aquells experts en valoració que utilitzin únicament aquest criteri a partir de l’ebitda d’enguany, partiran, en la majoria dels casos, d’un ebitda més baix respecte als anys anteriors -o que fins i tot pot ser negatiu- i que, a més, el multiplicaran per un valor inferior (el múltiple). Això implicarà una profunda davallada del valor d’aquelles empreses que hagin tingut una caiguda dels beneficis durant l’exercici 2020, que seran, malauradament, moltes.

Aquest fenomen posa de nou en dubte la idoneïtat de fer servir aquests models de valoració basats en múltiples, si es vol fer una quantificació del valor objectiva i ferma. Al contrari que en la pràctica del descompte de fluxos -en què sí que s’ha de considerar el resultat de cadascun dels exercicis futurs que es tenen en compte i, per tant, es poden considerar situacions diferents per a cada any en conjuntures econòmiques-, els múltiples, per la seva simplicitat, no ho fan.

Les empreses hauran de fer un gran esforç per recuperar-se dels efectes de la crisi provocada per la covid-19 a fi d’aconseguir una anhelada recuperació. Tanmateix, aquells experts que valorin amb criteris basats en múltiples d’ebitda no tindran en compte aquest esforç i la possible recuperació.