Aquest estiu que tenim a tocar, assistirem una gran paradoxa. D’una banda, hi haurà una població amb unes ganes com mai de fer vacances i de gaudir de la vida i compartir-la i, d’una altra, una indústria especialitzada en la felicitat que ho passarà molt malament per falta de clients. Amb la por al virus de baixada, però encara elevada per la possibilitat real de contagi, i amb la mobilitat molt compromesa, fa pinta que aquest serà l’estiu de les propostes poc massives, de natura i que impliquin desplaçaments no gaire llargs, a ser possible en cotxe (per si cal tornar a casa ràpid). I la nostra oferta, almenys la més galdosa, està poc alineada amb aquesta tendència. És cert que la capacitat del sector d’adaptar-se als canvis i de recol·locar-se no deixa de sorprendre (ai de qui menystingui el turisme!), però aquest cop l’impacte és de tal dimensió que, almenys en el curt termini, el marge és molt limitat.

Les autoritats han de fer tot el que estigui a les seves mans per convèncer el màxim nombre de turistes estrangers. A l’Estat se l’ha d’exigir màxima coordinació internacional i mesures i missatges globals i clars per transmetre seguretat i confiança. A la Generalitat i a les administracions locals, el màxim d’encert en la promoció, i al sector privat, que treballi bé a l’hora d’aplicar protocols de turisme segur.

En la mesura que les coses es facin bé els pròxims dies i setmanes, podrem ajudar parcialment a la recuperació del sector, i del conjunt de l’economia.

Tot i això, en aquests moments ja sabem que no serà suficient. Serà necessari pensar en un pla de rescat del sector perquè d’una altra manera moltes empreses no aguantaran la caiguda de facturació i rendibilitats. El sector turístic no ha deixat de créixer des dels anys cinquanta, malgrat les moltes crisis que s’han anat succeint. És d’esperar que ho continuï fent, per la qual cosa cal afrontar la situació en què estem com un impacte limitat en el temps. Per això cal minimitzar la destrucció de teixit empresarial i de llocs de treball.

Ara bé, la crisi també ha de ser una oportunitat per repensar el sector en favor de les tendències de futur, com ara la sostenibilitat i els reptes de la digitalització. La nova indústria del lleure ha de ser compatible amb el respecte al medi ambient i amb la societat que l’acull.