Societat

BARCELONA

TURISME

Es busca un nou turista

La gran aposta és recuperar la confiança de la destinació com a pas per atreure el turisme

Es farà una crida als visitants catalans, espanyols i francesos

Els quasi 12 milions de turistes que l’any passat van visitar Barcelona (11,9 milions, segons l’INE) no tornaran. I no ho faran perquè la immensa majoria, més del 80%, eren estrangers i perquè la crisi de la Covid-19 ha fet que, per exemple, de milers d’estrangers que arribaven cada dia s’hagi passat a zero visitants als mesos d’abril i maig. Barcelona avui –amb la majoria d’hotels encara tancats i pocs restaurants oberts al centre– està immersa en una “carrera contra rellotge” per garantir la seguretat, especialment sanitària, ha dit aquesta setmana Jaume Collboni, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, en el congrés internacional Summit Tourism and Economy. Collboni ha recordat que Barcelona Serveis Municipals (BSM), responsable de gestionar espais públics com l’Anella Olímpica, el Fòrum, el Zoo, el Park Güell o el parc del Tibidabo, ja està treballant en els protocols de seguretat i que la idea és que Barcelona continuï mantenint la catalogació de destinació turística segura atorgada pel Consell Mundial de Viatges i Turisme (WTTC). També amb aquesta idea l’Ajuntament impulsa el projecte BCN safe city, d’assessorament als agents econòmics de la ciutat per garantir mesures d’higiene i salut i oferir confiança als espais de la ciutat. En un moment de pandèmia mundial, la seguretat de la destinació i la confiança que aquesta doni esdevenen absolutament imprescindibles.

Barcelona ja tenia entre les seves prioritats turístiques ser sostenible i atreure un turista de qualitat i que sigui respectuós amb la destinació. També que s’havia d’apostar per la desestacionalització i la desconcentració. En aquest sentit, es veu el reset de la pandèmia com una oportunitat per prioritzar-ho. “No només hem de recuperar els turistes perduts sinó que hem de pensar el model sobre el qual volem plantejar la recuperació”, manté Xavier Marcé, regidor de Turisme. Marcé recorda que la capital catalana és una destinació aspiracional i que per això s’ha de potenciar el seu component cultural (“la creativitat, la cultura, l’urbanisme..., el relat cultural serà de vital importància per renovar la nostra oferta”, diu). Una de les propostes de recuperació i remodelació d’espais i de cultura que s’han posat sobre la taula és Montjuïc. Ho va dir Pepe Serra, director del MNAC, que va apostar per la gran fita de Montjuïc 2029, data que coincideix amb el centenari de l’exposició universal.

Mentrestant, Barcelona vol que aquest estiu i els pròxims mesos vingui el turisme de proximitat, el català, l’espanyol i el francès, i que si ho fa en cotxe sàpiga que “hi haurà aparcaments per deixar el cotxe els dies que calgui”. Marian Muro, directora de Turisme Barcelona, presentarà aquesta setmana una app amb tota la informació turística de la ciutat per facilitar totes les gestions als potencials turistes. La idea és que una sola eina serveixi per saber tota l’oferta turística que hi ha a Barcelona en temps real. Muro també va avançar que els pròxims anys Turisme Barcelona apostarà per atreure el turisme xinès, del sud-est asiàtic i el nord-americà.

crònica

Abans que torni la legió estrangera

Jordi Panyella

Si tinguessin la pell lletosa, els cabells enrossits i els ulls clars, contemplats des d’una certa distància, algú podria dir que es tracta d’un grup de jubilats del nord d’Europa que celebren la conquesta de la font de Canaletes, i que immortalitzen la seva estada a Barcelona amb una fotografia. Però ni són del nord, ni cap dels seus trets físics fa pensar en una procedència estrangera, però, a la vegada, el seu comportament respon al de qualsevol grup de turistes en un país estranger, aleshores?

Amb les fronteres del país encara tancades, Barcelona i altres indrets de clara destinació turística del país viuen aquests primers dies de confinament una situació encara irreal, com irreal ha estat la buidor de carrers i places dels darrers mesos. Amb els espais alliberats de la gernació d’estrangers que habitualment ho omplen tot fins a fer petits avingudes, carrers i places, els barcelonins estan redescobrint una ciutat que els últims anys els havia estat segrestada.

Això és el que feien dimarts al matí un grup de jubilats de la Sagrera immortalitzant la seva caminada des del barri fins al cor de Barcelona. Es tracta d’un grup de persones que cada segon dia de la setmana queden per anar a fer una travessa urbana, i dimarts van elegir la Rambla. I a l’hora que s’hi feien fotos, la seva era pràcticament l’única animació del passeig, amb la majoria de quioscos tancats i pocs establiments de restauració oberts.

De la mateixa manera que el grup de veïns de la Sagrera, cada cop són més els ciutadans que estan prenent possessió dels espais alliberats de la ciutat. Dissabtes i diumenges a la Via Laietana tallada al trànsit hi sovintegen les escenes de famílies passejant tranquil·lament amb els fills petits per l’asfalt o d’avis que poden circular sense preocupacions amb la seva cadira de rodes. El mateix passa a la veïna avinguda de la Catedral i al pla de la Seu. La gran esplanada que hi ha davant mateix de la primera església de la ciutat es converteix cada dia en un camp de futbol improvisat on els nens del barri, que abans havien de jugar a la veïna petita plaça de Sant Felip Neri, hi organitzen uns fenomenals partits de futbol, d’aquells que no s’acaben mai.

Els carrers per a la gent, foragitat el virus, i abans que Barcelona torni a ser un destí irresistible per al turisme de masses. El poder del ciutadà o el poder del diner, vet aquí el dilema.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.