El nou curs serà presencial i en grups estables
El govern destinarà 370 milions al curs lectiu 2020/21
Es contractaran 5.000 persones de reforç
Un pla adaptarà la tecnologia a l’educació per pal·liar la bretxa digital
Els plans dels centres estaran enllestits el 23 de juliol
El curs escolar 2020/21 començarà el 14 de setembre i serà de manera presencial amb tota seguretat en el cas dels estudis obligatoris. La base del nou curs serà que els alumnes estaran organitzats en grups estables (noció que no ha de coincidir per força amb una classe), de manera que dins del seu grup, com quan són dins del nucli familiar, ni hauran de mantenir la distància de seguretat ni hauran de dur mascareta, i podran tenir sempre els mateixos mestres o professors. Quan el grup hagi de sortir al pati o fer una optativa i, per tant, hagi de tenir contacte amb altres alumnes i professors, la norma serà que se segueixin les mesures de seguretat que ha de seguir tothom al carrer: distància i mascareta.
Rentar-se les mans contínuament ho farà tothom el curs que ve, segons va dir ahir en roda de premsa el conseller d’Educació, Josep Bargalló. “No serà un curs de centres engabiats”, sinó de centres on tothom es pugui socialitzar, però amb mesures higièniques. L’organització del curs d’acord amb els grups estables de convivència permetrà que, si es detecta un cas de Covid-19, no s’hagi de tancar tot un centre o un curs, sinó només el grup en què s’hagi detectat el brot. En tot cas, el govern confia en la detecció precoç dels casos de Covid-19 que es puguin produir per controlar qualsevol rebrot.
“Som davant una emergència educativa”, va dir el vicepresident del govern, Pere Aragonès, en la mateixa roda de premsa, en la qual va assegurar que l’executiu destinarà 370 milions d’euros al pròxim curs lectiu. D’aquests diners, 233 milions seran per fer efectives més de 5.000 noves contractacions, entre personal docent i no docent, psicopedagogs, tècnics d’educació infantil, etc., i 103 milions seran per impulsar un pla d’educació digital (“una aposta clara i inequívoca per transformar el sistema educatiu i per garantir que tots els alumnes adquireixin les competències digitals”). Finalment, 33 milions seran per a un pla de millora de les necessitats educatives, per lluitar contra la segregació i per a activitats de reforç escolar i extraescolars.
Pel que fa al reforç econòmic de cara a l’any que ve, hi ha confusió al govern i entre els alts càrrecs, ja que després que el vicepresident Aragonès anunciés un reforç de 370 milions, el president de la Generalitat, Quim Torra, en un acte a Cerdanyola del Vallès, va assegurar que “d’entrada” es farà una inversió extra de 450 milions d’euros i que la contractació de professorat seria d’entre “6.000 i 10.000 professors més” per al curs que ve.
Centres i alumnes a punt
El govern sí que té clar que vol que el curs que ve es pal·liï la bretxa digital, que tots els alumnes (en aquest cas especialment a partir de tercer d’ESO) tinguin connectivitat i que es faci la transformació digital de tots els centres. En aquests moments, a Catalunya hi ha, segons va dir ahir Bargalló, 1.200 centres on cal fer inversions urgents per poder permetre la utilització tecnològica a tots els nivells i a ple rendiment (pel temor, també, que les classes en línia s’hagin de tornar a fer en cas d’un nou rebrot de la pandèmia).
El conseller d’Educació també va recordar ahir que a Catalunya hi ha fins a 140.000 alumnes vulnerables que no tenen els mitjans tecnològics per poder treballar des de casa. En tot cas, el pla preveu que no hi hagi cap alumne a partir de tercer d’ESO que no tingui connectivitat i un ordinador a casa. “Quan el pla d’educació digital estigui fet, tot l’alumnat tindrà tots els dispositius necessaris per al nivell d’estudis que estigui fent”, va dir Bargalló.
Plans fets el 23 de juliol
El titular d’Educació va assegurar que el 23 de juliol tots els centres educatius de Catalunya tindran fets els seus plans d’obertura i va assegurar que els equips directius rebran, en els propers dies, les indicacions que els calen per poder fer aquest pla i la planificació del curs. El conseller va avançar que a partir d’avui el departament començarà a negociar amb els sindicats la incorporació dels més de 5.000 mestres, professors i personal no docent als centres, i en quines condicions ho faran.
En tot cas, el govern va deixar clar que totes aquestes mesures excepcionals que es prendran, i que seran efectives a partir del 14 de setembre, duraran tot el curs. “No podem demanar a una direcció que organitzi uns grups estables, que distribueixi professors i que redissenyi tot el centre, i després, si s’acaba la pandèmia o es troba una vacuna a mig curs, que ho desfaci tot i ho reorganitzi”, va dir Bargalló.
Ràtios flexibles
El conseller en cap cas va parlar de les ràtios que han de tenir els grups estables i va donar marge als centres per organitzar-se en funció de la seva realitat. No és això el que havia dit feia unes setmanes, quan havia proposat ràtios d’entre deu i quinze alumnes i havia deixat entreveure que es contractarien molts més milers de professors i mestres.
A diferència del que també s’havia dit, amb relació al fet que potser alguns instituts i escoles haurien d’anar a fer algunes classes en instal·lacions municipals, ahir Bargalló va dir que, tot i que tots els ajuntaments amb els quals ha parlat li han donat facilitats, és gairebé segur que els centres no necessitaran fer ús d’espais complementaris (pavellons o biblioteques) i que amb les seves instal·lacions en tindran prou.
La consellera de Salut, Alba Vergés, que ahir va comparèixer en la mateixa roda de premsa que Bargalló i Aragonès, va explicar que el disseny del nou curs lectiu s’ha pogut fer partint de la base sanitària d’una realitat. I aquesta realitat no és sinó que els infants i joves són persones que gairebé no s’encomanen de la Covid-19 i que no encomanen. “El tancament de les escoles el 13 de març es va fer perquè, en aquell moment, en aquell context i amb la informació que es tenia, va ser el més prudent. Ara hem vist, i hi ha estudis que ho demostren, que la Covid-19 ha tingut un impacte pràcticament irrellevant entre els menors. Estem convençuts que es pot reprendre el curs que ve amb plena seguretat”, va dir Vergés.
Personal de risc
I pel que fa al personal docent en situació de risc, quines previsions hi ha? El conseller Josep Bargalló va voler deixar clar que des del minut u totes les baixes se substituiran des del primer dia, al marge del personal que es contracti de nou. En tot cas, va assegurar que els mestres i professors i la resta de personal que siguin de risc hauran d’acreditar-ho mèdicament. Ara com ara, més d’un 10% del personal docent ha al·legat ser de risc, un percentatge que, amb tota probabilitat, es reduirà un cop s’hagi de certificar mèdicament, entre altres coses perquè avui es consideren “de risc” alguns conceptes que més tard no ho seran. “Una persona obesa no podrà dir que és personal de risc. Haurà de ser obesa mòrbida, per exemple”, va especificar Bargalló, donant a entendre que la màniga ampla s’ha acabat. En aquests moments, per exemple, si algú ha estat en contacte amb un contagiat o té un fill menor de 12 anys es considera personal de risc i està exempt d’anar als centres, una mesura, tot s’ha de dir, presa en un moment encara de molta por pels contagis i quan ja s’havia dit que aquest curs s’acabava de manera digital.
El sindicat d’infermeria Satse va lamentar ahir que el govern no hagi inclòs un professional sanitari, preferentment una infermera, als centres docents de cara al curs que ve, en qual encara s’haurà de conviure amb la Covid-19. L’organització va reclamar en un comunicat que, en el marc de les inversions excepcionals en educació, “es reconsideri l’error de no incloure una partida per a professionals infermers”, i també va recordar que “disposar d’un professional sanitari amb la formació adequada no només donarà seguretat a la comunitat escolar, sinó que posarà la responsabilitat allà on toca, sobre els professionals sanitaris”. “Com sempre, s’ha oblidat la inclusió de la figura de la infermera escolar, que seria més important que mai aquest setembre vinent”, defensava Satse, que alhora va recordar que les famílies dels alumnes i els docents “no necessàriament han de tenir coneixements sanitaris”.
LA XIFRA
LA DATA
LES FRASES
Crítiques de pares i docents
“Més que un pla, és un no pla”, va dir ahir amb contundència la directora de la Fapac, associació de pares i mares, Lidon Gasull, en una entrevista a Catalunya Ràdio. Gasull va lamentar que Educació ja hagi donat per perduts els desdoblaments, per exemple, i va recordar que la mesura de contractar 5.000 persones és insuficient si tenim en compte que es tracta de personal docent i personal no docent. “Això tocaria a 1,7 persones per centre, totalment insuficient si recordem que, només en els últims dos anys, a Catalunya s’han incorporat més de 14.000 nous alumnes.” Per la seva banda, Ramon Font, portaveu del sindicat Ustec, majoritari en l’ensenyament, va valorar les mesures preses pel govern com a “molt decebedores”. “Lamentem que la consellera Vergés hagi dit que els nens no encomanen, perquè, si no encomanen, és absurd prendre aquestes mesures, i si encomanen, doncs les mesures són insuficients”, va dir. Font va lamentar que no s’hagi proposat abaixar ràtios per apostar per grups estables de convivència, cosa que, segons va dir, no vol dir res, perquè perimetrar una escola “és impossible”. En tot cas, va recordar que la contractació de 5.000 persones és una misèria. “Demanàvem 44.000 docents estructurals més i ens donen 5.000 docents i no docents conjunturals; amb això ens situem en xifres d’abans de les retallades.” CCOO va considerar “una veritable vergonya” que el Departament d’Educació vulgui “imposar” el disseny del curs 2020/21 sense consensuar-lo amb els docents. “Sense la veu” dels professionals, és “impossible” afrontar un curs que comença després d’un daltabaix