Política

Estat espanyol

La crisi de la corona

Joan Carles I, més acorralat

Rumors sobre una eventual expulsió del rei emèrit de La Zarzuela

El monarca hauria exigit a Corinna Larsen que li tornés 65 milions d’euros quan va abdicar

González defensa l’ex-cap d’estat i el règim del 78

El setge sobre Joan Carles I s’estreny. Cada dia apareixen noves revelacions sobre les martingales financeres del rei emèrit que els poders de l’Estat, amb el govern espanyol al capdavant, s’esforcen a mirar de desvincular del seu hereu, el rei Felip VI.

La jornada d’ahir no va ser cap excepció i el nom del monarca emèrit va aparèixer al programa Todo es mentira, de la cadena de televisió Cuatro, en què el cronista reial Jaime Peñafiel va assegurar que la casa reial publicarà un comunicat aquest cap de setmana en què anunciarà que el fan fora del Palau de la Zarzuela, una decisió sobre la qual s’havia especulat després que el març passat Felip VI retirés l’assignació al seu pare i renunciés a la seva herència, un pas, aquest darrer, que no té cap efecte jurídic.

L’eventual marxa de Joan Carles de La Zarzuela revifarà les apostes sobre la seva propera destinació. Les darreres setmanes s’ha parlat d’un exili fora de l’Estat espanyol, però Peñafiel creu que el successor de Francisco Franco a la prefectura de l’Estat se n’anirà a Sanxenxo, a Galícia.

Mentrestant, la premsa espanyola s’ha sumat als mitjans internacionals a l’hora de publicar informacions sobre els moviments de diners de l’anterior monarca. El diari El Mundo revelava ahir que Corinna Larsen, examant de Joan Carles, va enviar una carta a la casa reial el 5 de març del 2019 en què informava que el rei emèrit li havia exigit el 2014, l’any de la seva abdicació, la devolució dels gairebé 65 milions que li havia transferit des d’un compte a Suïssa. Corinna va explicar en la seva carta que s’havia negat a tornar els diners “per evitar potencials acusacions per delictes financers”, fet que va encendre el rei emèrit, que la va acusar “falsament” d’haver-li “robat els seus béns” i va iniciar una “campanya de difamació” contra ella.

En l’intent de desvincular les activitats de Joan Carles I del seu fill, Felip VI, el rei emèrit està trobant pocs suports públics, però ahir en va rebre un de rellevant. Es tracta del de l’expresident del govern espanyol Felipe González, que va defensar el seu “llegat històric” i va demanar respectar la seva presumpció d’innocència i no donar per bo “el que digui un policia corrupte o una senyora tal”, en al·lusió a l’excomissari José Manuel Villarejo i a Corinna Larsen.

En una entrevista a Televisió Espanyola, González va denunciar una campanya “contra el règim del 1978” que, segons va remarcar, l’està afectant també a ell. L’excap de govern socialista es referia, d’aquesta manera, a les informacions aparegudes fa uns dies segons les quals la CIA estava informada que González havia organitzat els GAL. L’expresident del govern va reivindicar el règim del 78 i va lloar el paper que va tenir Joan Carles en defensa de la Constitució.

La prioritat del govern espanyol ara és blindar la figura de Felip VI. La vicepresidenta primera, Carmen Calvo, va afirmar ahir que el passat de l’anterior cap de l’Estat “no afecta gens l’activitat” del seu fill. En relació amb una eventual retirada del títol de rei, Calvo va assenyalar que això correspon a la casa reial. “El govern assumeix constitucionalment de manera ferma i lleial que la nostra prefectura de l’Estat té forma de monarquia parlamentària”, va aclarir.

2014
Joan Carles I
va abdicar i hauria exigit a Corinna Larsen que li tornés els 65 milions d’euros.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.