A menys d’un mes de la data d’inici del curs escolar la sensació entre el professorat és de descoordinació total, una sensació agreujada per les declaracions del secretari de Salut Pública de la Generalitat, Josep Maria Argimon, respecte de les ràtios dels grups bombolla. I la sensació de caos provoca encara més por i nerviosisme entre uns docents que no veuen clares les condicions en què han de tornar a impartir classe, segons alerten els sindicats.

Dissabte passat, dos dies després que Educació i Salut presentessin el protocol per actuar en casos de Covid-19 als centres educatius, Argimon va negar que Salut hagi avalat el nombre d’alumnes –25 a primària i 30 a secundària– que assistiran a cada aula, entesa com a grup de convivència estable, i va apostar per grups com més petits millor. Diumenge va matisar les seves paraules dient que serà la realitat de cada centre la que determinarà com es resoldrà la represa de les classes presencials, i va insistir que la proposta de mantenir les ràtios actuals sorgeix d’Educació, que és qui en té les competències.

“Ens sorprèn aquest caos i descoordinació entre departaments, que posa pals a les rodes a l’obertura amb seguretat”, afirma la portaveu de la sectorial d’educació d’Intersindical, Marina Sureda. Plantejar que cada centre alteri les ràtios suposa “una mostra de desconeixement del sistema educatiu”, segons el secretari general de la federació d’educació de CCOO, Manel Pulido, que creu que Salut hauria d’assumir la responsabilitat de determinar el nombre d’alumnes de cada grup i Educació posar-hi els recursos.

Els sindicats, que es queixen de falta d’interlocució amb el departament, dibuixen un panorama complicat quan comencin a aparèixer positius. Els missatges “desconcertants” que rep ara el professorat poden generar un malestar que desemboqui en la convocatòria d’una vaga, com adverteix el portaveu d’Ustec-STEs, Ramon Font.

Els sindicats advoquen per grups de fins a 15 alumnes, com va plantejar al maig Educació, la compactació de l’horari lectiu per reduir el temps d’estada a les escoles i instituts, activitats lectives fora del centre i proves periòdiques al personal i l’alumnat, unes mesures que requeriran més recursos. Ustec-STEs calcula que per reduir els grups a la meitat caldrien 44.500 nous docents, cosa que costaria 1.700 milions –Educació contractarà 8.258 nous professionals el curs que ve, 5.417 dels quals seran professors–. “No s’està fent una gestió de la pandèmia amb criteris sanitaris sinó pressupostaris”, conclou Font.