Política

Lloguers regulats, pendents del TC

JxCat rebaixa al final el llindar de renda a partir del qual s’intervindrà en el preu i desbloqueja l’acord

El govern pressiona ara Podem perquè defensi la llei al Congrés

El PDeCAT s’aparta de JxCat, i Demòcrates, d’ERC, i s’hi oposen

Quan fal­tava poc menys d’una hora per ini­ciar el debat de la llei que regu­larà el preu del mer­cat del llo­guer en 60 pobla­ci­ons de Cata­lu­nya, ahir s’anun­ci­ava in extre­mis un acord de JxCat amb ERC, els comuns i la CUP a par­tir d’una entesa prèvia amb el Sin­di­cat de Llo­ga­ters. L’objec­tiu: impe­dir els llo­guers abu­sius. S’arri­bava així a un acord entre els socis del govern que alleu­ge­ri­ria la crisi per­ma­nent en què viuen, i alhora JxCat apro­fita per posar con­tra les cor­des Podem a Madrid, on se li demana una regu­lació del llo­guer a escala esta­tal i que eviti que la nova llei cata­lana es porti al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, com ahir ja s’albi­rava a par­tir de les inter­ven­ci­ons dels grups par­la­men­ta­ris del PP, qua­li­fi­cant-la d’incons­ti­tu­ci­o­nal. La llei es va apro­var amb els 71 vots dels grups esmen­tats, i els 63 en con­tra de Cs, el PSC, el PP i, atenció, també Demòcra­tes, que va votar així dife­rent d’ERC, i el PDe­CAT, que en el pri­mer ple després de l’escissió ja es va des­mar­car de JxCat, si bé els seus qua­tre dipu­tats es van abs­te­nir en les esme­nes transac­ci­o­na­des i van votar con­tra les esme­nes a la tota­li­tat de Cs i el PP.

L’apro­vació del decret vol evi­tar puja­des con­si­de­ra­des abu­si­ves, ja que s’han regis­trat aug­ments de fins a un 46% en el preu del llo­guer només l’últim any. El punt cen­tral del des­a­cord era en el llin­dar de renda a par­tir del qual l’amo d’un pis llo­gat està sotmès a la regu­lació. A grans trets, i per a un muni­cipi com Bar­ce­lona, on es regis­tra la tensió més alta per l’aug­ment dels llo­guers i la manca d’oferta de pisos, es va fixar final­ment un llin­dar mar­cat per la renda fami­liar del petit pro­pi­e­tari. Així, per sobre dels 1.900 euros en una renda fami­liar de tres mem­bres i 1.400 per a una d’un mem­bre, els pro­pi­e­ta­ris esta­ran sub­jec­tes a regu­lar el preu de llo­guer per evi­tar aug­ments desor­bi­tats. Les esme­nes de JxCat que amb l’acord es van reti­rar recla­ma­ven fixar el llin­dar en uns 3.000 euros. La nova llei fixa que el preu del llo­guer no pot aug­men­tar res­pecte del con­tracte ante­rior ni tam­poc situar-se per sobre de la mit­jana de preus de la zona. El nou con­tracte no podrà superar l’índex de preus que la Gene­ra­li­tat fixa per a cada zona.

L’acord el pre­sen­tava als matei­xos pas­sa­dis­sos, just abans que s’iniciés el debat en el ple, el líder de JxCat, Albert Batet, que qua­li­fi­cava la nego­ci­ació de “bata­lla”. Amb tot, deia que se sen­tia satis­fet després d’asso­lir la “fita” mar­cada de “defen­sar els petits pro­pi­e­ta­ris i els llo­ga­ters de debò” i dife­ren­ciar-los dels “grans teni­dors”. Segons ell, el pro­jecte de llei regu­larà els llo­guers “amb garan­ties” i final­ment mar­carà el mínim de vul­ne­ra­bi­li­tat del petit pro­pi­e­tari, “una rea­li­tat del país”. “No és el mateix una per­sona que té un immo­ble que ha pogut acon­se­guir i ara és una renda que l’ajuda per a la pensió, que un gran teni­dor”, argu­men­tava Batet.

Retrets en el debat

A l’hemi­ci­cle, els grups de l’opo­sició qua­li­fi­ca­ven la llei d’elec­to­ra­lista i retre­ien als socis de govern una manca de diàleg amb la resta que hau­ria permès arri­bar a un con­sens, per la qual cosa, a més, con­si­de­ren que la llei neix tocada. Cs la qua­li­fi­cava de “postu­reig” perquè “no té recor­re­gut”, i d’“incons­ti­tu­ci­o­nal”, i asse­gu­rava que la solució a la falta d’habi­tatge és un aug­ment del parc públic. Pel PSC, la nova llei enva­eix com­petències, fet que con­si­de­ren “irres­pon­sa­ble”. El PP ja anun­ci­ava que impug­narà la llei al TC perquè “la regu­lació del llo­guer fa la vida impos­si­ble al pro­pi­e­tari”. El Con­sell de Garan­ties Esta­tutàries ja va dic­ta­mi­nar a l’agost que 11 arti­cles del text no s’ajus­ta­ven ni a l’Esta­tut ni a la Cons­ti­tució per invasió de com­petències de l’Estat. Tan­ma­teix, la con­se­llera de Justícia, Ester Cape­lla (ERC), va negar que la Gene­ra­li­tat no tingués com­petències. “Les tenim i les exe­cu­tem”, va reblar.

La dipu­tada de JxCat Glòria Freixa va defen­sar que la nego­ci­ació s’hagi allar­gat “fins al final” perquè la seva for­mació neces­si­tava tro­bar una “solució justa”. Segons ella, s’ha acon­se­guit que a per­so­nes que tenen uns “ingres­sos deter­mi­nats” no se’ls apli­quin les limi­ta­ci­ons de la llei. “No és perquè es puguin fer rics; el que inten­tem és que no passi com en altres ciu­tats euro­pees on, veient la inse­gu­re­tat jurídica, els pro­pi­e­ta­ris deci­dei­xen ven­dre, o no com­prar. Lla­vors tot passa pels grans fons”, va expo­sar. També creu que s’ha asse­gu­rat que els pro­pi­e­ta­ris facin refor­mes i es renovi el parc d’habi­tat­ges si en volen incre­men­tar el preu. La dipu­tada Susanna Sego­via (CatECP) cele­brava el suport “ampli” i “trans­ver­sal” acon­se­guit i que es man­tin­gui l’objec­tiu ini­cial de la norma. Per Sego­via, la llei ser­virà per “atu­rar els abu­sos i aug­ments desor­bi­tats”. Maria Sir­vent, de la CUP, afir­mava que es tracta d’un “acord de mínims” i que es defen­sarà des de les ins­ti­tu­ci­ons i el car­rer. I retreia al PP el seu vot con­trari. “No facin tram­pes. Si volen defen­sar les agències de la pro­pi­e­tat immo­biliària, els espe­cu­la­dors i que milers de famílies vagin al car­rer, expli­quin-ho, però no par­lin de pro­tecció al petit pro­pi­e­tari”, va etzi­bar. Final­ment, el repu­blicà José Rodríguez ins­tava Cs, el PSC i el PPC a no “ama­gar-se” rere con­flic­tes com­pe­ten­ci­als per no res­pon­dre a una emergència social que “no pot espe­rar més”.

D’altra banda, el Par­la­ment va donar via lliure, després que el PP retirés durant el debat l’esmena a la tota­li­tat que havia pre­sen­tat, una pro­po­sició de llei d’ERC per garan­tir el retorn social del res­cat ban­cari. En una via legal poc uti­lit­zada, la pro­posta es pre­sen­tarà a la tra­mi­tació de la mesa del Congrés, que és qui en té la potes­tat. El text ini­cial reclama que la Sareb (l’ano­me­nat “banc dolent” per ges­ti­o­nar actius tòxics) cedeixi almenys un 30% dels estocs a admi­nis­tra­ci­ons públi­ques per a habi­tatge social, i es reto­qui la llei d’esta­bi­li­tat perquè els ajun­ta­ments puguin fer ser­vir els superàvits, i tin­guin dret a temp­teig i retracte, en pro­ces­sos d’exe­cució hipo­tecària, per aug­men­tar el parc d’habi­tatge.

No podem parlar de cohesió social si no posem límits al mercat
Ester Capella
consellera de justícia
És un despropòsit; no busca el consens i és un espectacle patètic d’enfrontament entre els socis
Rosa Maria Ibarra
diputada del psc

Torra continua sense donar pistes per la inhabilitació

ò.p.j

En la sessió de control al matí, quan l’acord sobre la llei de lloguers encara era incert, el líder d’ERC, Sergi Sabrià, havia instat el president a intervenir per “tombar la balança”, ja que s’hi havia declarat favorable. “No volem tremolors de cames per blindar l’habitatge digne”, etzibava, i exigia “valentia política” per tirar endavant la llei, ja que veu el mercat “desbocat i especulatiu”, i la necessitat és “imperiosa”. “El centredreta català ha demostrat reiteradament que no vol regular mercats, però no es poden tractar tots els temes igual”, pressionava. Torra hi coincidia perquè “hi ha un gran consens” que cal regular el lloguer, i es mostrava decidit a fer un “últim esforç” per culminar la llei, que acabaria resultant. Això sí, també el convidava a dirigir les crítiques a la bancada unionista, que s’hi va oposar. “El centredreta, els que votaran no, són a l’altre costat de l’hemicicle, nosaltres no volem ocupar aquest espai”, insistia.

En la resta de la sessió, a preguntes de comuns i el PSC, Torra va evitar donar explicacions sobre la remodelació de govern, ni dir si pensa en una “presidència simbòlica” si l’acaben inhabilitant. Ans al contrari, va demanar-los suport per haver defensat drets fonamentals. “És trist que aquest burgès català de dretes hagi de desobeir a favor de la llibertat d’expressió”, deia als primers. “També de vostès esperava una solidaritat. No es posaran al costat de la llibertat d’expressió aquesta vegada tampoc?”, etzibava als segons. “No reclami el nostre suport quan ha fet el contrari exactament del que havíem recomanat”, contestava Miquel Iceta, que li insistia que convoqui eleccions. “Davant la possibilitat esperpèntica i inaudita que l’inhabilitin, confiem que tots sabrem estar a l’altura”, instava el líder de JxCat, Albert Batet. Cs, entretant, exigia a Torra –que s’hi va negar adduint el dret a manifestació– que desaconsellés la participació en la Diada de l’ANC, i va vaticinar que serà l’inici d’una “tardor calenta” per la inhabilitació.

A pregunta de la CUP, Torra va afirmar que la compra dels terrenys de Hard Rock tindrà un “impacte nul” en les finances de la Generalitat, i va dir que els consellers afectats donaran explicacions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.