Salvavides per al sector del turisme
Sense activitat ni res a conciliar, molts hotels i negocis turístics reclamen amb més insistència ajudes per sobreviure
Mentre algunes empreses s’organitzen per a una eventual quarantena dels seus treballadors en l’arrencada del curs escolar, hi ha sectors pels quals no existeix aquesta inquietud, pel simple fet que no tenen gairebé cap activitat per conciliar. És el cas dels hotels i, en general, del sector turístic, amb algunes honroses excepcions.
Tot i que falten les dades de l’agost, el mes de juliol s’ha saldat a Catalunya amb una caiguda del 81,6% en el nombre de turistes estrangers, de manera que en els set primers mesos de l’any, ens han visitat un 75,6% menys de persones.
El bri d’esperança per salvar la temporada que es va despertar el juny i que va animar molts negocis a recuperar les seves plantilles en ERTO i a preparar-se per a l’estiu, es va anar esvaint a mesura que la corba de contagiats augmentava i que els principals països emissors desaconsellaven viatjar a Espanya. A partir d’aquell moment, s’obria un escenari de zona catastròfica a les principals destinacions de client internacional, bàsicament el litoral i Barcelona.
A la capital catalana, on un 75% de la planta hotelera ha estat tancada durant l’estiu, l’activitat ha estat pràcticament nul·la, segons explica el Gremi d’Hotels, que qualifica el moment de “dramàtic”: “No esperem que la situació reverteixi els propers mesos i, la finalització d’ajudes com els ERTO i les mesures extraordinàries pel pagament de lloguers posa en clar risc, a curt i mitjà termini, la viabilitat de molts establiments i, conseqüentment, el manteniment de la seva activitat i dels seus llocs de treball”, ha dit Manel Casals, director general del gremi. Les crides a salvar el sector s’han succeït tant per part dels empresaris com dels sindicats, però també de territoris que depenen en gran mesura d’aquesta activitat. Els primers posen l’accent a reduir les càrregues econòmiques; allargar els ERTO fins a la Setmana Santa del 2021, ajudes per pagar els lloguers i reducció d’impostos. “La fiscalitat és una llosa massa feixuga per a moltes empres que no facturen res”, assegura Antoni Mestres, professor de la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi. De moment, el govern espanyol no ha concretat res i només ha manifestat la intenció de mantenir els ERTO fins que siguin necessaris. Però, fins quan serien necessaris?
Com hem vist, els hotelers ja parlen de Setmana Santa del 2021 com a possible data de la recuperació, tot i que en el fons molts pensen que fins que no hi hagi vacuna no serà possible recuperar una certa normalitat. “Hi ha la idea que és una caiguda conjuntural, però jo penso que és més estructural i que els turistes que no han vingut, trigaran a fer-ho”, preveu Pedro Aznar, professor d’economia d’Esade i estudiós del sector. Aznar pensa que la pandèmia, més enllà dels efectes sobre la salut pública, castigarà la butxaca dels ciutadans i, en conseqüència, la seva possibilitat de viatjar durant un temps.
Si aquesta reflexió és encertada, costarà tornar als 20 milions de turistes estrangers del 2019 i ja no estaríem parlant de la necessitat de suportar temporalment un sector, sinó d’un excés de capacitat instal·lada o de sobrecapacitat. Això comportaria un ajust de l’oferta, en altres paraules, el tancament d’hotels i d’altres negocis. Cauran els més sensibles: els que no tinguin al darrere una cadena amb recursos i capacitat d’endeutar-se, els menys rendibles i els que ofereixin un producte menys competitiu.
De moment, la necessitat de facturar com sigui ja ha desfermat una guerra de preus en algunes zones, que és el primer que acaba passant en totes les crisis. Aquest fet, encara castiga més la rendibilitat dels hotels i complicarà la recuperació. “Tota la cadena de valor se’n ressentirà i tothom haurà de fer coses per reduir la pressió, també els accionistes”, preveu Antoni Mestres.
En canvi, la situació, vista amb els ulls dels que esperen oportunitats, es presenta com ideal. La pandèmia accelerarà els processos de consolidació empresarial, com ja comença a passar en altres sectors. Això no obstant, hi haurà prudència fins a saber si la crisi s’allargarà en el temps. Mentrestant, serà el moment dels fons d’inversió més oportunistes, que ja voletejaven al maig, i que ara ho fan amb més insistència perquè la situació d’asfixia de molts hotelers, que no facturen des de fa molts mesos, els pot obligar a malvendre amb importants descomptes. La tardor serà una veritable travessa pel desert, sense solució d’esperança per a molts negocis.
En aquestes circumstàncies, les administracions poden estar temptades de condicionar les ajudes a un canvi de model. “És bo pensar en un canvi cap a un model de més valor afegit, però això no és aplicable a tot el territori, el turisme exclusiu és per definició limitat”, diu Aznar, que adverteix de l’increment de desigualtat territorial per la caiguda de les rendes en les zones més dependents del turisme: “No hem de pensar que és un lobby qui demana ajudes al sector, és el clam de moltes localitats.” Antoni Mestres demana no condicionar les ajudes a un canvi de model: “El primer és salvar el teixit empresarial”, diu.