Des de mitjan setembre del 2020 disposem d’un nou instrument de treball: el Diccionari d’Economistes Catalans, el DEC. Una iniciativa de la Societat Catalana d’Economia, de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Ja anunciada en l’exposició Cinc segles de llibres d’economia (vegeu L’Econòmic del 13-5-2018).

A Catalunya, de llicenciats en economia i empresa no n’hi ha fins al 1960. Des de finals del segle XV, però, tenim textos de llicenciats en altres branques del coneixement científic, i d’autodidactes diversos (empresaris, comerciants, cooperativistes, sindicalistes), que analitzen els funcionaments d’economies (la catalana, i moltes d’altres) i/o participen en la definició de programes econòmics. En àmbits i, amb objectius -i mitjans-, molt diversos.

D’aquests llicenciats i autodidactes que han publicat sobre temes econòmics, el DEC en diu economistes. De la mateixa manera que hi havia arquitectes abans de les escoles d’arquitectura, novel·listes abans de les escoles d’escriptura i periodistes abans de les facultats de ciències de la comunicació.

No ha d’estranyar, doncs, que, entre les 310 microbiografies del DEC, n’hi hagi algunes com les de Ramon Llull i Francesc Eiximenis, que semblen allunyades de l’economia. Tampoc ha de sorprendre que una economia històricament tan potent i tan atractiva com la catalana hagi generat molts textos d’autoreflexió.

També és cert que aquest diccionari no s’hauria pogut fer, amb l’ambició i les dimensions que té, sense la informació que subministren el CCUC, el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya, i el WorldCat, el catàleg digital de les biblioteques de bona part del món (vegeu Cinc segles en 300 clics en L’Econòmic del 13-3-2016), que permet conèixer-ne la presència de la literatura econòmica catalana. Sense oblidar que es pot saber, també, quins llibres catalans d’economia hi ha, per exemple, a les biblioteques de Munic (vegeu Economistes catalans a Munic, a L’Econòmicdel, 22-11-2014).

Els 310 articles biogràfics (ordenats alfabèticament pel cognom, és clar) del DEC inclouen -d’entrada- una cita datada d’un text de l’economista seguida de la biografia. La cita -poden ser dues o tres- ha de sintetitzar la seva aportació principal. En el cos de l’article, títols de llibres, que, entre altres coses, permeten veure que els economistes catalans han anat publicant en: 1) català (per exemple, Francesc Santcliment o Miquel Agustí); 2) llatí (per exemple, Joan-Lluís Vives o Francesc Marçal); 3) castellà (per exemple, Miquel Giginta o Narcís Feliu de la Penya); 4) francès (Jaubert de Passà, Sinibald de Mas, J.A. Vandellòs, J. Maurin, F. Solà Cañizares, P. M. Turull, F.G. Bruguera, E. Huguet, E. Lluch); 5) anglès (E. Toda, J. Agell, J. A. Gibernau, F. Carbonell, C. Montoliu, J. Miravitlles, F. Ballvé, P. Pagès, J. Carner-Ribalta, R. Trias Fargas, E. Lluch); 6) alemany (F. Bauzà, R. Perpinyà Grau, Elsa Hoërler, J. Peiró, D. A. Santillan); 7) portuguès (Sinibald de Mas, Ferran Tarrida, A. Fabra Ribas); 8) holandès (J. Girava, D. A. Santillan); 9) italià (F. Cambó, E. Prat de la Riba, Emilia Hazelip), i 10) xinès (Alfred Sauvy).

Els 22 autors del DEC han presentat les propostes més rellevants de 310 economistes. No han trobat, però, cap aplicació del model del federalisme per a l’Estat espanyol que inclogui (com succeeix en altres estats) la creació d’una nova ciutat com a capital federal. I el projecte existeix: és Ibèria, de N.M. Rubió i Tudurí. En temps de pandèmia aquesta idea ha de tornar a interessar.