“Vam obrir la caixa de Pandora sobre la inviolabilitat de la corona, un tema prohibit des de la Transició. I penso que vam crear un precedent a l’onada sobiranista i independentista, ja que se’n va obrir el debat públic.” Ho explicava Lluís Sales Favà a aquest diari el març del 2018, quan el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg va resoldre que l’acció de cremar unes fotos, uns símbols, és un acte de llibertat d’expressió. Sales Favà, doctor en història per la UdG i que va residir catorze anys a Girona, va participar com a militant de la CUP en l’acte reivindicatiu de la plaça del Vi del 13 de setembre del 2007. Aquest estiu, amb la fugida del rei emèrit, recordava a través de les xarxes socials que “una de les primeres estocades al monarca espanyol la va donar l’esquerra independentista de Girona amb la crema de les fotos i obrint el debat al carrer i l’inici de l’actual cicle polític”.

El 13 de setembre del 2007, Joan Carles I va visitar Girona, en la que seria la seva última visita oficial a la ciutat, convidat per la UdG, per inaugurar el Parc Científic i Tecnològic, i pels empresaris de la FOEG. Mentre sopava al pavelló de Fontajau, els col·lectius de l’esquerra independentista van mostrar el seu rebuig amb protestes al llarg de la jornada, i concentrats a la plaça del Vi, dos joves, Enric Stern i Jaume Roure, van cremar les fotos, cap per avall, dels emèrits. L’Audiencia Nacional va condemnar a penes criminals per injúries contra la corona espanyola els dos joves i la reacció van ser manifestacions de suport amb cremades públiques de fotos arreu del territori. Onze anys més tard, el 2018, Estrasburg revocava les sentències anteriors, donava la raó als dos joves i obligava l’Estat a pagar una indemnització de més de 10.000 euros a Stern i Roure. “Si les lluites són persistents i coherents, la victòria sempre arriba”, va concloure Enric Stern quan es va saber que la justícia europea els donava la raó.