Som a dies vista de la primera presentació a Brussel·les dels plans de cada país per rebre les ajudes europees per sortir de la crisi, tant a fons perdut com en crèdits. Per a un país com el nostre, afectat com cap altre per la crisi econòmica i en una situació tràgica de les finances públiques, el pla de recuperació europeu, el Next generation EU, i les altres línies d’ajudes són l’única taula de salvació davant una recessió econòmica de dimensions inèdites. Mentrestant, els governs central i autonòmics, que haurien de dedicar tots els esforços a preparar-se per aprofitar al màxim l’oportunitat europea, tenen altres dèries frívoles centrades en objectius electoralistes que ens porten directament a l’agreujament d’una situació en si mateixa tràgica.

Afortunadament, la tan sovint denigrada Unió Europea ens ofereix un alè d’esperança i de racionalitat amb l’actuació del BCE, els fons de la Comissió Europea i també plantejant amb regularitat objectius de reformes econòmiques, més necessàries que mai.

El discurs de l’Estat de la Unió de la presidenta Von der Leyen del 16 de setembre ha estat no només la intervenció política més responsable escoltada des de l’inici de la pandèmia, sinó una veritable declaració política destinada a recuperar la confiança, requeriment imprescindible per a la recuperació.

Europa funciona, i en els darrers mesos n’hem tingut proves fefaents. Darrere del marc de recuperació econòmica, sorgeixen les previsions per assegurar la vacuna als ciutadans europeus i un seguit de mesures menys destacades però que plantegen aprofitar les oportunitats (que també hi són) derivades de la desfeta econòmica.

El pla d’acció del mercat únic de capitals (CMU), que acaba de publicar la Comissió Europea avança cap a l’enfortiment i la integració dels mercats financers europeus impulsant alhora les finances sostenibles i l’estalvi a llarg termini per complementar la jubilació.

Aquests objectius ambiciosos de la CMU es remunten al 2015. Des de llavors, no s’ha avançat prou per dotar el continent d’una autèntica alternativa per a pimes al finançament bancari tan majoritari a Europa ni a oferir a l’estalviador a llarg termini un ventall suficient d’alternatives d’inversió que compensi la veritable repressió financera que generen per als estalviadors els tipus d’interès sota zero.

Com en altres objectius de reforma econòmica i financera pendents, la crisi presenta -al costat d’efectes clarament depressius-, unes magnífiques oportunitats perquè s’escometin sense dilacions els canvis necessaris, reforçats en aquests moments amb nous arguments vinculats a la necessària recuperació econòmica. Així, prioritzar ara les mesures per implementar la CMU apunta cap a facilitar la reactivació via un crèdit més diversificat, accelerant la transició digital i sostenible, avançant cap a una societat i una economia més inclusives i resilients i millorant la competitivitat europea en l’escenari global, objectius més que imprescindibles al Vell Continent.

El pla d’acció donat a conèixer fa tot just menys d’un mes, anuncia setze grans mesures per culminar el que hauria d’haver estat un dels projectes rellevants de l’anterior Comissió de Juncker i que ara ho serà de la Von der Leyen. Al costat de mesures per desenvolupar el mercat únic de capitals com crear una plataforma d’accés unificada per a tot Europa, amb menys requisits per cotitzar, reduint el gap entre deute i capital (equity), alleugerint la regulació de les asseguradores per invertir, promovent la titulització i sobretot unificant la normativa de tot tipus, la Comissió Europea planteja dos grups de mesures importants centrades a donar més garanties i seguretats als estalviadors inversors al voltant de la millora de la seva cultura financera i de les qualificacions professionals dels assessors financers. Es tracta d’enfortir la confiança amb un diàleg més fluid entre els intermediaris i els seus clients. És a dir, cercant un millor encreuament de l’oferta i la demanda de serveis financers.

Pel costat de la demanda, la millora de l’educació financera ha de facilitar al ciutadà l’adopció de decisions amb major coneixement de causa, entenent la importància d’una bona gestió de les nostres finances personals i amb l’ajuda professional. Pel costat de l’oferta, l’homogènia qualificació dels assessors que ara s’exigirà haurà de permetre un millor coneixement del client i de les seves preferències. Amb això podran oferir una informació i un assessorament més adequats, que avui es posen en entredit en haver estat transposada en aquest terreny la directiva MiFID II de manera radicalment desharmonitzada en cada país.

Tot plegat, unes assenyades contribucions del nostre govern europeu per sortir del pou. Ben igual que els nostres governs nacionals, tan propers, tan allunyats.