Som a dies vista de la pri­mera pre­sen­tació a Brus­sel·les dels plans de cada país per rebre les aju­des euro­pees per sor­tir de la crisi, tant a fons per­dut com en crèdits. Per a un país com el nos­tre, afec­tat com cap altre per la crisi econòmica i en una situ­ació tràgica de les finan­ces públi­ques, el pla de recu­pe­ració euro­peu, el Next gene­ra­tion EU, i les altres línies d’aju­des són l’única taula de sal­vació davant una recessió econòmica de dimen­si­ons inèdites. Men­tres­tant, els governs cen­tral i autonòmics, que hau­rien de dedi­car tots els esforços a pre­pa­rar-se per apro­fi­tar al màxim l’opor­tu­ni­tat euro­pea, tenen altres dèries frívoles cen­tra­des en objec­tius elec­to­ra­lis­tes que ens por­ten direc­ta­ment a l’agreu­ja­ment d’una situ­ació en si mateixa tràgica.

Afor­tu­na­da­ment, la tan sovint deni­grada Unió Euro­pea ens ofe­reix un alè d’espe­rança i de raci­o­na­li­tat amb l’actu­ació del BCE, els fons de la Comissió Euro­pea i també plan­te­jant amb regu­la­ri­tat objec­tius de refor­mes econòmiques, més necessàries que mai.

El dis­curs de l’Estat de la Unió de la pre­si­denta Von der Leyen del 16 de setem­bre ha estat no només la inter­venció política més res­pon­sa­ble escol­tada des de l’inici de la pandèmia, sinó una veri­ta­ble decla­ració política des­ti­nada a recu­pe­rar la con­fiança, reque­ri­ment impres­cin­di­ble per a la recu­pe­ració.

Europa fun­ci­ona, i en els dar­rers mesos n’hem tin­gut pro­ves fefa­ents. Dar­rere del marc de recu­pe­ració econòmica, sor­gei­xen les pre­vi­si­ons per asse­gu­rar la vacuna als ciu­ta­dans euro­peus i un seguit de mesu­res menys des­ta­ca­des però que plan­te­gen apro­fi­tar les opor­tu­ni­tats (que també hi són) deri­va­des de la des­feta econòmica.

El pla d’acció del mer­cat únic de capi­tals (CMU), que acaba de publi­car la Comissió Euro­pea avança cap a l’enfor­ti­ment i la inte­gració dels mer­cats finan­cers euro­peus impul­sant alhora les finan­ces sos­te­ni­bles i l’estalvi a llarg ter­mini per com­ple­men­tar la jubi­lació.

Aquests objec­tius ambi­ci­o­sos de la CMU es remun­ten al 2015. Des de lla­vors, no s’ha avançat prou per dotar el con­ti­nent d’una autèntica alter­na­tiva per a pimes al finançament ban­cari tan majo­ri­tari a Europa ni a ofe­rir a l’estal­vi­a­dor a llarg ter­mini un ven­tall sufi­ci­ent d’alter­na­ti­ves d’inversió que com­pensi la veri­ta­ble repressió finan­cera que gene­ren per als estal­vi­a­dors els tipus d’interès sota zero.

Com en altres objec­tius de reforma econòmica i finan­cera pen­dents, la crisi pre­senta -al cos­tat d’efec­tes clara­ment depres­sius-, unes magnífiques opor­tu­ni­tats perquè s’esco­me­tin sense dila­ci­ons els can­vis neces­sa­ris, reforçats en aquests moments amb nous argu­ments vin­cu­lats a la necessària recu­pe­ració econòmica. Així, pri­o­rit­zar ara les mesu­res per imple­men­tar la CMU apunta cap a faci­li­tar la reac­ti­vació via un crèdit més diver­si­fi­cat, acce­le­rant la tran­sició digi­tal i sos­te­ni­ble, avançant cap a una soci­e­tat i una eco­no­mia més inclu­si­ves i resi­li­ents i millo­rant la com­pe­ti­ti­vi­tat euro­pea en l’esce­nari glo­bal, objec­tius més que impres­cin­di­bles al Vell Con­ti­nent.

El pla d’acció donat a conèixer fa tot just menys d’un mes, anun­cia setze grans mesu­res per cul­mi­nar el que hau­ria d’haver estat un dels pro­jec­tes relle­vants de l’ante­rior Comissió de Juncker i que ara ho serà de la Von der Leyen. Al cos­tat de mesu­res per desen­vo­lu­par el mer­cat únic de capi­tals com crear una pla­ta­forma d’accés uni­fi­cada per a tot Europa, amb menys requi­sits per cotit­zar, reduint el gap entre deute i capi­tal (equity), alleu­ge­rint la regu­lació de les asse­gu­ra­do­res per inver­tir, pro­mo­vent la titu­lit­zació i sobre­tot uni­fi­cant la nor­ma­tiva de tot tipus, la Comissió Euro­pea plan­teja dos grups de mesu­res impor­tants cen­tra­des a donar més garan­ties i segu­re­tats als estal­vi­a­dors inver­sors al vol­tant de la millora de la seva cul­tura finan­cera i de les qua­li­fi­ca­ci­ons pro­fes­si­o­nals dels asses­sors finan­cers. Es tracta d’enfor­tir la con­fiança amb un diàleg més fluid entre els inter­me­di­a­ris i els seus cli­ents. És a dir, cer­cant un millor encre­ua­ment de l’oferta i la demanda de ser­veis finan­cers.

Pel cos­tat de la demanda, la millora de l’edu­cació finan­cera ha de faci­li­tar al ciu­tadà l’adopció de deci­si­ons amb major conei­xe­ment de causa, ente­nent la importància d’una bona gestió de les nos­tres finan­ces per­so­nals i amb l’ajuda pro­fes­si­o­nal. Pel cos­tat de l’oferta, l’homogènia qua­li­fi­cació dels asses­sors que ara s’exi­girà haurà de per­me­tre un millor conei­xe­ment del cli­ent i de les seves pre­ferències. Amb això podran ofe­rir una infor­mació i un asses­so­ra­ment més ade­quats, que avui es posen en entre­dit en haver estat trans­po­sada en aquest ter­reny la direc­tiva MiFID II de manera radi­cal­ment des­har­mo­nit­zada en cada país.

Tot ple­gat, unes asse­nya­des con­tri­bu­ci­ons del nos­tre govern euro­peu per sor­tir del pou. Ben igual que els nos­tres governs naci­o­nals, tan pro­pers, tan allu­nyats.