Donald Trump, segons els seus metges ja recuperat del coronavirus i sense perill que contagiï, no va esperar gens a tornar a pujar a l’avió i viatjar als estats que es preveuen clau amb vista a les eleccions del novembre i a tornar als mítings multitudinaris que tant caracteritzen la seva manera de fer política i en què les mesures anti-Covid són absents.

Falten menys de tres setmanes per a les eleccions presidencials i el marge d’error és mínim. El president ha exigit al seu equip que li organitzi actes cada dia fins al dia de les eleccions, amb un o més mítings diaris: creu que emular la tàctica del 2016, en què va estar fent actes constantment fins a la matinada del dia de les eleccions, podria servir per energitzar la seva base com llavors i tenir a prop la victòria. Dilluns va ser a Florida; ahir, a Pennsilvània; avui serà a Iowa; dijous, a Carolina del Nord, i divendres –en doble sessió–, a Geòrgia i un altre cop a Florida. No hi ha respir, i Trump ha recuperat tots els seus èxits i n’ha afegit un: la falsedat, que és “immune” al coronavirus.

Joe Biden també està accelerant el ritme i volta pels mateixos estats clau –ahir va visitar Florida–, però, com que no lidera una campanya tan personalista, permet que molts dels seus aliats facin proselitisme per ell, i així pot abraçar més territori. L’equip del mandatari, d’altra banda, només té distribuïts pel país membres de la família Trump i el vicepresident Mike Pence, més concentrat en estats de l’oest i el cinturó industrial.

Ja fa dies que la votació ha començat de facto. El vot per correu està registrant xifres històriques, i alguns estats ja han obert les urnes per al vot anticipat. La campanya per animar el vot anticipat –i així evitar totes les conseqüències de la pandèmia en una probable jornada de vot massiu– ha tingut efecte, i, per exemple, a Geòrgia, que dilluns va obrir els col·legis electorals, es van registrar cues amb més de sis hores d’espera. A Texas, on el vot va començar ahir, era habitual veure com a mínim una hora de cua.

Les llargues esperes es registren especialment als districtes més pobres i de població afroamericana o llatina, fet que és vist com un intent de desincentivar i suprimir el vot en un sector demogràfic que normalment s’atribueix als demòcrates.