Opinió

Fem un Sprint?

Així com un procés de ‘design thinking’ pot ser relativament llarg (setmanes, mesos), el ‘design sprint’ opta per anar per feina i concentrar-ho tot en quatre o cinc dies. És a dir, tant si es tracta del llançament d’una ‘start-up’ com o d’un nou producte o servei, un grup de persones es tanquen en un lloc adequat i no paren fins que ho aconsegueixen

En català seria “fem un esprint”? Però ja se sap que els angli­cis­mes, per sort o per desgràcia, impe­ren. “Fer un esprint” o “esprin­tar”, com tot­hom sap, vol dir “arren­car a córrer fent el màxim esforç”. Fem un esprint quan algú ens empaita, quan volem ser els pri­mers o quan volem batre rècords de velo­ci­tat.

Però no par­la­rem d’aquest tipus de pràctica espor­tiva. En gene­ral, la paraula esprint acos­tuma a ser sinònima d’“anar de pressa”, de “donar canya” o d’“espa­vi­lar”. Diem ales­ho­res que si volem tenir la feina feta per a la set­mana que ve, “hau­rem de fer un esprint”. O que “caldrà esprin­tar molt fort si volem gua­nyar la com­petència”.

Però aquest arti­cle tam­poc parla dels usos d’esprin­tar com a metàfora d’altres coses. Parla del design sprint, una tècnica rela­ti­va­ment nova que s’està posant molt de moda dar­re­ra­ment. En rea­li­tat, l’sprint és una evo­lució de l’arxi­co­ne­gut design thinking. Va ser ideat per Goo­gle Ven­tu­res i popu­la­rit­zat per Jake Knapp.

Així com un procés de design thinking pot ser rela­ti­va­ment llarg (set­ma­nes, mesos), el design sprint opta per anar per feina i con­cen­trar-ho tot en qua­tre o cinc dies. És a dir, tant si es tracta del llançament d’una start-up com d’un nou pro­ducte o ser­vei, un grup de per­so­nes es tan­quen en un lloc ade­quat i no paren fins que ho acon­se­guei­xen.

Tas­ques set­ma­nals.

Les fases del design sprint són gai­rebé les matei­xes que les del design thinking, però hi ha algu­nes diferències. Pri­mer (dilluns), es tracta de fer un mapa del pro­blema després d’haver par­lat amb experts i usu­a­ris d’allò que volem millo­rar o crear. En segon lloc (dimarts), es gene­ren tan­tes idees com sigui pos­si­ble, sense jut­jar-les ni tenir en compte si són bones o dolen­tes. A con­ti­nu­ació (dime­cres), fem una selecció dels millors con­cep­tes per tal que, en quart lloc (dijous) anem ela­bo­rant ja els pri­mers pro­to­tips. Final­ment (diven­dres), tes­tem o com­pro­vem si els pro­to­tips fun­ci­o­nen i, en qual­se­vol cas, si no és així, com els podem modi­fi­car segons la retro­a­li­men­tació dels usu­a­ris.

Un dels trets dife­ren­ci­als del design sprint és que incor­pora ele­ments de la filo­so­fia SCRUM: és a dir, al prin­cipi de cada sessió ens pre­gun­tem si ho estem fent bé, si cal can­viar alguna cosa i si allò que anem acon­se­guint està ali­neat amb el que espe­ren (direc­ta­ment o indi­rec­ta­ment) els nos­tres usu­a­ris. Aquest meca­nisme de cor­recció evita arri­bar a diven­dres i que tot s’hagi fet mala­ment sense tenir temps per esme­nar-ho.

En uns temps més impre­vi­si­bles que mai, em veig en l’obli­gació d’afir­mar que qual­se­vol empresa hau­ria de tenir un o dos equips de design sprint pre­pa­rats per fer front a qual­se­vol urgència i per pas­sar de les idees als pro­to­tips i als nous llançaments. Inno­var, recor­dem-ho, no és només tenir bones idees, sinó sobre­tot ser capaços d’imple­men­tar-les i por­tar-les al mer­cat amb èxit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.