Dictamen
“Sí, Espanya està realment malament. D’una banda, ja tenia un deute desmesurat; d’una altra, no disposava d’un matalàs financer i organitzatiu per fer front a tot això. És el que he dit des del principi, i no se’n parla: Espanya ja estava malament quan el virus va arribar. El que passa és que, de moment, moltes coses estan mig adormides i, sobretot, ningú vol muntar cap sarau. Els ERTO fan hivernar la situació, però no arreglen res. Quantes de les empreses que han fet un ERTO existiran el setembre del 2021? I els ERTO es financen amb deute...
Habitualment, es recorre a serveis d’estudis i a gabinets de prospectiva per obtenir informació que permeti elaborar tendències per aprofundir en la naturalesa de les coses del dia a dia, i està bé, tot i que, de vegades la informació es troba a peu de carrer.
Tinc un amic a qui conec des de fa molts anys, molts. També en fa molts que es dedica a l’assessoria comptable i fiscal de pimes i micropimes. Molt sovint, comentem la situació, molt més encara des de l’arribada de la covid-19. Fa unes setmanes li vaig enviar un correu electrònic:
“Avui he llegit això i he pensat en tu.
Ja sé que les previsions són dolentíssimes, però és que és més que això: això és el carrer. Des de la teva posició, al costat de les pimes, què n’opines?”
La seva resposta va ser un cop duríssim, tallant; personal, evidentment:
“Quant a l’economia, cal diferenciar no només autònoms, micropimes i pimes, que gairebé et diria que es poden englobar en un mateix sac, sinó el sector al qual destinen les seves vendes i serveis.
Pel que fa al turisme (allotjaments, hostaleria, souvenirs, creuers, viatges, cavalcades, festivals, etc.), la reducció és entre el 50 i el 90%, depenent una mica de l’especificitat. El turisme nacional i l’hostaleria i els bars estan al 50%, més o menys. En els serveis destinats a aquests sectors, la reducció és equiparable. Els serveis d’obres i de remodelació (immobles, banys, cuines, fontaneria, electricitat, etc.) han pujat l’activitat entre un 10 i un 25%.
Les empreses tecnològiques, tant de software com de hardware, van molt bé.
La indústria en general, amb venda nacional, ha baixat entre un 20 i un 40%; les exportacions, entre un 10 i un 20%. Pel que fa a tot el que està relacionat amb l’automòbil, la previsió és de futura fallida.
Els autònoms aguantaran en una proporció superior al que indica l’article, ja que no tenen cap més mitjà per viure, però aguantar no significa que generin el negoci que haurien de generar. Això sí, els negocis que tinguin locals, les botigues amb personal contractat, hauran d’acomiadar gairebé tothom.
Els ERTO són una ajuda que porta incorporada verí, ja que no es podrà mantenir l’ocupació, i s’hauran de tornar les exoneracions i els crèdits ICO, la qual cosa serà impossible.
Com bé indiques, el pitjor no és el que està succeint, sinó el que succeirà a mitjà termini. En l’àmbit de l’AEAT estan perseguint tots els petits empresaris amb una voracitat desmesurada, utilitzant fins i tot mitges veritats o sol·licitant dades i informació impossible d’aconseguir.
El SEPE és el major caos i descrèdit de l’administració. No paga els ERTO que hauria de pagar, utilitza excuses falses, dona les culpes a les empreses i als assessors quan no la tenen, no atén els pocs empleats que aconsegueixen acudir a una cita, etc. És una vergonya absoluta.”
La meva resposta:
La radiografia que fas és demolidora. I hi estic d’acord: aguantaran molts autònoms perquè no tenen cap altra sortida, però (més) empobrits. I les institucions oficials... La neteja arribarà des de Brussel·les.
No sé si ho has vist això .
Tenint en compte la teva experiència, ho consideres exagerat? (Per cert, penso que el que ara està passant no és la segona onada de la pandèmia, en tot cas n’és l’inici. Diverses fonts assenyalen que la segona onada arribarà entre desembre i gener).”
La seva resposta:
Als nostres clients, en especial als autònoms i a les petites pimes, ja els aconsellem no sol·licitar crèdits ICO ni qualsevol endeutament, ja que coneixent la seva estructura financera no podrien suportar haver de retornar-los. Aquesta decisió creiem que és un encert.
Tret d’uns quants, la majoria no van demanar els crèdits ICO. Dels que ho van fer, avui dia, un 50% possiblement no els podrà tornar, ja que, a més, coincideixen amb activitats d’hostaleria, restauració i d’altres relacionades amb el turisme. Altres depenien d’activitats poc sanejades i van pensar que demanant-los obtindrien finançament fàcil i barat.
La resta no crec que tinguin problemes per tornar-los, ja que alguns fins i tot estan creixent en activitat (noves tecnologies, distribució a distància, reformes, etc.).
Hi ha un efecte que possiblement enfonsarà més empreses i del qual no es parla. És la impossibilitat d’acomiadament fins a 6 + 6 mesos de la finalització dels ERTO, excepte la devolució d’exoneracions. Aquest efecte està fent que les empreses no puguin reajustar les seves plantilles amb flexibilitat ni amb un cost adequat (acomiadament objectiu). Quan ho puguin fer, ja estaran en una situació tan precària que hauran de tancar.
Estic d’acord que això no és la segona onada de la pandèmia, podríem dir que estem en marejol i que la maregassa encara ha d’arribar; efectivament, és molt possible que coincideixi amb els mesos que indiques, que, a més, són els típics de la grip comuna i dels constipats hivernals.”
La meva resposta:
I sí: els crèdits ICO… Quantes empreses que els han demanat no els podran tornar? I també: quin impacte tindrà sobre els comptes dels bancs? Deu ser veritat això que es comenta que el virus acabarà desencadenant una crisi bancària?
La seva resposta:
Aquestes i altres mancances s’emportaran pel davant una molt bona part del teixit empresarial, però tots els petits empresaris estan congelats, ningú sap cap a on encarrilar els objectius, ja que el canvi els supera molt.
Quant al que indiques de la banca, sí, però no pels crèdits ICO, sinó com a conseqüència de l’impagament generalitzat que es produirà en la devolució de l’endeutament. Al cap i a la fi, els ICO que van concedir estan avalats per l’Estat.”
Després d’aquest intercanvi de correus, em vaig quedar pensatiu: sí, és cert, el deute corporatiu és monstruós, però serà un clau més al taüt de l’economia, perquè… l’Estat som tots, no? O no?
