L’atenció sobre els resultats de les eleccions als EUA s’ha centrat en el president republicà Donald Trump i en el seu rival demòcrata Joe Biden, però hi havia una altra candidatura, la de Jo Jorgensen, una dona de qui poc es diu però que els ha arrabassat més d’1.700.000 vots, suficients per donar a qualsevol d’ells la victòria. Es tracta de la llibertària d’origen danès de 63 anys, que per primera vegada s’ha presentat candidata a la presidència dels EUA però que porta a la seva esquena una llarga trajectòria d’activisme polític. Jugadora d’hoquei sobre gel, àvia, professora de psicologia i empresària, s’ha convertit ara en el centre de les ires d’alguns fòrums de seguidors de Trump, amants de les teories conspiratives, que li han atribuït la culpa de derrota electoral de l’actual mandatari.

Nascuda un 1 de maig a Libertyville (Illinois), Jorgensen semblava estar predestinada a abraçar el liberalisme llibertari, un moviment pròxim als republicans, encara que més radical, que preconitza l’individualisme, la lliure associació, el lliure mercat i la menor intervenció possible del govern en la vida dels ciutadans.

En alguns dels estats clau com Geòrgia, Pennsilvània o Arizona, els vots llibertaris haurien pogut marcar la diferència ja que es diu que sense Jorgensen aquests sufragis haurien anat a Trump.