El SEPE no ha pagat l’atur a cap nou desocupat des del 12 d’agost a la demarcació de Barcelona
L’ens encara ha d’arreglar errors de la primera onada d’ERTO, en la qual el 70% dels expedients no entraven al sistema
El Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) porta tres mesos de retard en el reconeixement de l’atur i no ha pagat la prestació a cap nou desocupat des del 12 d’agost a la demarcació de Barcelona, segons ha pogut saber l’ACN. Així doncs, aquest novembre només cobraran els aturats que van presentar la sol·licitud abans d’aquest dia. El decalatge neix de l’allau d’Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) registrats durant el confinament. En un inici, la tramitació de l’atur anava al dia i la dels ERTO no. L’organisme va decidir “equiparar el retard” de tots dos processos i dedicar més personal als expedients. L’ens encara ha d’arreglar multitud d’errors de la primera onada, en la qual el 70% dels ERTO no entraven al sistema.
Una treballadora del SEPE que es dedica a capitalització, és a dir, al pagament únic de l’atur, exemplifica aquesta problemàtica. “Tot l’organisme està col·lapsat. Em ve una persona que em demana la capitalització i quan vaig a mecanitzar-ho resulta que no té prestació perquè no li han reconegut encara que la va sol·licitar a finals d’agost. Així, jo no li puc pagar. Tinc fins a 20 expedients esperant que es reconegui la prestació”, explica a l’ACN Margarita Rico, representant de CCOO al SEPE de Barcelona.
El Deyker Castillo és un dels barcelonins que es va quedar sense feina a l’agost i encara espera rebre notícies del seu atur. “Quan vaig trucar em van dir que estaven gestionant les sol·licituds de juny i que la meva es tramitaria al novembre o al desembre sense donar-me cap alternativa”, lamenta. Aquest treballador de sector de les assegurances es va haver de “posar les piles” i buscar “feina de qualsevol cosa perquè sinó no podia viure”. “Vaig estar vivint un mes de la liquidació de l’empresa anterior però era una misèria. Em vaig buscar la vida i vaig tenir la sort que vaig trobar feina, però imagina’t que no”, explica.
Reforços de vuit territoris
El Ministeri de Treball assegura que l’organisme treballa “intensament” perquè es redueixi el temps de reconeixement de la prestació i augura que la gestió s’agilitzarà aquest mes de novembre perquè “s’han adoptat mesures de reforç” i demarcacions amb menys càrrega de feina donen suport als territoris que tenen més pressió, com ara Barcelona. En concret, el servei estatal d’ocupació compta amb 100 funcionaris de vuit territoris espanyols que estan ajudant a tramitar les prestacions d’atur dels barcelonins. D’aquesta manera, esperen desfer el coll d’ampolla i assumir aquesta feina i les incidències detectades d’ERTO abans de finals d’any.
Des de l’inici de la pandèmia les llistes de l’atur s’han anat engreixant mes a mes a les comarques barcelonines. Un cop acabat l’octubre, hi havia 351.676 aturats, gairebé 68.000 més que fa un any. En comparació amb el mes anterior, hi havia 1.079 persones més apuntades als serveis d’ocupació a Barcelona. El volum de l’increment és menor al nombre total d’afectats per ERTO. A finals de mes la Seguretat Social comptava 105.850 persones afectades pels primers expedients. A aquesta xifra s’hi ha de sumar els 79.826 inclosos en ERTO des de l’inici de les restriccions per combatre la segona onada, que registra el Departament de Treball.
7 de cada 10 ERTO no entraven al sistema
El decalatge en les prestacions ordinàries neix del col·lapse que va provocar l’allau d’ERTO durant el confinament. A hores d’ara, l’organisme encara té pendents d’arreglar multitud d’errors de la primera onada d’expedients, en la qual el 70% dels ERTO no entraven al sistema per errors elementals com ara el format dels documents. El 30% restant que sí que eren admesos també donaven problemes ja que el sis de cada deu dades dels treballadors tenien alguna mena d’error. En total, els empleats del SEPE van haver de gestionar centenars de milers d’errors només a Barcelona. Per exemple, el servei d’ocupació es va trobar amb què les empreses van facilitar fins a 60.000 dels comptes bancaris que no existien.
Segons ha pogut saber l’ACN, encara falten per arreglar “un volum important” de prestacions que s’haurien d’haver denegat, cobraments indeguts i comunicacions errònies de períodes d’activitat del treballador, però, en canvi, tots els impagaments dels quals tenien constància s’han esmenat, perquè han sigut una “prioritat”. Els empleats asseguren que el sistema per modificar una prestació ERTO és delicat i els canvis s’han d’aplicar manualment. A Barcelona, el SEPE també ha pagat més de 90.000 complements per fill a càrrec, un plus que augmenta el topall de 1.098 euros que pot cobrar un treballador en ERTO fins als 1.245 euros si es té un fill i fins als 1.411 si se’n tenen dos o més.
Un 6% d’errors en la segona tanda d’ERTO
En la segona onada el servei estatal d’ocupació ha introduït canvis per simplificar el procés de tramitació d’expedients. Des del 16 d’octubre, l’organisme tan sols ha identificat un 6% d’errors en les prestacions dels ERTO, que, segons el Departament de Treball, ja hauran de cobrar 106.000 persones més. Segons aquesta informació, gran majoria dels afectats pels prop de 16.000 ERTO nous arran del tancament de bars, restaurants, centres d’estètica, espais culturals o comercials sí que cobraran aquest mes de novembre.
Les 7.000 incidències detectades en la segona tanda d’expedients s’han repartit entre els treballadors i s’ha arreglat “tot el que podia fer el SEPE” abans del 31 d’octubre. El sistema es va tancar un dissabte a les dotze de la nit, ja que l’organisme va deixar la possibilitat de treballar “voluntàriament” i sense cobrar per poder tramitar el màxim nombre de treballadors, segons els sindicats. “Encara que no et paguin res saps que les nòmines depenen de tu i et connectes”, afirma la delegada de CCOO al SEPE, Margarita Rico.
Els treballadors creuen que no acabaran “mai”
I és que els treballadors denuncien que han perdut “completament” la seva normalitat i pateixen un “nivell d’estrès increïble” que tindrà conseqüències per la seva salut mental, assegura Rico. Segons diu, els empleats que fan feina des de casa treballen amb el seu ordinador propi i paguen el cost de la línia de telèfon i del wifi. “Si no tens mitjans, aquesta mesura de salut laboral no t’afecta i treballes des de les oficines”, assenyala la delegada sindical.
Els empleats del SEPE denuncien que falten “més mans” perquè la plantilla està envellida i ja era insuficient abans de la pandèmia, assegura Rico. Del mateix parer és Enric Medina, membre de la Junta de Personal de la CGT i treballador del SEPE. “La sensació és que això no acabarà mai”, reconeix aquest empleat de Granollers preguntat sobre quan creu que deixaran d’arreglar incidències de la primera tanda d’ERTO. Reconeix que aquesta segona onada s’ha enfocat “d’una manera més raonable” i que provoca “menys incidències”. Tot i això assegura que “el nombre de persones afectades per ERTO és brutal i és impossible portar-ho al dia”.
“Abans quan presentaves l’atur, cobraves el mes següent. El cobrament anava al dia. Ara s’ha descontrolat totalment per l’allau de feina que hi ha i no som prou gent per poder-ho resoldre. Això ens pressiona com a treballadors perquè som conscients de la feina que estem fent”, remarca Medina. Segons diu, la setantena d’empleats temporals que es van contractar a Barcelona “s’han notat” però s’han dedicat a “qüestions elementals” i no han pogut treballar al 100%. Amb tot, alerta que el contracte d’aquests eventuals acaba al desembre i “no està clar” que els renovin.
Millora del servei d’atenció telefònic
Per millorar el servei d’atenció, ha entrat a treballar una empresa que atendrà trucades dels usuaris del SEPE. Medina es pregunta si aquesta mesura serà efectiva i creu que hauria sigut millor destinar els diners a contractar més personal qualificat. “Si no em pots solucionar el problema de la meva prestació, no em serveix de res que m’agafis el telèfon”, ha reblat.
Tot i això, els sindicats valoren aquesta contractació com a un pas positiu per les persones aturades i en ERTO ja que una de les seves denúncies des de l’inici de la pandèmia és la manca de comunicació de l’organisme. “Els treballadors s’han vist sense cap mena de resposta, gent que ha estat hores i hores trucant per telèfon intentant enviar mails, tenir cita per via internet i ha sigut impossible contactar-hi. Gent que no cobra, que no sap perquè no cobra ni quan cobrarà i a sobre sense tenir cap resposta. Era una situació límit”, explica Núria Gilgado, secretària de Política Sindical de la UGT a Catalunya.
El paper del Ministeri
A més, la sindicalista també han lamentat que el Ministeri de Treball, de qui depèn el SEPE, asseguri que la problemàtica amb les prestacions està pràcticament resolta quan “encara hi ha moltíssima gent que porta dos o tres mesos sense cobrar”. “Porten molts mesos dient que estava tot solucionat i que només quedaven unes petites incidències i que tothom estava cobrant en temps i forma, i després hem detectat que no és real”, ha afegit Gilgado.
De fet, la plantilla del SEPE ha vist atònita les declaracions optimistes del ministeri que encapçala Yolanda Díaz quan ells es veien obligats a fer jornades de 12 hores i encara no donaven l’abast. “Per mi, el ministeri va per un costat i la realitat va per una altra”, sintetitza Margarita Rico, treballadora del SEPE i delegada de CCOO.
