Inés Arri­ma­das va fer ahir un cop de volant en el seu camí de nego­ci­ació dels pres­su­pos­tos esta­tals del 2021. Si ara Ciu­ta­dans dis­pu­tava a ERC el rol de soci i el por­ta­veu adjunt, Edmundo Bal, con­fes­sava dilluns en aquest diari que “aguan­ta­rien fins a la foto final” i que Sánchez els “hau­ria de pro­vo­car al màxim” per moure’ls de la taula, ahir Arri­ma­das va retor­nar a l’agenda iden­titària i va lli­gar a la llen­gua cas­te­llana el seu futur vot tot exi­gint al govern la reti­rada de l’esmena a la llei Celaá –que treu al cas­tellà la con­dició de vehi­cu­lar a l’escola– si vol el sí final de Cs als comp­tes al desem­bre o el gener del 2021. “O tria la via mode­rada de Cs o la de fer feliç Jun­que­ras”, exposa Arri­ma­das.

L’anhel de Cs era obviar ERC i esco­rar els comp­tes a la dreta i al libe­ra­lisme dei­xant al marge la resta de l’agenda ideològica de la coa­lició PSOE-Podem i fins i tot assu­mint el cost de com­par­tir taula amb la mà dreta del vice­pre­si­dent Pablo Igle­sias, el secre­tari d’Estat de Drets Soci­als, Nacho Álva­rez. Seure amb Podem és una cir­cumstància explo­tada pel PP i Vox, però també per díscols que dis­pa­ren a Cs des de la perifèria com ara els exdi­pu­tats Mar­cos de Quinto i Juan Car­los Girauta. I el pes del foc amic ha forçat el cop de volant de Cs. “Perquè abans de la votació final Sánchez s’haurà de deci­dir: la via del sepa­ra­tisme i de treure el cas­tellà de la llei i de donar con­ces­si­ons als inde­pen­den­tis­tes, o la via de Cs de donar suport a autònoms, tre­ba­lla­dors i famílies. Les dues vies són incom­pa­ti­bles”, sosté ara Arri­ma­das quan l’esmena és viva des de fa sis dies. “I dei­xar ben clar que allar­ga­rem la mà fins al final”, hi afe­gia. En el debat de tota­li­tat que s’obre avui al Congrés i que acaba amb la votació demà dels vets, Cs serà un dels que aju­da­ran Sánchez a tom­bar les esme­nes de rebuig jun­ta­ment amb ERC, el PDe­CAT i el PNB. La minis­tra d’Hisenda, María Jesús Mon­tero, defu­gia el xoc i agraïa no vetar els comp­tes “a tots” els que no ho fan.

Arri­ma­das, però, no apaga el foc amic. “Entenc la importància de l’espa­nyol com a llen­gua vehi­cu­lar”, però que Sánchez cor­re­geixi la frase de la llei Celaá és motiu sufi­ci­ent per jus­ti­fi­car que un par­tit libe­ral subs­cri­gui els pres­su­pos­tos ela­bo­rats per Sánchez i la ultra­es­querra i els sepa­ra­tis­tes?, etzi­bava De Quinto a la seva antiga líder i al seu antic par­tit.