Política

Aval als comptes de Sánchez

Brussel·les dona llum verd a l’esborrany de pressupost del govern espanyol, però alerta de l’endeutament

Defensa el manteniment durant l’any vinent dels estímuls econòmics per fer front a la crisi de la Covid-19

La Comissió Euro­pea (CE) avala el pres­su­post del govern espa­nyol, que busca el mira­cle de la recu­pe­ració econòmica el 2021. Un apro­vat gene­ral a Pedro Sánchez (i a tots els socis euro­peus) que el reforça de cara a bus­car suports al Congrés per als seus comp­tes. El llum verd euro­pea va acom­pa­nyat, però, d’un avís de futur: no us engan­xeu els dits amb el deute.

En línies gene­rals, el pla econòmic ela­bo­rat per la vice­pre­si­denta segona, Nadia Calviño, agrada a la capi­tal euro­pea perquè la majo­ria de les mesu­res que recull estan des­ti­na­des a “donar suport a l’acti­vi­tat econòmica en un con­text d’incer­tesa con­si­de­ra­ble”. Els comp­tes del 2021 pre­ve­uen un desem­bor­sa­ment de 383.542 mili­ons d’euros, un 33% més que el 2020.

Mal­grat que l’Estat espa­nyol ja estava força endeu­tat abans de la crisi, la sus­pensió de les nor­mes fis­cals a causa de la pandèmia per­met a Sánchez superar l’exa­men pres­su­pos­tari euro­peu amb aquest aug­ment des­ta­cat de la des­pesa pública. No té gaire mèrit perquè s’emmarca en un apro­vat gene­ral a tota la classe: tots els països de la zona euro han superat el test. De fet, Brus­sel·les els va dema­nar ahir que el 2021 con­tinuïn amb una política fis­cal expan­siva, espe­ci­al­ment pels “ris­cos” que suposa la segona onada de la Covid-19.

De totes mane­res, la CE reco­mana al govern de Sánchez que revisi “regu­lar­ment l’ús, l’efec­ti­vi­tat i l’ade­quació” d’aquests estímuls a l’eco­no­mia i que esti­gui “pre­pa­rat per adap­tar-los quan canviïn les cir­cumstàncies”. Un esce­nari força pro­ba­ble tenint en compte l’evo­lució irre­gu­lar de la pandèmia i les difícils pre­dic­ci­ons econòmiques a curt i mitjà ter­mini. En tot cas, l’exe­cu­tiu comu­ni­tari des­a­con­se­lla reti­rar els estímuls de manera “abrupta” perquè podria ser con­tra­pro­du­ent.

Atur pro­blemàtic

Des de Brus­sel·les, per tant, con­ti­nuen defen­sant la barra lliure d’aju­des per a la Covid-19. Això sí, amb cau­tela i visió de futur. Els buròcra­tes euro­peus temen que gas­tar com si no hi hagués un demà hipo­te­qui en excés els estats amb les arques públi­ques més àrides, com l’espa­nyol.

La CE avisa Sánchez que ja té un deute públic força ele­vat, que pre­vi­si­ble­ment arribi fins al 120% del PIB aquest any. “L’Estat espa­nyol és un dels països que s’enfronta a un alt nivell de deute públic i ha de vigi­lar espe­ci­al­ment la sos­te­ni­bi­li­tat a mitjà ter­mini de les finan­ces públi­ques”, aler­tava ahir el vice­pre­si­dent econòmic de la CE, Val­dis Dom­brovskis, que exi­geix “estratègies fis­cals creïbles” i “ben dis­se­nya­des”. Pre­ci­sa­ment, hi ha dub­tes sobre els diners euro­peus que es comp­ta­bi­lit­zen per cobrir part del pres­su­post. Fins ara Sánchez comp­tava amb uns 27.000 mili­ons d’euros del fons de recu­pe­ració per la Covid-19 el 2021.

Tan­ma­teix, Brus­sel·les només pre­veu trans­fe­rir l’any que ve un 10% de les aju­des adju­di­ca­des a l’Estat; és a dir, 6.400 mili­ons d’euros. La diferència s’hau­ria de cobrir amb més deute o amb alguna mesura recap­tatòria addi­ci­o­nal. Tot això, supe­di­tat al des­blo­queig dels fons, segres­tats per Hon­gria i Polònia. El deute exces­siu ja era un pro­blema per a l’Estat abans de la pandèmia, igual que l’atur. La CE va tor­nar a sus­pen­dre ahir pels pèssims indi­ca­dors del mer­cat labo­ral espa­nyol. Un pro­blema agreu­jat per la Covid-19, però que ve de lluny.

Durant els anys de bonança pre­vis a la pandèmia, l’atur espa­nyol con­ti­nu­ava sent un dels més alts d’Europa, espe­ci­al­ment entre els joves. A més, la tem­po­ra­li­tat és de les més ele­va­des de la UE, que reclama con­ver­tir els con­trac­tes tem­po­rals en “tram­po­lins” a llocs de feina “per­ma­nents”. La reti­rada dels ERTO i les res­tric­ci­ons per la segona onada poden ser un cop mor­tal l’any que ve. Més aco­mi­a­da­ments sig­ni­fica més càrrega per a les arques públi­ques, però també per a les pri­va­des. I és que les llars a l’Estat ja estan endeu­ta­des a nivells per sobre dels llin­dars de “prudència”, alerta la CE.

Qui sem­bla que afronta millor aquesta crisi és la banca. A l’ull de l’huracà en l’última recessió, els bancs espa­nyols tenen una posició de liqui­di­tat i capi­tal “forta”, si bé la seva ren­di­bi­li­tat és “mode­rada”, diu Brus­sel·les.

LES XIFRES

33
per cent
més de despesa que el 2020, preveu l’esborrany pressupostari del govern espanyol per a l’any vinent.
120
per cent
del PIB podria ser aviat el nivell de deute públic espanyol. La CE alerta sobre aquest endeutament.

Suport eslovè al vet d’Orbán

Natàlia Segura Raventós

El primer ministre eslovè, Janez Jansa, demana en una carta a líders comunitaris que es desisteixi del pla de vincular les decisions pressupostàries al respecte a l’Estat de dret, pel qual el govern hongarès d’Orbán i el polonès bloquegen l’acord dels pròxims comptes de la UE. Precisament, al govern de Sánchez hi ha inquietud per aquest bloqueig, que afecta les ajudes europees per la Covid-19, ja que podria trastocar els seus plans pressupostaris per al 2021. Fonts diplomàtiques espanyoles avisaven ahir que, si Hongria i Polònia continuen vetant el fons de recuperació, hi haurà “conseqüències”. Tot i que no veuen “realista” que se’ls pugui expulsar de la UE, alerten que la relació amb els socis europeus no serà la mateixa. “Tot això comença a ser una mica infantil”, deploren. Amb tot, confien a poder trobar una “solució viable” que desencalli el pla econòmic. Avui, els líders comunitaris discutiran com superar el nou obstacle a la recuperació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.