Opinió

Proposta de reforma de les polítiques d’ocupació

A les plantilles de professionals que treballem en la inserció laboral, ens queda el gran dubte: què passarà amb les polítiques actives d’ocupació (PAO)? Aquestes són una de les eines més importants que tenim i tindrem per combatre la pobresa i l’exclusió social, fins i tot de persones que, com el 2008, no esperàvem haver d’atendre (professionals de classe mitjana baixa que es van veure expulsats del mercat per la gran destrucció d’ocupació)

La situ­ació excep­ci­o­nal que estem vivint els dar­rers mesos ha fet de la incer­tesa una com­pa­nya de viatge de cadas­cun i cadas­cuna de nosal­tres. Per com­ba­tre-la, hem pogut com­pro­var com a l’Estat espa­nyol, les polítiques pas­si­ves (més cone­gu­des com “els ajuts”) han estat les pri­me­res acci­ons per atu­rar el cop econòmic: els expe­di­ents de regu­lació tem­po­ral d’ocu­pació (ERTO), l’ingrés mínim vital (IMV) i els ajuts econòmics a les empre­ses i el tei­xit empre­sa­rial, entre d’altres.

Cal des­ta­car que aquesta res­posta ha estat ben dife­rent de la que es va donar a la crisi del 2008, que ens va por­tar a un mer­cat pre­cari i pre­ca­rit­zat, tem­po­ral i ines­ta­ble per a les per­so­nes. Un mer­cat que no ha permès cobrir les neces­si­tats bàsiques i que ha fet que la frac­tura social i la distància entre rics i pobres a Espa­nya hagi aug­men­tat de manera alar­mant aquesta dar­rera dècada.

A les plan­ti­lles de pro­fes­si­o­nals que tre­ba­llem en la inserció labo­ral, però, ens queda el gran dubte: què pas­sarà amb les polítiques acti­ves d’ocu­pació (PAO)? Són una de les eines més impor­tants que tenim i tin­drem per com­ba­tre la pobresa i l’exclusió social, fins i tot de per­so­nes que, com el 2008, no esperàvem haver d’aten­dre (pro­fes­si­o­nals de classe mit­jana baixa que es van veure expul­sats del mer­cat per la gran des­trucció d’ocu­pació).

Així doncs, és impen­sa­ble la reducció o eli­mi­nació de les PAO, i a la vegada, és cert que aques­tes polítiques neces­si­ten refor­mes, i pot­ser aques­tes refor­mes són més urgents que algu­nes d’altres de les quals es parla en l’àmbit euro­peu.

Les refor­mes per a les PAO que fa anys que es plan­te­gen estan diri­gi­des a aug­men­tar-ne la fle­xi­bi­li­tat, l’esta­bi­li­tat i la col·labo­ració publi­co­pri­vada. Pel que fa a la fle­xi­bi­li­tat, neces­si­tem que aques­tes polítiques es puguin adap­tar a les neces­si­tats de les per­so­nes i no a la inversa. Sovint les enti­tats, per poder jus­ti­fi­car les sub­ven­ci­ons, s’han de cen­trar en per­so­nes que tenen més ocu­pa­bi­li­tat i menys bar­re­res d’accés al mer­cat, tor­nant a excloure les per­so­nes que més ho neces­si­ten. Aquest fet ve donat per una estruc­tura rígida de sub­ven­ci­ons i la seva jus­ti­fi­cació, que obliga a dir quan­tes acci­ons cal fer i com, sense pen­sar que cada per­sona és dife­rent i que cal fer el que el neces­siti. La fle­xi­bi­li­tat en la meto­do­lo­gia esdevé clau per a l’èxit en els resul­tats.

En segon lloc, major col·labo­ració publi­co­pri­vada i la reor­ga­nit­zació dels ser­veis d’ocu­pació autonòmics. La rea­li­tat és una falta greu de pro­fes­si­o­nals en l’àmbit públic, i la manera de pal·liar aquesta carència (si no es vol aug­men­tar la plan­ti­lla de fun­ci­o­na­riat) és aug­men­tar la col·labo­ració amb les enti­tats que ja fa dècades que col·labo­ren, amb i sense finançament públic, a acom­pa­nyar aques­tes per­so­nes. Ara bé, no ser­veix de res aquesta col·labo­ració si no es millora l’esta­bi­li­tat en aquesta relació. És en aquest sen­tit que es plan­teja la ter­cera reforma, per millo­rar l’esta­bi­li­tat d’aquesta relació. Si es volen evi­tar efec­tes per­ver­sos, es neces­sari que el tipus de relació pugui ser quel­com més que una con­vo­catòria de sub­ven­ci­ons, de tipus anual i que no dona esta­bi­li­tat a les plan­ti­lles de pro­fes­si­o­nals de la inserció labo­ral.

Mal­grat que aques­tes refor­mes són de gran com­ple­xi­tat, cal que les afron­tem com més aviat millor, no només per poder donar res­posta al pre­sent i al futur de l’ocu­pació, sinó perquè les polítiques acti­ves d’ocu­pació no es con­ver­tei­xin en un altre pro­blema en lloc de ser part de la solució.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.