La ciutat d’Olot, enclavada en el Parc Natural de la Zona Volcànica, ha fet del respecte i la relació harmònica amb el seu entorn natural i el paisatge el principal senyal d’identitat. Això obliga que les actuacions a portar a terme, especialment les de major incidència territorial, s’hagin de fer amb la màxima atenció, cura i amb una visió àmplia, més enllà d’aspectes purament sectorials i funcionals.

Al nostre entendre l’estudi informatiu de la variant d’Olot que ha estat a informació pública no respon a aquestes consideracions, ni pel que fa al traçat, amb propostes desfasades que trossegen parts del territori i projectant trams amb seccions exagerades de sis a deu carrils, ni pel que fa als accessos que no resolen la connexió amb el centre de la ciutat o que, en el cas de l’encreuament amb la carretera de la Canya causarien un gran impacte paisatgístic i sobre l’equipament escolar existent. Un projecte que resulta difícil d’entendre i d’acceptar en un entorn urbà d’una ciutat de 35.000 habitants com Olot i en un espai natural protegit.

Al contrari, creiem que la variant d’Olot en ple segle XXI, hauria de ser una infraestructura modèlica, adequada a l’actual marc socioeconòmic i d’emergència climàtica, ajustada a la funció que li correspon en la planificació de les carreteres del país i a les necessitats reals de la població i a les característiques singulars del territori per on ha de passar, el Parc Natural, la ciutat d’Olot i la seva comarca.

És en aquest sentit que considerem imprescindible un replantejament a fons de les propostes de l’estudi informatiu, n’apuntem una d’alternativa en l’al·legació que hem presentat i que sintèticament preveu: un nou traçat del tram oest, resseguint la part baixa de la vall de la riera de Riudaura, amb soterrament amb un fals túnel, després de travessar-la, sota l’avinguda Francesc Macià, reduint recorregut, ocupació i fragmentació del sòl, facilitant la integració en el territori. Un desplaçament i millors característiques de l’enllaç Olot-Centre per a un accés més directe al centre d’Olot, reduint brancals i ocupació. I un replantejament global de l’enllaç de la carretera de la Canya, des d’on es preveu la futura continuació de l’N-260 cap a la Vall de Bianya, que hauria de reconèixer la unitat funcionalitat amb la variant i evitar els grans impactes tant al medi natural com a l’urbà, i especialment a l’IE Greda.

Tenint en compte que la variant, per si sola, no resoldrà la problemàtica de la mobilitat i del trànsit a Olot, que té un caràcter bàsicament intern, local i comarcal, i no tant de pas, considerem que és urgent endegar actuacions a curt termini a la xarxa viària de la ciutat per donar resposta a les problemàtiques actuals i per tenir la ciutat adaptada a les necessitats presents i de futur.