Altres

Obra d’art a la pedra

Descobreixen al jaciment de les coves del Fem d’Ulldemolins una placa de pedra “excepcional” amb gravats d’animals d’una antiguitat d’entre 15.000 i 11.700 anys

El Museu d’Arqueologia de Catalunya exposa la plaqueta fins al gener del 2021

Al jaci­ment de les coves del Fem, situat a Ull­de­mo­lins (Pri­o­rat), ja fa anys que hi exca­ven, i era d’espe­rar tro­bar-hi ele­ments que defi­nis­sin l’estra­ti­gra­fia fins ara docu­men­tada: la del neolític antic i el final del paleolític (mesolític). La sor­presa, qua­li­fi­cada d’“ines­pe­rada” i “excep­ci­o­nal” pels experts, ha sor­git arran de la cam­pa­nya duta a terme l’estiu pas­sat per un equip de recerca del MAC, la UAB i el CSIC, i en forma de placa de pedra amb gra­vats de diver­ses espècies ani­mals, que tin­dria una anti­gui­tat d’entre 15.000 i 11.700 anys, per la qual cosa depassa la cro­no­lo­gia de les res­tes arqueològiques loca­lit­za­des fins ara en aquest jaci­ment.

Una des­co­berta, fortuïta i afa­vo­rida pels aiguats de la tar­dor del 2019, que ahir es va pre­sen­tar al Museu d’Arque­o­lo­gia de Cata­lu­nya (MAC) després d’haver-la estu­diat pre­li­mi­nar­ment i haver con­cre­tat la nova “mag­ni­tud” que adqui­reix el jaci­ment, ja que això amplia de manera con­si­de­ra­ble la seva cro­no­lo­gia fins a finals del paleolític supe­rior, un període molt poc repre­sen­tat en el con­junt dels jaci­ments cata­lans. I no només això, com va des­ta­car el con­ser­va­dor de les col·lec­ci­ons de pre­història del MAC, Antoni Palomo: “El més ines­pe­rat ha estat que apa­re­gui un ele­ment d’art figu­ra­tiu d’aquesta anti­gui­tat.”

Segons els inves­ti­ga­dors, aquesta tro­ba­lla és excep­ci­o­nal perquè suposa una nova apor­tació al conei­xe­ment de l’art paleolític a Cata­lu­nya, on aquesta mena de res­tes apa­rei­xen molt rara­ment. A més, con­so­lida la importància del massís del Mont­sant en relació amb les expres­si­ons artísti­ques paleolítiques del nord-est penin­su­lar i obre una nova pers­pec­tiva per a la recerca en aquest jaci­ment, ja que n’amplia la cro­no­lo­gia de manera molt con­si­de­ra­ble i per­metrà saber més dels nos­tres avant­pas­sats durant la tran­sició de les últi­mes comu­ni­tats caçado­res recol·lec­to­res cap a l’agri­cul­tura i la rama­de­ria.

Pri­mers estu­dis

Con­cre­ta­ment, per fer la peça es va emprar un còdol rie­renc de lli­co­re­lla de forma ova­lada i amb dues cares pla­nes i paral·leles, que mesura 18 centímetres de llar­gada per 12 d’amplada. L’estudi pre­li­mi­nar deter­mina que, com a mínim, apa­rei­xen sis figu­res d’ani­mals, entre les quals hi ha repre­sen­tats dos cérvols –un mas­cle i una feme­lla–, dues figu­res que podrien ser un càprid o un bòvid i dues figu­res inde­ter­mi­na­des. També hi apa­rei­xen un gran nom­bre de línies gra­va­des, ara per ara de difícil inter­pre­tació. Des de la pers­pec­tiva de la tècnica d’ela­bo­ració, l’equip de recerca des­taca la pre­cisió del fi gra­vat, fet amb un estri de sílex molt agut. En alguns casos, s’hi mos­tren detalls anatòmics com els ulls, les ore­lles, els musells i les banyes. Hi des­ta­quen les grans banyes d’un cérvol mas­cle adult, repre­sen­ta­des amb set pun­tes.

Els habi­tants de les coves del Fem usa­ven sovint còdols i pla­que­tes d’esquist per ela­bo­rar estris de tota mena. Per aquest motiu, es revi­sen totes les pedres d’aquest tipus que hi apa­rei­xen. No és gens freqüent, més aviat és una raresa, que aques­tes pla­que­tes pre­sen­tin gra­vats. És per això que tro­bar la pla­queta gra­vada ha estat una sor­presa majúscula per als inves­ti­ga­dors.

Alt valor simbòlic

A més del seu valor artístic, com expli­quen, la peça és espe­ci­al­ment valu­osa pel que repre­senta: parla del món ideològic dels grups caçadors recol·lec­tors, en què els gra­vats són repre­sen­ta­ci­ons simbòliques ela­bo­ra­des amb una fina­li­tat que es des­co­neix per ara. La seva presència a les coves del Fem per­met als inves­ti­ga­dors posar-la en relació amb un sis­tema simbòlic com­par­tit amb altres jaci­ments de cro­no­lo­gies simi­lars de la península Ibèrica. Pel que fa a Cata­lu­nya, els objec­tes d’art paleolític estan molt poc repre­sen­tats i només comp­tats jaci­ments han ofert peces d’aquest tipus, con­cen­trats en un ter­ri­tori rela­ti­va­ment petit, a cavall entre el Pri­o­rat i la Conca de Bar­berà.

Aquells qui ho vul­guin poden veure la pla­queta en el marc de l’expo­sició Art pri­mer. Artis­tes de la pre­història, que fina­lit­zarà el gener del 2021. Ofe­reix un viatge de més de 50.000 anys a la des­co­berta del pen­sa­ment cre­a­tiu per part de les soci­e­tats pre­històriques i aborda el tema dels orígens de l’art a la pre­història, tot dedi­cant espe­cial atenció a les mani­fes­ta­ci­ons de l’ano­me­nat “art rupes­tre lle­vantí”, con­ser­va­des als ter­ri­to­ris de la façana medi­terrània de la península Ibèrica i, en espe­cial, a Cata­lu­nya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.