Persianes abaixades.

“Estem tots molt preocupats”, indica Àlex Goñi, president de PIMEComerç, que destaca dues de les dades més negatives que ha causat la pandèmia: “El 12% del comerç català ha desaparegut des del març de l’any passat fins ara, i les previsions indiquen que pot arribar a desaparèixer fins al 40%, perquè l’últim tren que podia passar per a algú eren les rebaixes de gener, que haurem de retardar”, assegura referint-se a les restriccions comunicades al sector el 5 de gener i que l’afectaran amb un tancament els caps de setmana del 10 i el 16 d’aquest mes.

“L’anunci de l’arribada de la vacuna va generar cert optimisme en el sector de cara a recuperar una certa normalitat a mitjà termini”, diu Goñi, però els pobres resultats de la campanya del Black Friday, inferiors als de l’any passat –Comertia, per exemple, va comunicar un descens de les vendes entre els seus socis d’un 36% respecte a l’any anterior–, “juntament amb els d’una campanya de Nadal atípica que tot i que no serà dolenta no igualarà xifres del 2019 i la impossibilitat d’obrir el primer cap de setmana de rebaixes, van fer que l’optimisme s’esvaís”, confessa el president de PIMEComerç.

El Black Friday havia d’animar les compres de tardor/hivern, tot i que cada vegada són menys els comerciants que veuen amb bons ulls continuar amb una campanya de rebaixes pocs dies abans d’iniciar la de Nadal, la més forta de tot l’any.

Tant és així que van sorgir diverses iniciatives per donar-li un altre sentit. Un exemple va ser l’endegat per Electrodomèstics Calbet, que li va donar un sentit social i solidari, i va fer una donació a la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica de més de 15.000 euros per a la recerca contra la covid-19, xifra equivalent a tots els descomptes aplicats en les compres durant el Black Friday.

També des de l’aplicació mòbil Nextdoor s’animava a fer les compres d’aquesta campanya al comerç del barri, amb l’objectiu de donar suport als negocis locals i de proximitat. De fet, segons un estudi d’àmbit estatal que va realitzar aquesta aplicació, la més gran del món que connecta els ciutadans de cada barri, el 57% dels veïns es plantejava seguir la recomanació i preveia fer les compres a botigues del barri.

Pincellades positives.

D’un total de 105.000 comerços que hi havia a Catalunya e1 gener del 2020, la xifra no arribava als 90.000 acabat el mes de març. “Si tornés el turisme, si la situació sanitària millorés, potser alguns d’aquests que han desaparegut tornarien a obrir, però ho hem de dir en condicional perquè res es pot assegurar”, diu Goñi. Com tampoc ho fa amb referència al model de comerç urbà: “A hores d’ara no soc capaç de dir si es mantindrà el model que tenim.”

Sobre aquesta qüestió, n’hi ha que ja veuen en marxa el canvi, com Pagès, que afirma: “Ja hi ha indicis que ens ho fan pensar, com per exemple que algunes grans marques han decidit tancar força punts de venda repartits per la ciutat i concentrar-se en un gran establiment a les zones prèmium. Moviments així canviaran el paisatge comercial.”

Per a David Sánchez, president de Comertia, “el canvi de model ja hi és, perquè les conseqüències de la mortaldat d’empreses les veurem en les pròximes setmanes”. Assegura: “Hem de ser optimistes, però necessitem ajuts perquè les empreses ja estan molt ofegades i aquesta onada no l’aguantaran igual.”

Compensacions.

L’anunci fet pel govern de destinar un total de 36 milions d’euros als sectors afectats per les restriccions anunciades el 5 de gener, 10 milions d’euros dels quals aniran destinats al comerç, no han tranquil·litzat gens el sector. El president de Comertia ha criticat els ajuts de 2.500 euros per botiga, perquè només aniran dirigits als establiments que tanquin tots els dies, però no a aquells obligats a cessar l’activitat durant el cap de setmana, de manera que, segons ells, “es vol apagar un foc enorme amb una galleda d’aigua”.

Sobre aquesta ajuda, el govern tampoc no ha aclarit si aquests 2.500 euros anirien dirigits a cada establiment o al NIF de l’empresa, de manera que qui té més d’una botiga pot no rebre més ajut que qui només en té una.

El conjunt del sector lamenta que mai se li hagi donat l’oportunitat de discutir les mesures restrictives que prenia el govern. “Ens reuneixen per comunicar-nos-les però no tenim la possibilitat de discutir-les ni de posar sobre la taula alguna alternativa”, afirma Goñi, que destaca com a positiu el fet que el sector va aconseguir que la conselleria d’Empresa entrés a formar part del Procicat.

“Cap sector ha pogut consensuar les mesures restrictives que s’han pres, malgrat que no hem vist mai un informe sanitari que les justifiqui. Podem dir que es tracta d’una qüestió de fe”, assegura el president de PIMEComerç.

A la preocupació del sector, s’hi suma ara també la por que les restriccions s’allarguin més enllà del 17 de gener, a causa d’un agreujament de la pandèmia. “I, mentre no es pren cap mesura favorable al comerç, hem de continuar pagant tots els impostos sense retard, els lloguers, els sous dels empleats...”, alerta Joan Carles Calbet, president de RetailCat, la unió d’entitats de retail a Catalunya.

Centres comercials.

L’any ha estat tan nefast per al comerç pel que fa a ingressos que la campanya de Nadal acabarà sent un pedaç, però per desgràcia no per a tots. “Els establiments ubicats en centres comercials han patit molt. No van poder iniciar la campanya de Nadal fins a mitjan desembre i això vol dir que van perdre 15 dies de vendes”, comenta Calbet, que insisteix que, tot i que fins a Reis són dies de vendes fortes, “els resultats seran inferiors als de l’any passat”.

Les últimes restriccions preses pel govern també l’inquieten: “Els resultats de la campanya de Nadal i la de rebaixes, que si finalment es fa serà més endavant, seran definitius perquè molta gent acabi tancant.”

Calbet insisteix, com la resta d’actors del sector, que les queixes no arriben per l’obligació a tancar, reduir aforament als establiments o seguir les normatives que s’indiquen des de les administracions, sinó “pel fet que no hi ha cap contrapartida per no poder apujar la persiana”: “Si s’ha de tancar per motius de seguretat sanitària, es tanca. Però els ajuts que han ofert fins ara són molt restrictius i, quan llegeixes la lletra petita, són molt pocs els que s’hi poden acollir. Hem hagut de pagar tots els impostos locals i estatals sense fer calaix. Les administracions s’han mostrat molt poc sensibles.”

Comparteix aquesta mirada el president de Comertia. “Les empreses i els treballadors del sector han demostrat molta maduresa i no s’han vist correspostos per les administracions”, afirma Sánchez, que també dubta de cap a on aniran dirigits els fons de recuperació europeus: “Està molt bé pensar en l’economia verda, en la digitalització... però això és futur i el problema el tenim ara. La font actual de riquesa és l’economia productiva, i el comerç ha rebut cero euros d’ajut fins ara. No és que ens manqui optimisme, és que som realistes.” I llança una pregunta dirigida a les administracions públiques: “Mentre duri l’excepcionalitat, quines mesures excepcionals prendrem?”

Redescobrir el barri.

De la mateixa manera, l’estudi apunta que les compres a distància han crescut durant la pandèmia però encara estan lluny d’arribar a les xifres de la compra presencial.

Sense cap mena de dubte, la pandèmia ha provocat un enfortiment del canal en línia, alhora que ha accelerat els canvis en la transformació digital del comerç. L’omnicanalitat s’ha imposat més que mai fins ara. L’informe elaborat per la consultora RBD Consulting Group a partir d’una enquesta en línia realitzada a l’estiu a 806 ciutadans de diferents ubicacions de Catalunya d’entre 18 i 75 anys, se centra en l’anàlisi dels factors clau que influeixen en el procés de decisió de compra. Els resultats indiquen clarament que la meitat dels consumidors han modificats els seus hàbits de compra durant la pandèmia, com també les seves preferències i la manera de comprar. Aquests canvis són especialment evidents entre els joves, les dones i les persones que van haver de teletreballar.

Per part del consumidor, també ha canviat la decisió de tria d’un establiment. Aquells que es fixen en els atributs relacionats amb el producte, sobretot en la seva qualitat, són un 73% del total. El factor preu i les promocions o les ofertes els segueixen en importància, amb un 65% i un 47%, respectivament. Entre els enquestats, un 25% tria un establiment en funció de la seguretat que li ofereix, com ara el compliment de l’ús de la mascareta i del gel hidroalcohòlic, el pagament sense contacte, la neteja del local i dels seus productes, la gestió de les cues i el control de l’aforament.

Però el consumidor també té en compte els serveis que li ofereix l’establiment, i dona molta importància al bon funcionament del canal de vendes a distància, tant sigui a través d’internet com de les diferents xarxes socials o el telèfon.

Compres en línia.

L’omnicanalitat és un fet, però la manca de regulació de les firmes que només operen en línia preocupa el sector, que és conscient que és una eina que cada vegada utilitza més el consumidor i que la pandèmia ha reforçat. “Hi ha molt poc control i molt frau en la venda en línia i, en el fons, és una mala competència per al comerç local. Però és un tema que no només ens afecta a nosaltres, és un problema d’àmbit europeu. No estem dient que siguin unes vendes il·legals, que no ho són, però és necessari que es regulin, sobretot pel tema de la fiscalitat. Tots nosaltres paguem els nostres impostos i hem de pensar que aquests serveixen perquè tothom estigui millor. Si hi ha qui no els paga allà on fa el negoci, està fent mal a tothom”, afirma contundent Calbet.

Botigues de proximitat.

La pandèmia ha despertat el sentit de pertinença a la comunitat i la solidaritat amb l’entorn proper, i aquests aspectes s’han reflectit en els hàbits de compra dels consumidors.

L’opció de comprar habitualment en el comerç del barri, majoritària entre els enquestats, s’incrementa amb l’edat. Segons l’informe, els més joves ho fan en un 76% dels casos, mentre que el percentatge entre els més grans arriba al 96%. La pandèmia ha portat també un augment en l’ús combinat dels canals físics i en línia, que ha passat del 22% al 29% en tan sols mig any. Els productes que han anotat un increment superior de vendes a través dels diversos canals en línia han estat els frescos, tant en supermercats com en el comerç de proximitat.

A partir de les dades de l’informe, els autors recomanen al sector innovar i arriscar; redefinir les estratègies de màrqueting; establir una atenció personalitzada al client, tant abans com durant i després de la compra, prioritzant la qualitat del servei; desenvolupar un catàleg de venda i serveis a distància; digitalitzar l’establiment per facilitar la compra ràpida; definir una estratègia específica per als teletreballadors, i reivindicar la responsabilitat social, com a fet diferencial del comerç de proximitat.

Esperança.

“El turisme, que tantes vegades hem criticat, és una riquesa que teníem i que ara es troba a faltar. Hem de potenciar-lo perquè torni a venir i fer-ho bé, per ser capaços de competir amb altres països que també ho fan bé”, rebla Sánchez. Com va verbalitzar Goñi: “Ens en sortirem, però serà un món diferent.”