Al bell punt del migdia de Washington d’avui, el demòcrata Joseph Robinette Biden, de 78 anys, nascut a Scranton (Pennsilvània), complirà el somni que fa tres dècades que persegueix: convertir-se en president dels Estats Units. Ho farà en un dels moments més crítics del país, enmig d’una pandèmia global i amb el país totalment dividit.

Biden entrarà a la Casa Blanca després de mig segle de carrera política i amb la tasca titànica de redreçar el país, i ho farà en una cerimònia que, per culpa del coronavirus i l’assalt al Congrés de fa un parell de setmanes, no serà gens tradicional.

L’escenari a l’escalinata del Capitoli és com sempre, i jurarà el càrrec al pòrtic de la façana oest com ho han fet tots els seus predecessors. Però davant seu no hi haurà els milers de persones que normalment es congreguen a la capital per donar la benvinguda al nou mandatari. En comptes de xerinola i celebració, Biden jurarà el càrrec com a president número 46 de la història davant d’un miler de convidats, la majoria, congressistes, i 191.500 banderes que s’han instal·lat a l’esplanada del centre de la ciutat, de totes mides i colors i de tots els estats i territoris nord-americans, representant tots els qui haurien de ser-hi però no hi seran.

Sí que hi haurà les clàssiques actuacions musicals: l’himne l’entonarà Lady Gaga, Jennifer López cantarà algunes cançons, i la jove poetessa Amanda Gorman recitarà un poema escrit específicament per a la diada. Seran els únics moments típics d’una cerimònia totalment inusual: hi haurà les fotografies clàssiques que han de passar a la història, però no hi haurà ningú que les visqui en directe.

Tot està enllestit perquè els actes d’investidura passin sense cap ensurt: els milers de soldats estan desplegats, el centre de la ciutat és fantasmagòric i està totalment emmurallat. La minuciositat és extrema, especialment en temes de seguretat: segons Associated Press, s’ha detectat que dotze membres de la Guàrdia Nacional tenien algun lligam amb milícies d’ultradreta i se’ls ha expulsat del contingent de protecció.

L’organització s’ha encarregat de preparar tot un seguit d’esdeveniments virtuals, emulant l’èxit que van tenir amb la convenció demòcrata de l’estiu, plena de concerts i “desfilades”, per animar que els nord-americans no s’acostin a Washington i gaudeixin de les festivitats des de la comoditat del sofà.

El gran absent de la jornada, sense cap mena de dubte, serà Donald Trump. La previsió del president sortint és escapar-se de Washington a primeríssima hora del matí i aterrar al seu resort de Florida com abans millor: hi arribarà tan aviat que tot indica que, quan entri a Mar-a-Lago, encara faltarà una hora perquè s’acabi la seva presidència. Com a comiat, va deixar un vídeo pregravat, única forma de comunicació amb l’exterior que ha trobat els darrers dies, després del tancament dels comptes a xarxes socials. Trump es va felicitar pels èxits del seu mandat, especialment pel fet de ser el “primer president en dècades que no ha iniciat cap guerra”, i va desitjar a la nova administració “èxit a mantenir els Estats Units segurs i pròspers”.

Tot i insistir una altra vegada en una condemna de la violència al Congrés de fa dues setmanes, uns actes “horrorosos” que “mai podran ser tolerats”, abans d’acabar va deixar anar una advertència que podia sonar a amenaça de cara al futur: “El moviment que vam iniciar tot just comença.”

Biden també es va organitzar un discurs de comiat del seu Delaware adoptiu. Entre llàgrimes, abans d’agafar l’avió que el duria a Washington –va haver de renegar de fer servir el tren per temes de seguretat–, va reivindicar-se com una figura que ha estat partícip de dos governs històrics, senyal del “canvi” que és possible als EUA.

“Fa dotze anys estava esperant a un home negre (Barack Obama) que em recollís al tren en el camí cap a Washington”, va dir, en referència al viatge que va fer per jurar el càrrec de vicepresident, el gener del 2009. “Ara estem a punt de tornar a Washington per trobar-nos amb una dona negra i d’ascendència sud-asiàtica”, hi va afegir, en referència a qui serà la seva número dos, Kamala Harris, que minuts abans del migdia es convertirà en la primera dona que arriba a la vicepresidència dels Estats Units.