En només dos dies, i encara pujant, ja hi ha més de 2.500 mem­bres i subs­ti­tuts esco­llits per sor­teig a les meses elec­to­rals pels comi­cis del 14-F que s’han orga­nit­zat a través de la xarxa de Tele­gram, i també a Twit­ter –amb les eti­que­tes #Meses14F i #NOA­ser­mem­bre­me­sa2021–, amb la intenció que s’aca­bin ajor­nant les elec­ci­ons per pro­te­gir “un dret fona­men­tal reco­ne­gut a la Cons­ti­tució com és el dret a la salut”. I, per aquest motiu, estan bus­cant asses­so­ra­ment legal per poder plan­te­jar aquesta demanda al Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC), que pre­ci­sa­ment abans del 8 de febrer ha de resol­dre si manté la data o valida el decret del govern, que les ajor­nava fins al 30 de maig. Elena Capi­llas, que està aju­dant els dos impul­sors de la ini­ci­a­tiva, Gus­tavo Pérez i Fer­ran Vila, expli­cava que arran d’anar sor­tint als mit­jans han pogut fer un pri­mer con­tacte amb una advo­cada i estan pen­dents que els indi­qui els pri­mers pas­sos a seguir. Tot i adme­tre que tot és molt nou, els ha des­bor­dat la res­posta de la gent i estan apre­nent sobre la marxa com fer-ho, “no ens que­da­rem amb els braços ple­gats”, hi afe­gia Capi­llas.

De moment, la pri­mera acció clara és l’entrega avui d’una carta col·lec­tiva al síndic de greu­ges, Rafael Ribó, amb unes 800 adhe­si­ons reco­lli­des fins a les cinc de la tarda d’ahir, en la qual li fan una petició d’empara perquè els pre­servi aquest dret. Els pro­mo­tors d’aquesta ini­ci­a­tiva volen dei­xar clar que en cap moment estan cri­dant “ni a la insub­missió ni a la objecció” de les obli­ga­ci­ons per llei dels mem­bres de les meses elec­to­rals, que poden supo­sar penes de presó i mul­tes bas­tant ele­va­des, però sí que ani­men les 82.000 per­so­nes cri­da­des com a titu­lars i suplents de les 9.200 meses a afe­gir-se a la queixa par­ti­cu­lar a la sin­di­ca­tura fent-hi cons­tar el número de referència de la col·lec­tiva quan els hi adme­tin.

Asse­gu­ren que es tro­ben des­em­pa­rats per l’admi­nis­tració pública i Capi­llas ho exem­pli­fica en el fet que “pri­o­ritza més el dret a vot que a la vida”. Per això en el seu escrit expo­sen: “Hem aca­tat totes les obli­ga­ci­ons i reco­ma­na­ci­ons sanitàries des del mes de març pel con­trol de la Covid-19”, han res­pec­tat i seguit el con­fi­na­ment, la distància social, han fet tele­tre­ball en la mesura del pos­si­ble, usen la mas­ca­reta, entre altres reco­ma­na­ci­ons, i ara es veuen obli­gats a “incom­plir totes aques­tes direc­trius” obli­gats per la mateixa admi­nis­tració. Adver­tei­xen que és un risc per a la seva salut haver d’estar “més de 12 hores en un local tan­cat” en “plena ter­cera onada” en con­tacte amb “cen­te­nars de per­so­nes”, amb una franja horària –de set a vuit del ves­pre– per “rebre posi­tius” i con­tac­tes estrets als quals, rei­te­ren, “la mateixa admi­nis­tració” obliga a fer qua­ran­tena.

A la carta, hi recu­llen els arti­cles 15, 43 i 51.1 de la Cons­ti­tució en els quals es parla dels drets a la inte­gri­tat i a la salut que els poders públics han de pro­te­gir i garan­tir.