Iceta: “No vaig visitar els presos, un greu error polític, sí. Miri, pitjor el seu”

Després del ful­gor d’una sessió de con­trol, on està en joc cla­var el tall de veu rodó i la pulla ori­gi­nal, hi ha un for­mat més repo­sat, que és el de la inter­pel·lació, i ahir al Congrés Gabriel Rufián (ERC) va ser­vir al debu­tant minis­tre Miquel Iceta (Política Ter­ri­to­rial) un debat assos­se­gat sobre “si té pre­vist fer el govern un gir res­pecte al con­flicte amb Cata­lu­nya”. Rufián, que prèvia­ment s’havia batut amb tota cru­esa amb Pedro Sánchez, va apel·lar a la con­dició humana d’Iceta més que a la política. “Fa dos anys va dir que mai ani­ria a veure a la presó Oriol Jun­que­ras. «No vull que ningú cre­gui que dono suport a aquells que van come­tre greus errors polítics», va dir lite­ral­ment. Greu error polític és un con­cepte molt ampli, senyor Iceta”, va ser el lament del por­ta­veu repu­blicà al Congrés.

Amb aquesta nota de peu, el fla­mant minis­tre de Política Ter­ri­to­rial va debu­tar des de la tri­buna d’ora­dors amb una petició de dis­culpa al seu gabi­net i a José Zara­goza perquè no obei­ria el con­sell que li havien donat –“Pri­mer dia: decla­ració de prin­ci­pis i ori­llar [els temes]”–, sinó que començaria a edi­fi­car una “relació de sin­ce­ri­tat”. I aquí reco­llia el guant de Rufián sobre la nega­tiva a visi­tar els pre­sos polítics a Lle­do­ners. “No vaig visi­tar-los; no he visi­tat els pre­sos inde­pen­den­tis­tes, un greu error polític, sí. Miri, incom­plir la llei pro­ba­ble­ment és el pit­jor error polític que un pot come­tre”, va ser la res­posta d’Iceta a Rufián.

El fet de reco­llir els mots lite­rals del repu­blicà i afe­gir-hi un sí afir­ma­tiu –i no con­di­ci­o­nal–, sumat a la cir­cumstància d’impu­tar a l’inde­pen­den­tisme un error “pit­jor” va obrir el debat –al Congrés i als seus pas­sa­dis­sos, i també a les redac­ci­ons– sobre si l’abast de les parau­les dites amb “sin­ce­ri­tat” anava més enllà d’un esbós i incloïen l’admissió pública d’un error polític propi.