Des que va començar la pandèmia, a Catalunya han tancat 20.479 empreses, que representen el 8% del teixit empresarial, d’acord amb dades de la Cambra de Comerç de Barcelona. Els sectors del comerç, el turisme, la cultura, els esports i la restauració són els més afectats. Tenint en compte l’impacte que això suposa en la disminució d’ingressos de la població i en l’augment de l’atur, és fonamental rescatar ara el teixit empresarial. Al principi de la covid, les empreses que tancaven eren empreses que vivien al dia i que poques setmanes després de no tenir ingressos ja no podien continuar. Ara, però, estan en perill milers d’empreses que funcionaven molt bé abans de la covid.

Cal reconèixer l’enorme esforç que està fent la Generalitat, que ja ha destinat més de 5.000 milions d’euros a fer front a l’impacte de la pandèmia. També cal posar en valor que l’Estat aquest cop ha actuat més ràpid que en la crisi del 2008. Tot i així, però, cal fer molt més. Vegem algunes xifres. D’acord amb dades de Foment, la despesa addicional (subvencions, ERTO, despesa sanitària...) que ha provocat la covid a Espanya és del 3% del PIB. És molt menys que a Itàlia (4,5%), França (4,6%), el Regne Unit (7%) i Alemanya (7,7%). I les ajudes de liquiditat (ICO...), que són préstecs que s’han de tornar, representen a Espanya el 14,2% del PIB. En canvi, en altres països del nostre entorn són molt més elevades: Itàlia (33%), Alemanya (30,8%), el Regne Unit (16,6%) i França (15,7%). És veritat que països com Alemanya poden ajudar més perquè estan menys endeutats, però aquest no és el cas d’Itàlia. Aquest menor esforç que està fent Espanya és un dels principals motius que expliquen que les previsions de recuperació econòmica siguin més pessimistes que en altres països. A Alemanya, la recuperació es preveu que es pot produir a finals del 2021 o principis del 2022. A França, es calcula que pot arribar el 2022, igual que a Itàlia. En canvi, a Espanya la majoria de previsions assenyalen que la recuperació s’endarrerirà fins al 2023. De nou, es pot repetir el que va passar amb la crisi del 2008, que en països com els Estats Units i Alemanya dos o tres anys després ja s’havia produït la major part de la recuperació i, en canvi, a Espanya les coses no van començar a millorar una mica fins al 2014. Per tot això, cal multiplicar el rescat del teixit empresarial. Cal que l’Estat, que és qui té la potestat d’endeutar-se, augmenti substancialment els ajuts a fons perdut. I ha d’autoritzar la Generalitat a endeutar-se. També és l’Estat el que pot aprofitar els 140.000 milions d’euros dels Fons Next Generation de la UE i destinar una part al rescat d’empreses. Aquest recat és important que es faci amb criteris tècnics i que prioritzi les empreses que eren viables abans de la covid i les que tenen més futur. Per cada euro que es destini ara a aquesta política, se’n recuperaran molts més en els propers anys amb impostos i amb estalvis en els subsidis d’atur.