A les 18.23 h del 23 de febrer del 2021, 40 anys després del moment exacte del cop d’estat del 23-F de 1981, la història li va fer l’ullet a ERC: li va arribar el torn a Carolina Telechea de defensar a la tribuna del Congrés una iniciativa per retirar la inviolabilitat del rei just el dia en què el relat oficial enaltia Joan Carles I com a artífex de la democràcia. En l’afany de derogar l’article 55 bis de la llei orgànica 6/1985 del poder judicial –introduïda per la llei orgànica 4/2014, que estenia l’aforament al rei emèrit i altres membres de la família reial–, ERC va obrir un nou esvoranc en la coalició en ser capaç d’atraure el vot a favor de Podem però no el del PSOE, que hi va votar en contra i bastirà un dic de contenció amb el no del PP, Vox i Cs. Portaveus titulars del PSOE, com ara Adriana Lastra i Rafael Simancas, es van esborrar del partit i qui va assumir el rol monàrquic va ser la diputada cordovesa Rafaela Crespín, que oferia el PSOE com a partit “compatible amb la monarquia”. “Hauran d’explicar molt i molt les contradiccions”, va dir Telechea.

Telechea va carregar tant contra el presumpte republicanisme de Pedro Sánchez –recordant-li el que deia en les primàries del PSOE: que la inviolabilitat és un “privilegi” i que ell és “republicà pel PSOE i per tradició familiar”– com contra JxCat, quan censurava els que es diuen “independentistes o republicans i després acudeixen a la recepció del rei, un sainet en què no trobaran ERC”. “República lliure de corrupteles”, va exigir tot recordant la investigació a l’emèrit pels comptes a Suïssa i en paradisos.

Citant Luis Gómez Llorente en el debat constitucional i Alfredo Pérez Rubalcaba en el ple de l’abdicació com a autoritats, la socialista Crespín els va copiar: “Si democràticament s’estableix la monarquia en tant que sigui constitucional, ens considerem compatibles amb ella.” “Facin Illa president com més aviat millor, que Catalunya ho necessita”, va arribar a exigir a ERC.

A JxCat, Jaume Alonso-Cuevillas va defensar “l’aixecament dels privilegis processals com la inviolabilitat del rei i l’aforament civil i penal de la família i la protecció al seu honor.” “Imaginem que el rei va tenir un paper en el cop del 23-F. Què li passaria? Res. I si comet un fratricidi? I si és comissionista? Res. És inviolable!”, va advertir Jon Iñarritu. Per Podem, Jaume Asens va defensar el vot a favor de treure al rei “la patent per delinquir”: “No cal ser republicà per acceptar que a la monarquia li cal un control democràtic perquè té privilegis que són anacrònics i té zones d’impunitat.” “Que algú estigui per sobre de la llei és una herència del despotisme”, va dir Albert Botran (CUP). Si Jaime Mateu (PP) va acusar ERC d’“avorrir”, Edmundo Bal (Cs) els va culpar de tenir “orígens totalitaris i xenòfobs” i José María Sánchez García (Vox) va preguntar “si hi havia un psiquiatra a la sala per tractar la fòbia” republicana amb el rei.