L’escàndol per les denúncies de vexacions a les sales d’assaig de l’Institut del Teatre obliguen a una reflexió profunda. Magda Puyo deia ahir que el paradigma de relació de poder ha canviat els últims anys. Això és una bona notícia perquè obliga, a les direccions dels espectacles, a construir projectes amb l’equip. Davant la valentia de les persones que exposen el seu cas de vexació, a una part important del sector de les arts escèniques li correspon escoltar, empatitzar (sense paternalismes)i revisar les conductes, i aplicar les mesures coercitives que corresponguin, però respectant la presumpció d’innocència (per injust que sembli). Rebatre la por d’ahir com a alumna en un assaig, amb la por d’acusar públicament avui només genera frustració. I el que demana el teatre són espais de confiança.