La fiscalia de Barcelona va presentar ahir un recurs d’apel·lació al Tribunal Suprem perquè suspengui el règim de semillibertat que el Departament de Justícia va concedir –per segona vegada, el 28 de gener passat– a l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i a l’exconsellera de Treball Dolors Bassa. És la resposta a la negativa del titular del jutjat de vigilància penitenciària 1 a suspendre’ls el tercer grau en entendre que la llei no permet fer-ho contra una resolució administrativa, com és el cas, i sí en una resolució judicial.

La portaveu de la fiscalia va detallar que ara “s’estudia” el cas dels set presos polítics de Lledoners, als quals el jutge substitut del jutjat de vigilància penitenciària 5 tampoc va acceptar suspendre’ls la semillibertat. Segurament, la fiscalia també requerirà la seva suspensió al Suprem.

En els dos casos, també estan pendents les resolucions sobre l’adequació o no de la concessió del tercer grau, que els permet treballar i fer voluntariat fora del penal i anar-hi a dormir de dilluns a dijous. És la segona vegada que la fiscalia demana al Suprem la suspensió de la semillibertat als presos polítics, i l’alt tribunal espanyol ho va resoldre tot junt (la suspensió i l’adequació), cinc mesos després, el desembre passat, quan els va fer tornar al segon grau. En la primera concessió de semillibertat, el juny del 2020, els set presos de Lledoners hi van estar només dotze dies, ja que la titular del jutjat de vigilància penitenciària 5 va acceptar la mesura cautelar de suspensió fins que el Suprem s’hi pronunciés. Per contra, el magistrat que porta les causes de Forcadell i Bassa, les va mantenir en semillibertat durant quatre mesos i van estar “només 57 dies” tancades, segons el fiscal, quan van obtenir novament, des de Justícia, el tercer grau.

En el recurs, la fiscalia nega que hagi fet una “interpretació extensiva analògica” de la disposició addicional cinquena de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ) com li retreuen els dos magistrats penitenciaris, i els replica que han fet una interpretació “errònia”, com “molts juristes”, sobre el nom dels recursos davant un redactat poc clar per part del legislador de la disposició addicional cinquena.

Amb tot, el fiscal hi afegeix que el legislador, amb aquest canvi de la llei, el 2003, el que pretenia és que no es poguessin excarcerar reclusos perillosos sense una resolució judicial, i posa l’exemple dels presos d’ETA. I és que el canvi de règim, de segon a tercer grau, és automàtic quan l’aprova el Departament de Justícia i després s’hi poden presentar recursos en contra. Per això, el fiscal sosté que no seria eficaç haver-se d’esperar fins a la resolució del recurs d’apel·lació per demanar la suspensió de la semillibertat, i cal poder-ho fer quan hi ha la resolució administrativa. I cita una resolució recent de la secció 21 de l’Audiència de Barcelona que ho avala.