LES MARES NO

Una mare ofega els seus nadons a la banyera. Ara esta­ran bé, diu, men­tre espera l’arri­bada de l’Ert­zaintza. La premsa ser­veix l’escàndol a l’opinió pública, i aquesta, hor­ro­rit­zada, es pre­para per al judici paral·lel. Men­tres­tant, una escrip­tora trenca aigües i, en ple part, com una epi­fa­nia, com un llamp, recorda que coneix la infan­ti­cida d’una altra vida. L’escrip­tora, ara ja mare, es llança a inves­ti­gar la veri­tat que batega dar­rere del crim dels nadons, que no és altra que una con­cepció de la mater­ni­tat for­jada al llarg de la història per qui mai no ha parit: els homes.