Tot i que encara sense prou força, probablement ens trobem a l’inici de la recuperació econòmica. Els assessors financers -aquests professionals encara massa desconeguts i confosos sovint amb purament uns banquers- després de més d’un any acompanyant clients en la travessia de la crisi econòmica i sanitària sense precedents que hem viscut, ens dirigim ara cap a un canvi de cicle en què haurem de resoldre reptes encara més grans. Fins ara, hauríem d’haver evitat probablement les vendes brusques i el fer canvis en les carteres d’inversions dels nostres clients i, per tant, haver aprofitat el comportament sorprenentment positiu de la majoria de mercats financers mundials durant la pandèmia, amb la molt propera excepció del desgraciat Ibex 35.

Tant si ho hem aconseguit com si no, ara ens enfrontem, nosaltres i els nostres clients, a una llarga fase de recuperació econòmica que anirà acompanyada d’oportunitats d’inversió, però també de riscos derivats dels enormes desequilibris que ha generat el col·lapse econòmic. Els mitjans que els governs han utilitzat per suavitzar la crisi, com ara el sobreendeutament públic, l’expansió monetària gairebé infinita i el suport a empreses i sectors amb de vegades poc futur, que s’ha infiltrat entre el suport directe a empreses i indústries que realment l’han necessitat, seran obstacles que podrien retardar el retorn a l’estabilitat.

És una bona idea començar a preparar la nostra resposta professional a una situació a partir d’aquí molt complexa per a la gestió de l’estalvi en aquest temps de recuperació però encara de crisi. Hem d’afrontar, simultàniament, una situació econòmica molt exigent i l’acceleració dels canvis que des de fa temps s’imposen sobre els serveis financers i que l’assessorament financer està incorporant. Tenim poc temps fins que la campanya de vacunació i la relativa immunitat a la covid-19 ens situïn en una major normalitat i ens exigeixin consells per prendre decisions financeres obligades en l’entorn de la recuperació econòmica, amb tots els seus riscos i oportunitats.

El marc estructural de la professió d’assessorament i planificació financera continuarà sota la pressió -però ara amb una intensitat encara més gran- de les quatre grans forces que l’han condicionat durant els darrers anys. Es tracta de l’anomenada RDSD: la regulació i els requisits de compliment normatiu incessants; la digitalització com a gran motor dels serveis financers que oferim i com a base de la tecnologia, tan decisiva en el creixement econòmic actual i en les oportunitats d’inversió; la sostenibilitat, ara ja un criteri essencial que cal incorporar a les carteres d’inversions i una exigència addicional a incorporar en les nostres tasques d’assessorament, i finalment, la demanda, que òbviament es configura cada vegada més desafiant i canviant, i per ser depenent del perfil del client. I tots aquests elements mediatitzats pels tipus d’interès zero i negatius que eliminen la inversió sense risc i condemnen a l’estalvi modest i, per tant, conservador, a la pèrdua de poder adquisitiu del que amb tant esforç s’ha acumulat.