Mary Shelley només tenia 21 anys quan va publicar el clàssic Frankenstein. Thomas Mann va publicar Els Buddenbrook als 25 anys, la mateixa edat que tenia David Foster Wallace en treure L’escombra del sistema. Un altre nord-americà, Bret Easton Ellis, en tenia 29 quan va publicar l’èxit American Psycho, però va debutar als 21, amb Menys que zero. L’autor històricament més precoç, però, és el poeta francès Arthur Rimbaud, que als 19 anys, després de convertir-se en un autor de culte, ja va decidir plegar per ser traficant d’armes, cosa que no és gaire diferent de traficar amb versos. Bé, sí, la venda d’armes –deixant de banda si la literatura també ho pot ser, d’arma– és molt més rendible.

Sense que calgui carregar-los amb la pressió d’aquests precedents, el cert és que aquest Sant Jordi coincideixen alguns autors –més autores, de fet– que han debutat, o gairebé, a una edat encara jove. I ho han fet, en la majoria de casos, mostrant un nivell tècnic i una maduresa creativa destacable o, altre cop en alguns casos, gairebé impròpia per a la seva edat. Tots plegats permeten augurar un futur molt esperançador de les lletres catalanes.

En destaquem set, més una propina. Per ordre alfabètic, la primera és Núria Bendicho (Barcelona, 1995), que ha debutat amb la novel·la d’aroma noucentista i potent Terres mortes (Anagrama).

La segona és Anna Gas (Barcelona, 1996), que havia publicat dos llibres de poemes abans de guanyar el premi Mercè Rodoreda de contes amb El pèndol (Proa). La segueix Pol Guasch (Tarragona, 1997), que també havia publicat dos llibres de poemes abans de debutar amb l’arriscada i ben defensada Napalm al cor, amb què va guanyar el premi de l’editorial que l’ha publicat, Anagrama.

També és un debut la novel·la Entre nosaltres (Llibres del Delicte), d’Aina Huix (Santa Coloma de Farners, 2003). Una novel·la negra juvenil que, segons l’editor, Marc Moreno, “està tenint molt d’èxit perquè en aquesta franja d’edat calia algun gènere més que la novel·la romàntica i la fantàstica”.

Irene Pujadas (Sant Just Desvern, 1990) debuta amb els contes Els desperfectes (L’Altra), amb què va guanyar el premi Documenta, compartit amb Laia Viñas (Xerta, 1997), amb la novel·la Les closques (L’Altra). Dues autores que les circumstàncies han convertit en siameses literàries, tot i que només comparteixen premi, editorial i una alta qualitat creativa.

Finalment, Maica Rafecas (Llorenç del Penedès, 1987), després d’un poemari, ha publicat a Labreu la novel·la El setembre i la nit, en què reivindica, amb bon pols narratiu, la lluita per la vinya. I per la vida.

La propina és Sebastià Portell (ses Salines, 1992), que té l’assaig Les nenes que llegien al lavabo (Ara Llibres), però, de debutant, no en té res. Ha publicat una dotzena de títols, entre narrativa, prosa i teatre, des que va debutar, el 2010, amb Entre tu i jo, gris.