Societat

Palestins sota control militar

Denuncien el poder judicial, legislatiu i executiu que l’exèrcit jueu té sobre Cisjordània

La comunitat internacional se’n manté al marge, malgrat les tortures i abusos sistemàtics de drets humans

“Se’n poden posar molts exem­ples”, diu Milena Ansari per telèfon des de Cis­jordània. Asse­gura que els tri­bu­nals mili­tars isra­e­li­ans con­tro­len la vida de la població pales­tina: “Els tri­bu­nals d’aquesta mena hau­rien de cen­trar-se en assump­tes que supo­sin una amenaça per a la segu­re­tat d’Israel, però als ter­ri­to­ris ocu­pats hi jut­gen qual­se­vol aspecte que pugui supo­sar una resistència a l’ocu­pació, com ara la lli­ber­tat d’expressió i les asso­ci­a­ci­ons d’estu­di­ants.” Parla de Shata Hasan, una des­ta­cada uni­ver­sitària de Bir­zeit a qui van dete­nir el 2019, i d’Amal Nakhle, un noi de 17 anys i una de les 440 per­so­nes empre­so­na­des sota detenció admi­nis­tra­tiva, un con­cepte legal que habi­lita l’exèrcit isra­elià a empre­so­nar per­so­nes sense judici, càrrecs ni expli­ca­ci­ons.

Adda­meer, una orga­nit­zació en suport dels pre­sos pales­tins de què Ansati forma part, se suma, cada 17 d’abril, a la com­me­mo­ració del Dia dels Pre­sos Pales­tins: “Denun­ciem el paper inte­gral que els tri­bu­nals mili­tars tenen en el man­te­ni­ment del règim d’apart­heid. Aquest sis­tema fa pos­si­ble que els caps de l’exèrcit isra­elià siguin els qui exer­cei­xin el poder judi­cial, legis­la­tiu i exe­cu­tiu als ter­ri­to­ris ocu­pats.” Per aquest motiu, i mal­grat les contínues vio­la­ci­ons de drets humans que l’orga­nit­zació atri­bu­eix a les auto­ri­tats isra­e­li­a­nes, no es fa “una crida perquè els tri­bu­nals mili­tars isra­e­li­ans com­plei­xin els requi­sits de la llei inter­na­ci­o­nal”: “Aquesta no és la solució als pro­ble­mes dels pales­tins. El que exi­gim és la fi d’aquest règim d’ocu­pació.”

Pre­sos polític

A les pre­sons isra­e­li­a­nes, hi ha actu­al­ment 4.450 detin­guts pales­tins que Adda­meer con­si­dera pre­sos polítics, a banda de 140 infants i 543 per­so­nes con­dem­na­des a cadena perpètua. Es creu que a Cis­jordània totes les llars han tin­gut un mem­bre de la família detin­gut o jut­jat pels tri­bu­nals mili­tars isra­e­li­ans, que tenen influència sobre els ter­ri­to­ris pales­tins des del 1967. Les denúncies de grups locals i inter­na­ci­o­nals que es dedi­quen a la defensa dels drets humans són cons­tants: par­len de la manca d’inde­pendència dels tri­bu­nals mili­tars, de l’arbi­tra­ri­e­tat de les seves deci­si­ons, de la inde­fensió dels detin­guts, de les con­di­ci­ons deni­grants a les pre­sons i de les tra­ves a la feina dels advo­cats. Els detin­guts empre­so­nats a Israel per­den sovint la pos­si­bi­li­tat de ser defen­sats pels seus advo­cats, a qui les auto­ri­tats isra­e­li­a­nes no sem­pre ator­guen els per­mi­sos neces­sa­ris per des­plaçar-se des de Cis­jordània fins als tri­bu­nals per­ti­nents. Men­tres­tant, els colons jueus que viuen en assen­ta­ments il·legals a la mateixa Cis­jordània són jut­jats amb lleis dife­ren­ci­a­des i a tri­bu­nals civils ubi­cats a Israel.

Segons Adda­meer, el sis­tema isra­elià cobreix tor­tu­res sobre els detin­guts pales­tins. Pallis­ses, negació del son, posi­ci­ons anti­na­tu­rals forçades i tru­ca­des a fami­li­ars per amenaçar-los durant inter­ro­ga­to­ris serien pràcti­ques habi­tu­als amb l’objec­tiu de forçar con­fes­si­ons de cul­pa­bi­li­tat, siguin o no verídiques. “Tot això té una pressió psi­cològica forta sobre els pales­tins –diu Ansari–. És una rea­li­tat que espanta els pales­tins a l’hora de reve­lar-se con­tra l’ocu­pació o els fa ser més vehe­ments en la seva lluita.” El més trist, hi afe­geix, és el silenci: “És dur que ningú no pugui atu­rar les vio­la­ci­ons d’Israel mal­grat tots els trac­tats inter­na­ci­o­nals.”

La mare de l’Ali recorda la pri­mera vegada que va visi­tar el seu fill a la presó: “Vaig plo­rar molt. No em podia ima­gi­nar com de dura havia de ser la seva vida amb la fos­cor i l’aïlla­ment a què el sot­me­tien.” A l’Ali el van tan­car quan tenia 17 anys per apu­nya­lar a un colon jueu i, uns quants anys d’empre­so­na­ment després, la seva família va ado­nar-se que començava a per­dre la memòria: “Les tor­tu­res i l’aïlla­ment durant llargs períodes el van enfon­sar psi­cològica­ment i va començar a patir d’amnèsia.” L’Ali va arri­bar a obli­dar els seus ger­mans i la seva mare, que explica que, des que el seu fill ha sor­tit de la presó, es com­porta com un infant que veu les coses per pri­mera vegada: “Es queda badant amb els ocells, amb els arbres i amb els cot­xes que pas­sen.”

LES XIFRES

440
persones
sota detenció administrativa, que habilita Israel a empresonar persones sense judici ni càrrecs
4.450
presos
polítics palestins que entitats com ara Addameer compten a les presons israelianes

Semen sortit d’amagat de la presó

A les presons israelianes hi ha 498 detinguts palestins sobre els que pesen sentències de més de 20 anys de presó i uns altres 543 condemnats a cadena perpètua. Les visites estan molt restringides i els adults han de parlar amb els presos a través d’una mampara o per telèfon, mentre que els infants menors de 10 anys d’edat són els únics que tenen permís per participar de trobades de 10 minuts que possibilitin el contacte físic amb els seus pares. Aquesta petita escletxa ha dut diversos presos palestins a intentar fer arribar a les seves dones mostres de semen amagats en regals o dins de bolígrafs i carregats pels infants amb la intenció d’engendrar nous embarassos. Segons Middle East Monitor, aquest 2021 hauria vist la llum el nadó número 96 nascut a partir d’un semen sortit d’amagat d’una presó israeliana. El projecte fotogràfic que ho explica, fet per Antonio Faccilongo, és un dels treballs guanyadors de l’edició del Word Press Photo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.