Pocs avenços

Acord per a la mesa i la tàctica parlamentària a part, que de fet va ser a tres bandes amb la CUP, els únics avenços que va reconèixer ahir ERC són en l’acció de govern, l’únic dels cinc punts del document passat que havia tingut resposta fins ahir al migdia, mentre que Junts ni aquí hi veu encara acord, tot i que Artadi va qualificar de “serrells” el que falta per discutir. Serrells molt importants, això sí, com la coordinació al Congrés, l’estructura i el repartiment del govern i l’estratègia independentista. Pel que fa a l’actuació a Madrid, Artadi va explicar que, si bé admeten que són dues forces que es van presentar a unes eleccions amb propostes diferenciades, sí que cal consensuar i coordinar aspectes clau com l’autogovern, la defensa de les competències, el pressupost espanyol i l’estat d’alarma, que en breu ha de tornar al ple del Congrés. Pel que fa a la confecció del govern català, Artadi va assegurar que no s’havia ni abordat.

A la tarda, i ja sense l’altaveu mediàtic, els dos partits van deixar enrere els retrets i es van tornar a intercanviar documentació. Junts té pendent donar resposta a la proposta dels òrgans de coordinació que va fer Esquerra, i també va demanar a ERC que faci arribar una proposta d’estructura de govern i que retorni el programa de govern que Junts li va traslladar divendres passat i que encara no ha rebut resposta. Els negociadors s’han instat a continuar treballant amb total normalitat en els pròxims dies per mirar d’arribar a un acord.

ERC inclou Puigdemont

En canvi, a ERC ho veien d’una altra manera. “Tenim l’acord a punt, i si Junts hi veu algun impediment, que ho digui”, asseverava Vilalta, mentre desgranava el contingut de la proposta que els van fer arribar en l’última reunió de divendres, en què destacava un petit moviment dels republicans en el vessant estratègic, ja que, a més dels tres grans partits independentistes i les dues grans entitats sobiranistes, ahir aclarien que també l’expresident Carles Puigdemont hauria de formar part específicament de la direcció col·legiada pactada amb la CUP per dur les regnes del procés, independentment de l’acord a què s’arribi per a la reformulació del Consell per la República, que els republicans continuen pensant que s’hauria de centrar en l’acció internacional. A més, els republicans no es tanquen en la idea d’un nou referèndum unilateral, i deixen en mans de la direcció estratègica la decisió de com hauria de ser el nou “embat democràtic” que plantegen si la taula de diàleg entre governs no ha donat fruits a mitja legislatura.

Pel que fa al programa, segons els republicans, Junts no els ha plantejat fins ara “cap problema” ni en la gestió dels fons europeus ni en el pacte subscrit amb la CUP –que, de fet, ja estan concretant en converses bilaterals que, segons ells, avancen bé–, tot i que són evidents les diferències en aspectes com ara el desplegament de les energies renovables, per al qual els grups d’esquerres voldrien, a diferència de Junts, una moratòria en els projectes que generin un impacte negatiu al territori. Ahir fins i tot la CUP va demanar anar un pas més enllà en l’acord i suprimir el decret del novembre del 2019, que segons ells va suposar la “liberalització del sector”, i va obrir de facto la veda a la multiplicació de projectes, tot i que ERC no es va pronunciar en aquest sentit. La cupaire Mireia Vehí va descartar a TV3 entrar ara al govern, però no ho va descartar després de la qüestió de confiança que hi haurà a mig mandat “si s’ha treballat bé” i s’ha aprofundit en el programa de govern.

Segons van confirmar els negociadors d’ERC, la proposta que van fer arribar a Junts inclou la creació de tres noves conselleries, “sense engruixir les estructures administratives ni incrementar excessivament l’administració i els departaments”, aclaria Vilalta, així com tres comissions, a més de grups de treball sectorials, per garantir la “lleialtat institucional” i el seguiment dels acords. Artadi, això sí, relativitzava aquests dos últims aspectes.

Al final és una qüestió de confiança i voluntat política més que no pas de comissions o nous departaments que els republicans vulguin crear. De fet, Artadi assegurava que el motiu principal per entrar en el detall de tots els temes és evitar que el vicepresident del govern marxi de l’executiu perquè “no es compleixen els acords”. Quan els van preguntar per l’assumpció de responsabilitats per la gravetat que suposa una falta d’acord per formar govern i per tant disposar d’un pressupost per sortir de la crisi, Artadi va relativitzar la situació assegurant que, “de govern, n’hi ha, i és el president en funcions qui ha de negociar els fons europeus”. Segons Artadi, el problema no és la poca capacitat de gestió, i el que volen evitar com sigui és “un mal acord”. “Aquesta és la responsabilitat que no volem assumir”, assegurava Artadi. En l’horitzó, el 28 de maig.